Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va escriure-li una carta en el doctor Sigmund Rascher per comunicar-li que consideraria com a verdaders traïdors a la pàtria a tot aquell que s’oposés als experiments amb éssers humans, preferint d’aquesta manera que morissin els “valents soldats alemanys” enlloc de salvar-se utilitzant els resultats d’aquests experiments. El cap de les SS li va prometre que no dubtaria en comunicar els seus noms a les autoritats competents.

A Egipte:

En la segona Batalla de El-Alamein, a la matinada, el 8è Exèrcit britànic va continuar bombardejant amb els seus canons a les tropes de l’Eix fins a les tres de la matinada, i varen tornar-hi a les set del matí. Mentrestant, uns quants soldats britànics van aclarir el camí dels camps de mines gràcies a la Lluna plena que il·luminava l’arena dels Jardins del Diable marcant els camins segurs amb cintes blanques. A les vuit del matí, els britànics havien conquerit la meitat dels soldats de l’Afrikakorps, però van patir 2.500 baixes, en part per culpa de les mines i les trampes. La barrera de foc mòbil britànica va aconseguir reduir al mínim els dispars dels morters, els franctiradors i les metralladores de l’Eix. Però les tropes del 10º Cos de Herbert Lumsden van fracassar en el seu intent de trencar les línies de l’Eix, i no varen poder protegir la infanteria d’un contraatac. Només la 8ª Brigada Blindada va aconseguir arribar fins els turons de Miteiriya. Davant del fracàs de Lumsden, Bernard Law Montgomery el va escridassar de males maneres. Lumsden va ordenar nous atacs per intentar auxiliar la infanteria que s’estava enfrontant a les divisions italianes Folgore i la Brigada Ramcke.

A Líbia:

A resulta dels combats a El-Alamein, els britànics varen matar al substitut d‘Erwin Rommel, el capità general George Stumme, quan un obús va impactar en el seu automòbil i va morir per un atac de cor. Stumme va ser trobat mort al desert i les causes de la seva mort no són del tot clares. Stumme va ser substituït pel general Wilhelm von Thoma, i Rommel es va veure obligat a tornar per agafar el comandament. Precisament, aquell matí Rommel estava dormint tant tranquil a la clínica austríaca on es recuperava, a Semmering, a l’estació de muntanya del Tirol, quan va rebre una trucada d’Adolf Hitler que li va comunicar les males notícies de El-Alamein. El dictador li va demanar que viatgés allí d’immediat perquè no sabien res del general Stumme. Tot i que s’estava recuperant d’atac hepàtics i d’una infecció nasal, Rommel va acceptar les ordres de Hitler.

A la Gran Bretanya:

Des de les costes britàniques en varen sortir dues flotes britàniques i nord-americanes per trobar-se en un punt concret en el mar amb el comboi que havia sortit el dia anterior dels Estats Units per dirigir-se tots junts a les costes de Marroc en l’Operació Torch.

A Itàlia:

La RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Gènova i va atacar la ciutat de Milà.

A Guadalcanal:

A la matinada, després del bombardeig japonès de la nit anterior, les forces terrestres japoneses varen atacar als nord-americans. Els canons japonesos del mont Kayo varen obrir foc, formant una cortina, i d’aquesta manera varen avançar els tancs seguits de la infanteria. Durant quatre vegades varen atacar els japonesos, però en tots els cops varen ser rebutjats. Per rebutjar l’atac, els nord-americans varen utilitzar fusells, morters, artilleria i projectils antitancs de 37 mil·límetres. Al matí, a la jungla, que estava plena de tancs destruïts, els japonesos varen tornar a atacar de nou, però el comandant nord-americà Alexander Vandergrift va llançar en el combat a tots els seus efectius i va cridar als avions per rebutjar l’ofensiva japonesa. Només alguns petits grups japonesos varen aconseguir travessar les defenses, però no varen sobreviure. Més de 1.500 soldats de Maruyama varen morir per només 60 de nord-americans.