Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre de Friedrich Paulus la confirmació de que Stalingrad seria ocupada el 10 de novembre com a molt tard.

---

El director ministerial del Ministeri de l’Est, Otto Braütigam, va informar a Alfred Rosenberg que havien sigut testimonis de com s’allistaven a milions d’obrers en els països de l’Est per omplir la demanda de mà d’obra a Alemanya. En el seu memoràndum de tretze pàgines, Braütigam va criticar que quan havien entrat en territori soviètic i s’havien trobar amb una població farta del bolxevisme, ells (els alemanys) no havien trobat una fórmula que satisfés a aquestes persones que els havien acollit amb alegria, com alliberadors. El director ministerial va lamentar que els pobles de l’Est havien descobert massa d’hora que l’eslògan “alliberació del bolxevisme” no era res més que un simple pretext per esclavitzar-los. També es va queixar del tracte bàrbar que rebien els presoners de guerra soviètics i els procediments per allistar homes i dones pel treball forçat, i li va explicar que es tractava aquelles persones amb menyspreu i amb unes formes semblants a la pitjor època del tràfic d’esclaus. Per tots aquests fets ara, segons Braütigam, s’estaven trobant amb una dura resistència contra ells. En acabar el seu memoràndum, el director ministerial va reclamar un canvi complet de política i que es donés al poble soviètic seguretats completes pel futur.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els alemanys varen entrar en acció contra la fàbrica Barricada, a la fàbrica de tractors Dzerzhinski, quan la principal línia de resistència soviètica es trobava al llarg de la via ferroviària. Veient i notant la dura resistència, el tinent Wilhelm Kreiser, de la 100º Divisió, va dirigir els seus homes als punts de partida i va esperar a que els Stukes aplanessin el camí. Quan aquests varen arribar varen llançar les seves bombes a 200 metres davant dels soldats de Kreiser i, en veure que estaven en perill per culpa dels seus propis companys, el tinent va tenir que utilitzar diverses vegades les bengales de reconeixement perquè els Stukes no ataquessin als seus homes. Tot i la precisió del bombardeig, l’atac va fallar. Després de sopar, Kreiser va rebre ordres per realitzar un altre atac.

En el Caucas:

El 3º Cos Panzer va renovar la seva ofensiva després d’un període de reagrupament amb atacs al sud del riu Tèrek.

A Egipte:

A les 3:30, el quarter general del 8º Exèrcit es parlava de crisis degut a que no havien aconseguit els seus objectius i a l’elevat número de baixes. A la nit, Bernard Law Montgomery va abandonar, tot i que el principi no volia, la seva idea d’enviar les divisions blindades 10º i 7º a les línies de l’Eix per trencar-les i, en el seu lloc, va ordenar a la 9º Divisió australiana que comencés les operacions d’enfonsament al nord contra les tropes italianes en una operació que s’anomenaria Operació Supercharge.

Però Montgomery no va tenir sort perquè Erwin Rommel va intuir la maniobra des d’Alemanya. Aquella mateixa nit, els soldats australians van lluitar amb èxit, però la 1º Divisió Blindada no va poder avançar. Veient que la situació era complicada pels seus interessos, Rommel va enviar un missatge a les seves tropes del nord de l’Àfrica per anunciar-los que tornava a agafar el comandament de l’Exèrcit. Per desgràcia per als seus homes, moltes unitats no van rebre aquest missatge perquè un enorme bombardeig va tallar les línies telefòniques. Quan Rommel va tornar va descobrir que la pressió aliada havia obligat a les seves tropes a replegar-se de nou a una zona propera a El Alamein i que la situació era bastant precària i de difícil solució.

A la Gran Bretanya:

A la tarda, en la seva casa llogada a prop de Londres, Dwight D. Eisenhower va rebre a Mark Clark, que tornava de la seva missió a Algèria. Clark li va explicar com havien anat les seves trobades amb les autoritats franceses del nord de l’Àfrica. Tot i que no tenia clar que François Darlan es posicionés del seu bàndol, Eisenhower va ordenar informar a les autoritats franceses, concretament a Charles Mast, de que desembarcarien a principis de novembre en la coneguda Operació Torch.

A Guadalcanal:

Després de rebutjar el dia anterior l’ofensiva japonesa, al matí els japonesos varen tornar a fer desembarcaments al cap Esperança i, a la nit, varen tornar a disparar amb els seus canons contra les posicions nord-americanes. D’aquesta manera, els tancs japonesos varen poder tornar avançar.