Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Un oficial de les SS, el tinent general August Frank, ajudant d‘Oswald Pohl, va enviar a l’administració del camp d’Auschwitz, així com en el director administratiu de Treblinka, Sobibor i Belzec, una nota sobre el què s’havia de fer amb el que ells anomenaven els béns dels jueus evacuats. La moneda estrangera, les joies, les pedres precioses, les perles i l’or de les dentadures es tenia que enviar a les SS perquè aquests enviessin tots aquells articles d’immediat al Reichsbank. Els objectes personals més petits com rellotges i carteres es tenien que netejar, avaluar i enviar a les tropes del front. La roba interior i el calçat es donaria sobretot als alemanys i els vestits femenins, inclús el calçat, així com la roba de nens, es vendria als alemanys. Entre altres objectes que s’havia de donar o vendre als alemanys hi figurava edredons, mantes de llana, tèrmics, orelleres, pintes, coberts, motxilles, llençols, tovalloles i tovalles. Les ulleres i les lents s’enviarien a l’oficial mèdic de l’Exèrcit. Les muntures d’or havien d’anar a parar a les SS, com també les pells valuoses. Frank demanava que es comprovés que totes les Estrelles jueves haguessin sigut eliminades de la roba abans d’enviar-la i que s’hagués tret tots els objectes valuosos amagats o cosits de tots els articles que serien enviats. 

A Alemanya:

Ulrich von Hassell va anotar que el director de l’Hospital Charité, Ferdinand Sauerbruch, li havia dit després de reunir-se amb Adolf Hitler, que el dictador, inqüestionablement, ara estava boig.

A França:

Un grup de bombarders B-17 de la 8º Força Aèria nord-americana retornava cap a Gran Bretanya escortats per caces després d’una “missió” quan varen ser interceptats pels caces alemanys. Els nord-americans anaven en aquells moments escassos de combustible. 11 d’ells varen ser destruïts o varen aterrar a França i els pilots varen ser detinguts.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va organitzar una operació per ocupar el nord de la ciutat de Stalingrad.

En el Vaticà:

L’ambaixador nord-americà, Myron C. Taylor, va entregar una nota detallada al secretari d’Estat, Maglione, on explicava que a través de dos testimonis fiables sabien que estava tenint lloc la liquidació del gueto de Varsòvia per assassinar als jueus i que aquestes execucions no tenien lloc a Varsòvia, sinó en uns camps preparats especialment per aquesta missió. Taylor, després d’afirmar-li que un d’aquests camps es trobava a Belzec, li va assegurar que els jueus deportats d’Alemanya, Bèlgica, Holanda, França i Eslovàquia eren enviats a la mort, mentre que els aris deportats a l’Est des d’Holanda i França eren utilitzats per aquests treballs. L’ambaixador acabava la seva nota demanant que informés a tot el Vaticà i que el Papa Pius XII utilitzés les forces de l’opinió pública per acabar amb el genocidi jueu.

A la Gran Bretanya:

Després de sortir el 14 de setembre de Port-Miou, el sud de França, Henry Frenay i Emmanuel d’Astier varen arribar a Londres per reunir-se amb Charles de Gaulle els següents dies.