Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la matinada, l’oficial de servei no es va atrevir a despertar a Adolf Hitler quan va arribar el telegrama d’Erwin Rommel de la nit anterior en que li comunicava que es retiraven d’Egipte. Quan finalment Hitler va llegir el telegrama, la retirada de l’Afrikakorps ja era un fet i el dictador es va posar molt nerviós per l’ofensiva britànica. De seguida va enviar un telegrama a Rommel ordenant-li que no cedís terreny i li va dir que no seria la primera vegada en la història que la voluntat més forta triomfaria sobre batallons enemics més forts i li va suggerir que mostrés a les seves tropes que no hi havia més alternativa que la victòria o la mort. Però a Rommel ja només li quedaven 24 tancs, tal i com li varen comunicar a les deu del matí Wilhelm von Thoma i Fritz Bayerlein, i, a dos quarts de dues del migdia, els alemanys ja es trobaven a Líbia després de que els britànics trenquessin les defenses alemanyes a El-Alamein deixant les tropes de Rommel en una situació molt precària. Tot i que ja no es trobaven a Egipte, el telegrama de Hitler es va fer circular a les unitats de l’Afrikakorps. De fet, Hitler no estava gaire informat del conflicte bèl·lic al nord de l’Àfrica ja que estava molt més centrat en la Batalla de Stalingrad i en la conquesta del Caucas. Quan al migdia Rommel va saber que Hitler l’hi havia ordenat resistir va dir que s’havia tornat boig i no va obeir les ordres. Bayerlein era de la mateixa opinió que el seu comandant. A la nit va continuar amb la seva retirada gradual, tot i que varen intentar sense èxit crear un nou front a uns quants quilòmetres a l’oest de la pista de Rahman. 

Pel que fa a l’oficial que havia rebut primer el telegrama de Rommel va ser primer rebaixat de rang i destinat a un batalló de càstig, el Strafbataillon, després de que es descobrís que havia donat suport a l’estratègia de la Guineu del Desert de retirar-se. Walter Warlimont, el superior de l’oficial, va intentar defensar-lo, però l’únic que va aconseguir és que ell també fos acomiadat. Rudolf Schmundt va intervenir a favor dels dos castigats i li va fer veure a Hitler que no era just aquells dos acomiadaments. Finalment, es va reduir el càstig a l’oficial i es va demanar a Warlimont que tornés. El general, però, ja no tenia cap interès en tornar i va demanar que el destinessin a una altra banda. 

Hitler durant aquell dia també va ser informat de que un exèrcit Aliat es concentrava a Gibraltar. Ningú sabia res del seu destí, ni el OKW. 

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi dos transports amb 1.696 jueus del camp de Malines, Bèlgica. En el transport número 16 hi anaven 683 homes, 21 nois, 89 dones i 29 noies. En el transport número 17 hi anaven 622 homes, 51 nois, 165 dones i 36 noies. Després de la selecció, 702 homes i 75 dones varen ser registrades en el camp. Només 77 varen sobreviure la guerra. La resta, 919, varen ser assassinats a les cambres de gas.

A Egipte:

Von Thoma i Bayerlein es varen reunir durant aquell matí per analitzar l’imminent desfeta. Bayerlein es va queixar amargament de l’ordre de Hitler de resistir. Von Thoma li va ordenar que retirés al lloc de comandament més a la rereguarda, a El Daba. A les onze del matí, Bayerlein Bayerlein va sentir que l’Afrikakorps estava pràcticament destruïda i va pujar ràpidament a un cotxe blindat per veure de primera mà si era certa o no aquella informació. En topar-se amb tancs britànics es va veure oblidat a refugiar-se a Tel el Mampsra. Allí es va retrobar amb el general Von Thoma i els dos varen fugir cap a l’oest després de veure que arribaven les forces anglosaxones. 

A Guadalcanal:

Després de l’ofensiva nord-americana, els japonesos varen aconseguir aturar-la però al cap de poc els nord-americans varen tornar a avançar i varen acabar amb les tropes japoneses que defensaven l’àrea de Punta Creu. Els japonesos es varen replegar en els turons per defensar-se millor i allí varen esperar reforços.

En el Pacífic:

Els australians  varen recuperar Kokoda.