Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va donar el seu consentiment per traslladar els presoners condemnats a més de vuit anys de presó des dels centres penitenciaris als camps de les SS per treballar com esclaus. 

Parlant de la deportació dels jueus, Heinrich Himmler va anotar: Emigració dels jueus: com continuar? Aquesta frase indica que només Hitler tenia la competència en aquesta qüestió. Precisament, Hitler es va reunir aquell dia amb Himmler i li va ordenar, contra els desitjos de l’administració civil del Govern General, la destrucció ràpida dels jueus polonesos, sense que importés la seva utilitat econòmica, i va prohibir la conservació de treballadors jueus alemanys en territori alemany. Himmler també li va voler parlar de la lentitud del Ministeri d’Afers Exteriors de Joachim von Ribbentrop en relació a la deportació dels jueus. El cap de les SS es va queixar que el Ministeri havia tardat més de tres setmanes en acceptar la seva sol·licitud per deportar els jueus romanesos. Von Ribbentrop va reunir-se l’endemà amb Hitler.

---

Wilhelm Keitel va fer 60 anys i Hitler li va regalar 20.000 lliures esterlines, una suma que Keitel va dipositar en un banc de Berlín. 

A Bielorússia:

A Minsk, Wilhelm Kube va morir com a conseqüència d’una bomba que li va posar sota el llit la seva criada bielorussa, Elena Mazaniuk, que col·laborava amb els partisans. Després de col·locar la bomba, Elena va marxar de Minsk i va arribar a una unitat de partisans soviètics. 

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, per “commemorar” el Yom Kipur, els alemanys varen seleccionar a les persones que treballaven en les botigues per la seva deportació. En teoria la selecció s’havia de fer per oficis, però en realitat tot va dependre dels suborns.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A primera hora del matí, la 284º Divisió sota el comandament del coronel Nikolai Batiuk va començar a creuar el Volga. Varen passar unes quantes hores abans de que el primer grup desembarqués a la ciutat i, tot hi que els avions alemanys els varen bombardejar, varen sobreviure la travessia. De seguida es varen dirigir cap a la fàbrica de productes químics Lazur, situada a meitat del bucle ferroviari entre la riba del riu i els prats del turó Mamaiev, on els alemanys lluitaven contra la 13º Divisió de Guàrdia. El cim del turó havia canviat de mans diversos cops, però els alemanys varen poder veure des d’allí l’amenaça que suposava l’arribada de la 284º Divisió. Mentrestant, els bombarders alemanys sobrevolaven el Volga buscant les embarcacions i els remolcadors soviètics.

En el nord de l’Àfrica:

No trobant-se bé de salut, Erwin Rommel va decidir abandonar el nord de l’Àfrica per tornar a Alemanya per recuperar-se. Un mes més tard, el 26 d’octubre, va tenir que tornar corrents després de la contra-ofensiva britànica, però ja era massa tard per poder defensar la situació amb eficàcia.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano es va reunir amb Rino Fougier, el sotssecretari de l’Aire, que aquest li va explicar que entre Itàlia i Alemanya ara produïen menys d’una cinquena part dels avions que els Aliats. El número de pilots també s’estava reduint. Ciano, conscient de la realitat, li va explicar que s’havien d’apropar a les forces occidentals i li va confessar que degut a la seva posició els alemanys, i sobretot Joachim von Ribbentrop, l’odiaven.

---

El responsable de les qüestions jueves de l’Ambaixada alemanya, Carltheo Zeitschel, va pressionar als diplomàtics italians que s’oposaven a la deportació dels jueus italians retinguts a França i els va indicar que tots els jueus de França, inclosos els de nacionalitat francesa, havien de ser deportats de manera que a finals de la següent primavera com a molt tard no quedés cap jueu a França.