Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joachim von Ribbentrop va trucar al comte Galeazzo Ciano per explicar-li que les coses anaven bé i s’havien fet grans progressos en el front oriental.

---

Més de 10.000 jueus que estaven al camp de concentració de Buchenwald i 7.000 més que estaven a Sachsenhausen, alguns dels quals portaven més de quatre anys com a presoners, varen ser deportats a Auschwitz.

En el front oriental:

El comandament suprem de la Wehrmacht va suggerir a les línies propagandístiques que fossin prudents alhora d’escriure sobre la victòria de la Batalla de Stalingrad, ja que no volien que avancessin una victòria que encara no tenien. Tot i això, el comandament de la Wehrmacht estaven segurs que en els pròxims dies es produiria la victòria que faria que “el poble alemany estigués orgullós de la planificació de la guerra“.

A Stalingrad:

Els alemanys varen atacar de nou a Stalingrad i varen arribar a la fàbrica d’Octubre Roig, però l’avanç alemany es va veure frenat per la baixa moral dels soldats alemanys, que estaven molt desanimats per les baixes que tenien i per la proximitat de l’hivern.

En el bàndol soviètic, poc abans de trenc d’alba, Andrei Yeremenko va tornar a la riba de davant per parlar amb Vasili Chuikov, que no s’havia desanimat, tot i que en tres dies havia perdut a 13.000 homes, pràcticament una quarta part del seu Exèrcit de 53.000 soldats.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Mark Clark va entrar a Norfolk House, el quarter general de les forces aliades, per reunir-se amb el general de brigada Al Gruenther, el nou cap de l’Estat Major de Dwight D. Eisenhower sota el comandament del general Bedell Smith. Quan Gruenther li va entregar un missatge de màxima urgència de Georg Marshall, Eisenhower el va cridar a través del telèfon vermell per reunir-se amb ell. El missatge de Marshall era, en gran part, una missatge del diplomàtic Robert D. Murphy, que estava a Algèria, i demanava que una figura important de l’exèrcit nord-americà es dirigís a Algèria per parlar de les intencions que tenien amb el general Charles Mast, el comandant de Vichy a Alger. Segons Murphy, Mast els podria ajudar en desembarcar al nord de l’Àfrica i estava segur de que havien de posar del seu bàndol a François Darlan per assegurar la cooperació de Henri Giraud, que considerava indispensable. Però el diplomàtic també els advertia de l’arribada de molts espies a la zona. Eisenhower pensava en Clark per aquesta missió i per això l’havia cridat al seu despatx. Després de comentar els detalls i de parlar amb Winston Churchill i amb el Gabinet de Guerra britànic, Clark i el seu equip varen marxar aquella mateixa nit a bord d’un B-17 rumb a Gibraltar.