Divendres:
En el Reich:
A Ucraïna:
Adolf Hitler va dinar, entre altres, amb Werner Koppen, un dels seus membres del personal del quarter general de Vinnitsia, i aquest va apuntar que el dictador havia dit que destruiria totes les ciutats de la Unió Soviètica com a requisit previ per dominar el país.
A Alemanya:
Heinrich Himmler, Martin Bormann i el ministre de Justícia, Otto Thierack, varen arribar a un acord per esmenar les sentències fermes incoant un procediment especial a càrrec de la Gestapo. També varen permetre que els presoners condemnats a vuit o més anys de presó per la justícia ordinària fossin transferits des de les presons estatals a les SS per fer-los treballar com esclaus. Però l’acord que va portar més polèmica era un que feia referència a l’extermini jueu pel treball. Es volia portar a la mort als jueus que treballaven a les indústries alemanyes. No tothom hi va estar d’acord i, aquell mateix dia, el comandant general Kurt von Gienanth va cursar una memòria a l’Estat Major general en el que subratllava que l’eliminació dels jueus comportaria una reducció considerable del potencial bèl·lic alemany i la paralització, encara que fos momentània, del municionament al front. Von Gienanth va concloure que sol·licitaven que aplacessin el desallotjament dels jueus utilitzats en centres industrials fins que no haguessin entrenat a uns altres perquè fessin les seves feines. Aquella memòria no li va fer gens de gràcia a Himmler, que li va contestar el 9 d’octubre.
Aprovant noves mesures antisemites, Herbert Backe va firmar instruccions perquè a partir de la setmana 42 els jueus no rebessin ni carn, ni ous, ni blat, ni llet.
Mentre es produïa la Batalla de Stalingrad, la propaganda alemanya havia de vendre a la seva població que estaven a punt de conquerir la ciutat, tot i que era mentida, per mirar d’animar a la població que estava cansada de la guerra. A la ciutat d’Augsburg, el diari local, l’Augsburger National-Zeitung, va sortir editat amb un article que deia que la ciutat de Stalingrad estava envoltada per les tropes alemanyes amb els seus grans exèrcits soviètics i tot el seu material bèl·lic dins, i que estava condemnada a la destrucció. Al final de l’article s’explicava que era el final d’una de les més grans epopeies de la història alemanya.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Les tropes alemanyes s’havien apoderat de pràcticament tota la ciutat, només no controlaven tres punts del costat del riu Volga, que estaven ben protegits per l’artilleria soviètica que es trobava fora del foc de l’aviació alemanya. Els mariners soviètics, que varen arribar en transbordador des de l’altra riba del Volga, varen ocupar ràpidament posicions en l’immens elevador de gra de la ciutat i varen rebutjar deu atacs alemanys.
En el sector sud:
En el Front de Voronezh, a 250 milles al nord de Stalingrad, l’exèrcit soviètic va llançar una ofensiva.