Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la tarda, Adolf Hitler va dirigir una reunió de tres hores entre gauleiters i Reichsleiters. El dictador els va parlar de la imminent conquesta de Stalingrad i va arribar a la conclusió de que la guerra estava completament perduda pel bàndol Aliat, independentment del temps que aquests estiguessin en condicions de continuar-la.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb Erwin Rommel, que s’havia retirat d’Egipte, per donar-li el seu bastó de mariscal de camp. Rommel, molt preocupat per la situació en el nord de l’Àfrica, el va informar dels seriosos problemes d’escassetat d’armes i equipament i el va informar de la superioritat aèria britànica i de les deficiències dels oficials italians. Rommel li va explicar que renunciava a conquerir El Caire.

Hitler també es va reunir amb Joseph Goebbels i li va dir que estava d’acord amb la seva idea de deportar a l’Est tots els jueus del Reich, començant pels de Berlín. 

A Bielorússia:

En el poble de Bielosirka, els alemanys varen fer una batuda en busca d’obrers i varen publicar una ordre que deia que necessitaven 25 obrers. Al final del dia no se’n va presentar cap; tots varen fugir. Emprenyats per la falta de resultats, va arribar la gendarmeria alemanya i varen cremar les cases de tots els fugitius i varen prohibir a la població apagar el foc. Enrabiats, els gendarmes varen cremar encara més cases. Les dones i els vells es varen deixar caure de genolls per demanar-los que paressin amb aquella crueltat, però els gendarmes els varen respondre amb les seves porres i els varen amenaçar de cremar tot el poble sencer. Una noia russa que va ser testimoni d’aquells abusos va escriure-li una carta a Alfred Rosenberg per explicar-li tot el què havia vist. El ministre va quedar tan consternat que el 21 de desembre de 1942 li va escriure una carta a Fritz Sauckel per demanar-li que rebaixessin el to de les seves accions.

A França:

Els primers obrers francesos varen ser obligats a sortir en direcció a Alemanya per treballar com a treballadors forçats en les indústries alemanyes. Des d’aquell dia fins a finals de juliol, un total de 640.000 obrers francesos varen anar a Alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

La situació en el quarter general de Vasili Chuikov era molt inestable: els gasos i el fum feia que no es pogués respirar, les bombes i els projectils explotaven al voltant del quarter, i molts operadors de ràdio van morir amb el micròfon a la mà intentant transmetre un missatge que no s’escoltava pel soroll dels artefactes.

En el sector sud:

Els soviètics varen acabar amb l’avanç alemany en el Caucas. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va dir a Anthony Eden que si l’Operació Torch (el desembarcament al nord de l’Àfrica) fracassava estaria acabat i se’n hauria d’anar i, per tant, deixaria el càrrec de primer ministre a un d’ells.

A Madagascar:

L’ofensiva de la Commonwealth va començar a pressionar als francesos.

En el Pacífic:

Un torpede va tocar a l’embarcació japonesa Lisbon Maru, que es va enfonsar. A bord hi viatjaven 1.816 presoners de guerra britànics que anaven de Hong Kong a Japó. Quan els presoners varen intentar abandonar l’embarcació quan s’enfonsava, els japonesos varen tancar les escotilles. Tot i això, centenars d’ells varen insistir, però llavors els japonesos els varen disparar. Més de 840 varen morir ofegats o a mans dels japonesos. La resta varen ser evacuats més tard per petites patrulles o per xinesos que els varen dur a Japó com a presoners de guerra.