Dimecres:

A Egipte:

L’Afrikakorps va rebutjar l’ordre d‘Adolf Hitler del dia anterior de resistir fins al final i va continuar amb la retirada gradual. Wilhelm von Tohma va declarar que l’ordre de Hitler era una bogeria sense nom i es negava a obeir-la. Von Thoma, amb el seu uniforme nou adornat amb les insígnies del seu grau i totes les seves condecoracions, de peu al costat del seu tanc incendiat, va esperar l’arribada d’una patrulla britànica a la que es va rendir. Al final, Hitler no va tenir cap més remei que acceptar la retirada. D’aquesta manera, les tropes britàniques del 8º Exèrcit tenien la victòria assegurada a El-Alamein i es va acabar una de les batalles més ferotges del nord de l’Àfrica. La victòria dels Aliats va canviar el sentit del conflicte al nord de l’Àfrica.

Aprofitant la retirada, més de 700 blindats britànics es varen llançar a l’ofensiva contra l’Eix en el sector meridional quan Erwin Rommel només disposava de pocs carros de combat i havia decidit replegar-se a Fuka, tot i que el gruix del Panzerarmee estava acabat. Per aquesta acció, Rommel es va jugar veure’s davant d’un consell de guerra per desobediència. Tot i la derrota de l’Eix, aquests varen aconseguir destruir centenars de vehicles britànics a costa de perdre 68 carros de combat. 

A la nit, Bernard Law Montgomery va convidar a sopar al capturat general Von Thoma, que havia sigut atrapat aquell dia enmig de la confusió, a la seva tenda de campanya, a la taula d’oficials del quart general britànic. El rei Jordi VI va apuntar en el seu diari que “per fi havien obtingut una victòria que seria molt bona pels nervis”. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va celebrar una reunió de guerra presidida pel dictador Iosif Stalin i amb 12 mariscals i generals presents. Es va parlar de totes les operacions per tal d’evitar grans pèrdues, tot i que es va deixar clar que s’havien de començar si era possible abans del 15 de novembre. També es va parlar de com conservar les instal·lacions industrials i les provisions, de no dependre de l’ajuda dels Aliats, de prendre mesures per la deserció a través de l’execució i de com millorar la propaganda i les racions alimentàries.

A Guadalcanal:

Quan tot indicava que els nord-americans es farien aviat amb el control de l’illa de Guadalcanal, els marines es varen topar amb una unitat japonesa que acabava de desembarcar a prop de Punta Koli, en el costat occidental del perímetre de Lunga, fet pel qual el general Alexander Vandergrift va aturar temporalment l’ofensiva. Aquesta decisió va permetre a uns 2.000 o 3.000 japonesos escapar cap a la jungla per un llac pantanós.