Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Els informes de Baviera senyalaven que molts alemanys desitjaven la pau inclús sense la victòria.
Albert Speer va autoritzar la despesa de 13,7 milions de Reichsmarks perquè es construïssin cabanyes i instal·lacions a Birkenau.
A Berlín, Otto Thierack va ser ascendit a ministre de Justícia. Immediatament després de prendre possessió del càrrec, Joseph Goebbels li va proposar declarar als jueus com incondicionalment exterminables. Aquell dia, els nazis varen utilitzar per primer cop la noció d’extermini a través del treball, la Vernichtung durch Arbeit.
A Àustria:
Baldur von Schirach va dir que si el critiquessin per haver destinat a milers de jueus a la ciutat de Lublin, que la considerava la metròpoli del judaisme, al gueto de l’Est, contestaria que ho considerava com “una contribució activa a la cultura europea”.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Al matí, la 71º Divisió del 6º Exèrcit alemany de Friedrich von Paulus va penetrar en els suburbis de Stalingrad i en el seu sector industrial. L’objectiu era travessar el casc urbà, i aquell dia varen arribar al centre de la ciutat després de que fracassés un contraatac soviètic. El capità Gerhard Meunch va dirigir personalment el 3º Batalló del 194º Regiment d’Infanteria per arribar a la ribera del Volga. Fins llavors, els seus homes només havien patit els afectes de la calor i, ocasionalment, alguns combats amb la rereguarda soviètica, i creien que arribarien al Volga abans de la nit. Però quan anaven per apoderar-se de la ribera oriental del riu, varen ser frenats pels soviètics. De seguida els combats que es varen produir a dins la ciutat varen ser aferrats, casa per casa, i l’estació de ferrocarrils va canviar de mans tres cops durant aquell dia. Des de les finestres dels pisos tercer i quart de les cases, els franctiradors varen disparar contra les columnes, i l’artilleria lleugera soviètica amagada no parava tampoc de disparar. Els alemanys varen trobar pocs llocs a on amagar-se.
A les dues de la tarda, el 3º Batalló s’havia aproximat a uns cent metres de l’estació ferroviària principal, davant de la Plaça Roja, i Meunch va rebre l’ordre d’apoderar-se de l’embarcació de transbordadors del Volga. Els seus homes havien capturat diversos correus soviètics que travessaven els carrers amb missatges escrits a mà. Els alemanys estaven tan a prop del Volga que varen poder atacar als transbordadors i varen enfonsar el Bordino, on varen morir diversos centenars de soldats ferits. Més de 1.000 civils es varen ofegar quan es va enfonsar el vapor Iosif Stalin.
A l’altra banda, Vasili Chuikov estava en una situació desesperada en el seu búnquer del barracó Tsaritsa. Acabaven de dir-li que la 13º Divisió de Guàrdies arribava per ajudar-lo i que creuaria aquella nit el riu. Al voltant de les quatre de la tarda, Chuikov va trucar al coronel Saraiev, el cap de la guarnició de la NKVD, perquè organitzés als seus 150 milicians en batallons de deu i vint homes en els edificis estratègics de la ciutat. Però, tot i així, la situació era molt complicada per ells. Només a uns 750 metres al nord-est del búnquer de Chuikov, un grup de soldats de la NKVD es preparaven per l’atac final alemany cap al riu. Al cap de poc, la plaça 9 de Gener va rebre l’impacte dels primers obusos alemanys, i aquests varen avançar ràpidament cap al riu ocupant una sèrie d’edificis prop de la ribera. Des de la Casa dels especialistes (una casa d’apartaments per enginyers) i des de l’edifici de cinc pisos del Banc de l’Estat i des d’una fàbrica de cervesa, els alemanys cridaven:
Rus, Rus, Volga bul-bul!. Farem fora els russos al Volga!.
Pel que fa a la població, la majoria va intentar fugir cap al Volga, com també molts soldats soviètics que pensaven que no hi havia solució. Els desertors que varen ser atrapats i arrestats pels comandaments soviètics varen ser acusats de traïció. La majoria van ser executats.
Quan tot semblava perdut pels soviètics, a les cinc de la tarda la 13º Divisió de Guàrdies de Fusellers soviètics, sota el comandament de l’heroi de la Guerra Civil espanyola, el general Alexander Rodimstev, va arribar al Volga per atacar als soldats alemanys mentre pujaven l’empinada pendent de la ribera del riu. Tot i que els soviètics varen aconseguir frenar als alemanys, aquests varen guanyar la batalla i la divisió de Rodimstev, de més de 10.000 homes, va quedar reduïda a 320. Al vespre, el comandant de la 71º Divisió alemanya, el capità Ginderling, va enviar les seves tropes des de la fàbrica de cervesa cap al moll dels transbordadors, a uns 750 metres més avall d’on eren. Però allà els esperaven 60 homes del coronel Petrakov, que varen rebre d’una llanxa motora procedent de l’altra banda del Voga caixes de municions i granades. A més, el coronel havia trobat en una banda del carrer un canó de 76 mil·límetres i va donar ordres d’atacar quan disparés la cinquena canonada. Al cap d’uns minuts, Petrakov va apuntar contra el Banc d’Estat i va disparar direcció l’edifici de formigó. Però, llavors, va arribar la 13º Divisió de Guàrdies i els varen demanar que aturessin l’assalt perquè no volien una lluita cos a cos, ja que no volien perdre més homes.
El que no sabien en aquells moments els soviètics era que els alemanys també estaven en una situació delicada. A prop de l’estació ferroviària, el capità Meunch va contar les seves files i va quedar astorat en veure que en un sol dia havia perdut tot un batalló. Pràcticament 200 dels seus homes havien mort o estaven ferits pels carrers que anaven direcció a la Plaça Roja. Llavors varen entrar en acció els Stukas, però varen fallar els seus objectius i, a més, llançaven les bombes enmig de les tropes de Meunch. Quan es feia fosc, el capità va reunir el seu batalló en el palau del governador i des de la terrassa de l’edifici va poder veure per primer cop el Volga. Però en comprovar l’estat de les seves tropes es va adonar que només tenia a 50 homes per apoderar-se del transbordador i era evident que el 3º Batalló no tenia la força necessària per dur a terme aquella acció. Destrossat, Meunch va dir en els seus homes que es refugiessin per passar la nit. Mentre buscaven refugi, a uns 500 metres d’on eren els homes de Meunch, la 13º Divisió de Guàrdia del general Rodimstev estava desembarcant amb més força que abans. Dos regiments i un batalló d’un altre regiment varen travessar el Volga, entre Mamaiev i el barranc Tsaritsa, per contenir els alemanys. Amb la llum de la Lluna, els soviètics varen tenir més baixes.
En el turó de Mamaiev, batallons i seccions varen cavar trinxeres frenèticament, tot i que la 295º Divisió alemanya ja havia ocupat la cresta. Des del seu quarter general, Chuikov intentava entendre què passava en el turó, però les informacions que li arribaven eren contradictòries ja que a on estava, en el barranc Tsaritsa, estava envoltat i les metralladores alemanyes estaven molt a prop.
A França:
A Marsella, Henry Frenay i Emmanuel d’Astier varen rebre un missatge a través de la BBC que els indicava que havien d’embarcar a la petita cala de Port-Miou per dirigir-se a Londres per reunir-se amb Charles de Gaulle. Uns polonesos els portarien en vaixell cap a Gibraltar i d’allí a la capital britànica.
A la Gran Bretanya:
A Londres, Winston Churchill va declarar davant del seu Gabinet de Guerra que la suspensió provisional dels combois a la Unió Soviètica havia fet enfadar molt a l’ambaixador soviètic a Washington, Maxim Litvinov, i l’ambaixador soviètic a Londres, Ivan Maisky.
A l’Atlàntic:
A les dues de la matinada, el U-91 va destruir el destructor Ottawa del Comboi ON127 després de quatre dies de combats. El Arvida de l’Escorta C4 va anar ràpidament a buscar els supervivents del destructor, però va anar tan ràpid que en va atropellar a molts d’ells. En total, el Arvida i el Celandine varen recollir a 62 tripulants del Ottawa i set homes del Empire Oil. En total, el ON127 va perdre set embarcacions.
A Guadalcanal:
Els japonesos varen fer el primer assalt per conquerir de nou l’aeròdrom Henderson Field. Els seus intents no varen donar els seus fruits.
A Nova Guinea:
Les tropes japoneses varen pressionar cap al sud, al llarg de la senda de Kokoda, i varen fer retrocedir els australians fins a Imita, l’últim pic de la cadena de muntanyes de l’illa, situat aproximadament 50 quilòmetres de Port Moresby.
Diari del Tercer Reich 