Divendres:

A Egipte:

A El-Alamein, a les vuit del vespre, després d’una intensa preparació artillera de 1.200 canons, el general Bernard Law Montgomery va començar l’Operació Lightfoot, la primera fase de la segona Batalla d’El-Alamein, una ofensiva contra les tropes de l’Eix amb 150.000 soldats del 8º Exèrcit britànic i centenars d’unitats d’artilleria. Les línies alemanyes estaven defensades amb mines, filferro i zones de foc creuat. Erwin Rommel va anomenar aquella zona Els Jardins del Diable, però gràcies a la Lluna plena que il·luminava l’arena del desert els britànics varen poder detectar les mines sembrades. El començament de la batalla la desproporció entre les forces era a favor dels britànics: 50.000 soldats alemanys i 54.000 soldats italians contra 195.000 soldats de la Commonwealth. A més, el 8º Exèrcit disposava de 85 batallons d’infanteria i les forces de l’Eix 71, 31 dels quals eren alemanys; 1.451 canons antitancs britànics contra 800 de l’Eix; i 908 peces d’artilleria pesada i mitjana de primera classe contra 500 de l’Eix, de les quals 350 eren canons italians de la Primera Guerra Mundial. A més a més, Rommel estava de baixa al Reich recuperant-se a una clínica austríaca i el substituïa el general Georg Stumme, que va morir el primer dia de l’atac per un atac de cor després de que el disparessin quan baixava del cotxe. Quan el seu xofer va arrencar el vehicle amb Stumme dins, aquest va patir l’atac i va caure del vehicle. El seu cos no va ser trobat fins el dia següent.

L’objectiu dels britànics consistia en un atac en el nord, al costat de la costa, amb el suport massiu de l’artilleria, mentre el 13º Cos d’Exèrcit duria un atac secundari pel sud per distreure les forces de l’Eix. Els alemanys esperaven que l’atac de la infanteria provindria del sud perquè els britànics havien estat construint oleoductes i casamates en aquell sector, tot i que en realitat aquelles construccions no eren res més que trossos de fusta per desviar l’atenció. A les 21:40, l’artilleria del 8º Exèrcit va començar a bombardejar les tropes de l’Eix acompanyats d’atacs aeris dels bombarders Wellington i Halifax. A les 22:00, les forces britàniques van bombardejar amb 822 canons a l’Afrikakorps per després assaltar-los. Les bombes es podien arribar sentir a Alexandria, a pràcticament 100 quilòmetres de distància i, es diu, que el soroll causat era tan gran que les orelles dels artillers varen sagnar. Després del bombardeig, els soldats britànics varen iniciar l’avanç obrint pas amb 32 tancs Matilda II Scorpion i els soldats neozelandesos, escocesos i australians, que varen destruir la infanteria italiana. 

Abans de l’atac, des del Caire, el general Harold Alexander va enviar un missatge en clau al primer ministre Winston Churchill amb la paraula Zip indicant-li que havia començat l’atac. Churchill va escriure un telegrama per a Franklin Delano Roosevelt per anunciar-li que havia començat la batalla i li va prometre que intervindria tota la força d’un Exèrcit. 

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen començar a construir el camp de concentració de Dora Mittelbau. 

En els Estats Units:

Un impressionant comboi al comandament del general George Patton i el contraalmirall Henry Kent Hewitt va sortir cap al nord de l’Àfrica per dur a terme la futur Operació Torch.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soldats soviètics es van veure obligats a abandonar la fàbrica Octubre Roig, però aviat la tornarien a recuperar. Aquella fàbrica va canviar de mans diversos cops durant la Batalla.

En el sector sud:

A Novgorod Oblast, en el marc de l’Operació Blau, va morir en combat el fill d‘Erich von Manstein, Gero Erich Sylvester von Manstein. La pèrdua del seu fill va afectar profundament al mariscal de camp alemany.

A Itàlia:

Uns vint avions britànics varen atacar la ciutat de Gènova.

A Guadalcanal:

Al vespre, els japonesos varen emprendre el bombardeig més violent de la campanya i, a la nit, les tropes terrestres varen atacar sense èxit als nord-americans.