Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va tornar al quarter general de Vinnitsa de Berlín. 

A Alemanya:

En el Palau d’Esports, Hermann Göering va pronunciar un dels últims discurs en públic en una festa de la collita. El ministre va dir que era el seu desig que la població dels territoris que havien ocupat no patissin gana, però els va avisar de que si per l’acció dels seus enemics apareixien dificultats en el subministrament d’aliments, llavors tot el món hauria de saber que si havia d’haver gana seria per totes les parts, però no n’hi hauria mai per a Alemanya. També els va advertir de que s’esperaven xifres espectaculars de la indústria bèl·lica nord-americana, però tot i saber el seu potencial industrial i de lloar-lo, va dir que no s’havia d’oblidar que hi havia una paraula que en el seu idioma s’escriu amb B majúscula, i aquesta paraula era Bluff. A la vegada, Göering va afegir-hi que els jueus els havien declarat la seva intenció d’aniquilar-los i va deixar anar aquesta frase en forma d’advertència:

Ningú podrà dir després: Jo he sigut un bon demòcrata i he estat en contra d’aquests mesquins nazis. El jueu ens tractarà a tots per igual, es venjarà en tots els alemanys. 

A Polònia:

Els nazis varen ordenar transferir a Auschwitz a tots els jueus deportats.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va llançar una gran ofensiva contra la ciutat de Stalingrad. Pensava que seria la definitiva.

A Itàlia:

Robert Ley es trobava a Roma i es va reunir amb el doctor Felix Kersten, que li va preguntar què hi feia a la capital italiana. Ley li va contestar que volia convèncer als italians de que Alemanya guanyaria la guerra. A la nit, Ley va donar una ponència davant de 25 periodistes alemanys i italians, on va afirmar que era evident que guanyarien la guerra, ja que “els seus enemics estaven liderats per idiotes i en canvi ells per Hitler”. A continuació, va assegurar que cada nen nascut a Alemanya rebria una fortuna d’un milió de marcs i que el paper del treballador alemany seria el de liderar i repartir els treballs perquè el poble alemany “era un poble superior”. Els periodistes varen escoltar les paraules del doctor Ley en silenci.