28 d’octubre de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

De bon matí, tots els jueus que treballaven en el gueto de Cracòvia varen tenir que presentar-se davant el Servei Laboral i posar-se en formació, agrupats per oficis. Cap al migdia, els nens i el personal d’un orfenat varen ser congregats en el Plac Zgody per la seva deportació. Les criatures que encara no caminaven eren ficades en cistelles i carregades també en els camions que sortien del gueto. Després els varen matar a Cracòvia mateix. Els nens més grans i el personal varen ser transportats al camp de Plaszow, on els varen posar en vagons i els varen enviar a les cambres de gas del camp d’extermini de Belzec.

A la vegada, Bernhard Krüger va publicar un decret sobre la creació de guetos en el districte de Varsòvia i de Lublin. El decret va ser una enganyifa que només havia de servir per atrapar als jueus que havien aconseguit evitar la seva deportació i l’extermini a l’estiu i tardor de 1942. Els guetos varen ser liquidats al cap de poc i la seva població deportada als camps d’extermini. 

A Alemanya:

Davant dels rumors de que es firmaria en breu un armistici amb la Unió Soviètica, es va emetre un comunicat militar que desmentia tots aquells rumors.


Una directriu confidencial de les SS que es va enviar des de Berlín ordenava que tota la roba interior i els mitjons infantils que es guardaven en els camps d’extermini fossin enviats a les famílies de les SS. 

En els Balcans:

El comandant Alexander Löhr va ordenar a les seves tropes que tractessin a tots els partisans capturats amb la duresa més brutal. 

A Egipte:

En la Batalla de El-Alamein, Erwin Rommel va emprendre una última ofensiva atacant amb el Sol a l’espatlla per il·luminar als Aliats. Però la batalla va ser inútil perquè necessitaven reforços i combustible i per desgràcia per ells aquell dia la DAF va enfonsar el vaixell cisterna de combustible italià, el Louisana, a la badia de Tobruk, a Líbia, que havia sortit de Roma. Aprofitant la precarietat en què es trobaven les tropes de Rommel, els britànics es varen passar el dia reorganitzant-se i al final varen descarregar un atac encara més fort en el nord de la batalla. Però, de nou, varen fracassar, tot i que varen reduir el número de tancs alemanys a 90 mentre que els britànics encara en tenien 800. Aprofitant la feblesa alemanya, a Sidi Abd el Rahman, a la nit, els australians varen aconseguir obrir una bretxa en el front de la 90º Divisió lleugera, fet que els va permetre intentar desbordar pel nord la banda defensada per l’Eix.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.