Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre el llibre de l’explorador suec Sven Hedin, Amerika im kampf der kontinente, que l’hi havia enviat el mateix explorador. El dictador se’l a llegir d’una tirada aquella mateixa tarda i a la nit ja l’havia acabat. L’endemà va enviar una carta d’agraïment a l’explorador.

A Bielorússia:

Els Batallons policials 306 i 320 varen assassinar en massa als jueus a Pinsk. Des d’aquell dia fins l’1 de novembre varen matar a 16.200 persones.

A Egipte:

Bernard Law Montgomery va retirar alguns dels tancs pesats col·locats al sud del front i va frenar l’avanç posant fi d’aquesta manera a l’Operació Lightfoot. Aquella decisió va ser molt criticada pel govern britànic. Aquell matí, Montgomery es va reunir en el seu quarter general de Burg el Arab amb el general Harold Alexander i Dick Casey, el ministre d’Estat, ja que aquests estaven nerviosos davant dels missatges procedents de Londres que deien que hi havia rumors que Montgomery havia retirat els seus homes. Però Monty, tal i com els va explicar, estava preparant un nou assalt, batejat amb el sobrenom de Supercharge i esperava que aquest atac acabés d’una vegada per totes amb la batalla. A Alexander el preocupava que volgués iniciar l’atac en el sector dels australians, a l’extrem nord de la línia, i va convèncer subtilment a Montgomery perquè retoqués la seva idea inicial i ataqués al nord del passadís de la forces alemanyes.

A la Gran Bretanya:

El rei Jordi VI es va reunir amb Mark Clark i Dwight D. Eisenhower abans que els comandants nord-americans volessin fins el seu nou quarter general a Gibraltar per dirigir l’Operació Torch. El monarca li va confessar a Clark que havia seguit les seves gestes militar.

---

En un míting celebrat en el Royal Albert Hall de Londres presidit per l’arquebisbe de Canterbury, amb representants de les comunitats jueves i poloneses, destacats clergues i figures públiques britàniques, es va protestar contra la persecució alemanya dels jueus. En un missatge que els va dirigir, Winston Churchill va declarar que les crueltats sistemàtiques a les que havia sigut exposat el poble jueu durant el règim nazi figuraven entre els fets més terribles de la història. El primer ministre va afegir que quan s’haguessin denunciat aquests delictes, que va qualificar de repugnants, i quan vencés els drets humans, la persecució racial hauria acabat.

A Suïssa:

Paul Guggenheim, en nom de Carl Buckhardt, va reunir-se a Ginebra amb el cònsol nord-americà Paul Squire i li va confessar que existia una ordre de Hitler que demanava l’extermini de tots els jueus d’Alemanya i dels països ocupats abans del 31 de desembre de 1942. Guggenheim també li va explicar que Heinrich Himmler i Hans Frank s’havien oposat a aquesta ordre, però només per conservar els jueus en l’aparell productiu. Hitler, sempre segons Guggenheim, hauria reiterat la seva ordre el setembre perquè no s’havia executat fins el moment.