Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Martin Bormann, des de la Cancelleria del NSDAP, va firmar una disposició confidencial dirigida als Gauleiter i Kreisleiters sota el títol Rumors sobre l’estat dels jueus de l’Est. En ell, Bormann va fer referència al que segons ell era la “lluita mil·lenària contra els jueus”, i va dividir el programa del NSDAP en dos punts per expulsar als jueus de totes les activitats públiques a Alemanya. A continuació va dir que quan va començar la guerra no s’havia tingut en compte aquesta necessitat i va afegir que els jueus s’havien d’haver instal·lat des d’un bon principi en els camps de concentració de l’Est enlloc d’obligar-los a emigrar. Bormann va acabar la seva disposició dient que era necessari, en interès de la nació alemanya, que aquestes mesures fossin portades a la pràctica sense consideració de cap classe.
Bormann també es va queixar de que les conversacions sobre les mesures extremes contra els jueus, en particular en els territoris ocupats, s’estigués difonent per boca d’homes de permís de les diverses unitats desplegades a l’Est que havien tingut l’oportunitat de presenciar aquestes mesures. Bormann va qualificar aquestes divulgacions com a exagerades.
Després de passar el dia anterior amb la seva família a la casa de Gmund, Heinrich Himmler va marxar cap a Itàlia per passar-hi uns dies. Durant aquell dia, Himmler va contestar el memoràndum del 18 de setembre del general Kurt von Gienanth en que demanava no eliminar els jueus que estaven treballant en la indústria bèl·lica fins que haguessin trobat substituts. Himmler li va confessar que havia donat ordres perquè tots els treballadors jueus de l’armament que treballessin en tallers de confecció, pelleteria i sabateria fossin internats en camps de concentració, tot i que ells haurien de continuar garantint les demandes de la Wehrmacht. També li va dir que havia donat instruccions perquè tot aquell que s’oposés als seus plans per ajudar als jueus i als seus negocis rebés mesures implacables i li va assegurar que els demés jueus que treballaven en les indústries de guerra s’anirien retirant pas a pas. En la primera fase els concentrarien en naus separades en les fàbriques i mica en mica serien substituïts per polonesos. En un sentit semblant, Himmler va enviar un memoràndum confidencial a Oswald Pohl i a Friedrich Krüger en el qual els va ordenar que concentressin a tots els jueus que treballaven en botigues de sabates i pells, així com als sastres, en els camps ubicats a Varsòvia i Lublin. La directiva finalitzava confessant-los que els jueus desapareixerien algun dia, d’acord amb els desitjos de Hitler. En acabar Himmler li va dir que desig d’Adolf Hitler era que els jueus desapareguessin.
Rudolf Brandt li va enviar una carta a Gottlob Berger per informar-lo de que Himmler havia aprovat un decret que limitava les seves competències amb el Ministeri dels Territoris Ocupats de l’Est i va afegir-hi que Alfred Rosenberg “podia anar-se’n a fregir espàrrecs”.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Stalingrad, un comando de quatre soldats alemanys es va refugiar en un abandonat refugi en una via ferroviària entre el turó Mamaiev i les instal·lacions dels tallers de la fàbrica Octubre Roig. Els soviètics estaven dins d’aquell refugi gran part del dia informant per ràdio a la rereguarda sobre l’activitat alemanya. Havien localitzat a dotzenes de peces d’artilleria que disparaven sobre la ciutat des de darrere de les vessants situades al nord de Mamaiev. També havien vist columnes de canons i morters alemanys desplaçant-se per les carreteres de la rereguarda fins en els suburbis de Stalingrad. Darrere dels canons hi anaven centenars de camions que portaven municions. Els soviètics tenien la sensació de que arribarien reforços per al 6º Exèrcit, però necessitaven un presoner per saber-ho del cert. En fer-se fosc, els comandos soviètics varen trencar els cables telefònics i varen esperar que els alemanys anessin a reparar-los. Al cap d’una estona va aparèixer la llum d’un lot i quan un alemany es va aproximar a l’avaria, els soviètics el varen matar d’un tret. Un d’ells es va disfressar amb el seu uniforme i va esperar a la via ferroviària de que un altre alemany s’aproximés al cable. Pocs minuts després, va aparèixer un altre lot i el soldat Willi Brandt va caure en l’emboscada. Els soviètics el varen deixar inconscient. Quan va tornar a recuperar la consciència, el soldat alemany es va trobar amb quatre soviètics que en seguit li varen fer preguntes. Atemorit, Brandt va donar el seu nom, el rang i la unitat en la qual lluitava. Després va explicar que la 24º Divisió Panzer es desplaçava cap a les fàbriques, que la 94º Divisió havia arribat des del sud de Stalingrad i que Adolf Hitler havia ordenat que s’ocupés la ciutat el 15 d’octubre. Els soviètics ja tenien la informació que volien i fent-li saber a Brandt de que havia revelat secrets militars el varen conduir a la via ferroviària i li varen senyalar la carretera que duia a la zona alemanya. En la foscor, Brandt va creure en tot moment que el dispararien per l’esquena, però no ho varen fer i va poder caminar tranquil·lament cap a la zona alemanya. Quan estava ja fora de l’abast de les bales soviètiques es va girar, va saludar amb la mà, i va cridar:
Danke, Kamerad!.
Quan va saber aquesta valuosa informació, Vasili Chuikov va afegir en els seus mapes la informació. Ara ja sabia que tot el pes del 6º Exèrcit aniria contra la zona fabril i va ordenar atacs locals per contrarestar la força alemanya.
Diari del Tercer Reich 