Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler, després de rebre el dia anterior la confirmació de Friedrich Paulus de que en breu ocuparien Stalingrad, va ordenar al 6º i al 4º Exèrcits, que combatien al sud de la ciutat, de mantenir-se preparats per efectuar un avanç simultani al nord i al sud al llarg del Volga, immediatament després de la caiguda de Stalingrad.

També durant aquell dia, Hitler va nomenar l’alt oficial de les SS Werner Best com a plenipotenciari del Reich a Dinamarca, una zona que no portava grans problemes als alemanys.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Aquell dia va tenir lloc una segona deportació de jueus del camp de Theresienstadt a Auschwitz. En total varen deportar 1.866 jueus i només 350 d’aquests varen ser elegits per treballar en treballs forçosos. Tots els demés varen ser assassinats a les cambres de gas. Dels 350, només 28 varen sobreviure la guerra.

A Alemanya:

A Nuremberg, Sigmund Rascher va presentar els seus resultats dels experiments mèdics en el camp de concentració de Dachau davant d’una conferència en la que varen assistir-hi 95 investigadors mèdics. L’experiment tractava d’agafar presoners i banyar-los en tancs plens d’aigua amb temperatures diverses (totes molt baixes) durant hores vestits amb uniformes aeris, treure’ls llavors de l’aigua i capbussar-los després en un bany calent. Cap dels presents a la conferència va plantejar cap queixa per l’ús dels presoners i ningú va preguntar per què durant l’experiment havien mort entre 15 i 18 dels 50 o 60 presoners que s’havien utilitzat. L’endemà continuaria la conferència.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A les deu del matí, des de la fàbrica de tractors Dzerzhinski, els alemanys varen obrir foc amb milers de canons contra les posicions soviètiques durant una hora i mitja. Amb l’arribada del silenci, els soldats alemanys es varen posar dempeus i varen córrer a l’altra banda de les vies ferroviàries i del precipici. Els alemanys estaven convençuts de que els soviètics estaven acabats, però de nou s’equivocaven. Atordits pel bombardeig, els soldats soviètics es varen amagar en els subterranis i varen esperar que els alemanys s’apropessin a ells. Els alemanys, situats a prop del Volga, tenien ara els soviètics al darrere. Creient que el quarter general enviaria a més homes cap al Volga, el tinent Wilhelm Kreiser, de la 100º Divisió, va instal·lar el seu lloc de comandament en un subterrani que servia per guardar patates. Al vespre, en veure que no arribaria ajuda i que per tant estaven atrapats, els alemanys en el Volga es varen estirar al terra i varen obrir foc contra les figures borroses que els rodejaven. Només uns quants varen poder tornar a les seves línies.

A Líbia:

El mariscal Erwin Rommel va tornar a Líbia després de fer una escala a Roma per exigir combustible i reforços per preparar una ofensiva després de l’atac britànic del 24 d’octubre que havia acabat amb la vida del seu substitut, George Stumne.

A la badia de Tobruk, la DAF va enfonsar el vaixell cisterna de combustible italià, el Proserpina.

A Egipte:

En el tercer dia de la Batalla de El-Alamein, les forces de l’Eix varen atacar amb força a les tropes aliades, però els atacs varen ser contrarestats gràcies a la RAF, que va bombardejar des de primera hora. La 7º Brigada Motoritzada britànica, que incloïa el 2º Batalló de la Brigada de Fusellers i el 2º Batalló del King’s Royal Rifle Corps, va lluitar desesperadament per mantenir les posicions al nord i al sud del Kidney. Els tancs britànics varen aparèixer aviat, però varen ser contrarestats per l’artilleria de l’Eix. Els blindats de l’Eix varen intentar a mitja tarda organitzar un contraatac i es varen mobilitzar al llarg del front per combatre contra els tancs britànics de la 1º Divisió Blindada. Ràpidament varen intentar avançar cap a Snipe, però els artillers britànics els varen frenar. A la nit, una sèrie d’avanços Aliats al llarg de tot el front varen assegurar la cadena del Ronyó.

Mentre la batalla s’intensificava, el comandant Bernard Law Montgomery es va estar en la seva caravana del seu quarter general a Burg el Arab estudiant el següent pas.

A Noruega:

Un vaixell de pesca noruec comandat per un oficial de l’Armada Noruega, Leif Larson, va sortir de la base britànica de les illes Shetland portant a bord a sis homes-granota, dues màquies especials anomenades carrets i un torpede humà biplaça amb l’objectiu d’aproximar-se a l’amagatall del cuirassat alemany Tirpitz a Suècia. De seguida els carrets varen ser llançats a l’aigua, però varen tenir la desgràcia de topar-se amb una tempesta i, encara que varen aconseguir arribar a Suècia, el cuirassat alemany es va escapar de la seva destrucció.

---

La policia noruega va començar a detenir als homes jueus per deportar-los.

A Guadalcanal:

L’ofensiva japonesa de Hyakutake del dia anterior va arribar a la màxima intensitat a prop de Matanikau, i els japonesos varen arribar a l’aeròdrom Henderson Field, que estava ocupat pels nord-americans. Era el segon cop que els japonesos intentaven apoderar-se de l’aeròdrom. Al matí, la batalla es va fragmentar en combats de petits grups d’homes esgotats. Durant el dia, el comandant Alexander Vandergrift va desencadenar un contraatac, però els japonesos no varen retrocedir tot i les nombroses baixes que varen patir. Durant aquesta ofensiva varen perdre 2.200 dels 3.000 soldats, a canvi de 80 baixes nord-americanes. Durant aquest atac japonès varen ser abatuts més d’un centenar d’avions japonesos i 15 nord-americans.

Al mateix temps, una força naval japonesa sota les ordres de Isoroku Yamamoto, composta per quatre cuirassats, tres portaavions, creuers pesats i lleugers, destructors, transports i vaixells auxiliars, en total quaranta embarcacions, s’estaven apropant a les Salomó del Sud, on esperaven trobar-se amb les forces navals nord-americanes i no dubtaven en derrotar-les. Llavors, el vicealmirall Thomas Kinkaid, que comandava una task force nord-americana, va sortir amb el Hornet i el Enterprise i varen lluitar contra la formació japonesa a prop de les illes Santa Cruz. Els japonesos varen perdre dos portaavions i més de cent avions. Per part nord-americana, el Hornet va ser enfonsat i diversos bucs nord-americans varen quedar danyats, entre ells el Enterprise, i 74 avions de la Marina varen quedar destruïts. Però els japonesos es varen retirar després de perdre una gran quantitat d’avions i varen patir greus danys en els portaavions Sokaku i Zuiho, cosa que els va obligar a renunciar el seu objectiu d’apoderar-se de Guadalcanal.