Divendres:

En el front oriental:

En el sector sud:

Aquell dia va fracassar l’últim intent de la Wehrmacht per arribar als camps petrolífers del Caucas. Els alemanys varen intentar travessar Grozni, però varen ser frenats a la ciutat d’Ordzhonikidze, on varen ser obligats a retrocedir.

A Finlàndia:

Els finlandesos varen detenir a vuit jueus (quatre alemanys i un estonià, amb les seves famílies) per ser deportats a Auschwitz després de fer parada a Tallin, tot i els protestes del carrer i del mateix govern finlandès. Els varen matar a tots excepte un.

A Noruega:

En l’Operació Protesta, destinada a destruir la planta d’aigua pesada de Norsk Hydro, el grup Oreneta, que havia sigut llençat el 19 d’octubre de 1942, va poder instal·lar una base en una cabanya abandonada i varen establir contracte per ràdio amb la central de Londres, que els va donar l’ordre de sortir a trobar-se amb els homes que formaven les tropes aerotransportades per realitzar l’Operació.

A Itàlia:

La RAF va bombardejar i devastar part de la ciutat de Gènova.

A Líbia:

Les fortes pluges a Fuka van salvar a les tropes d’Erwin Rommel de ser aniquilades per les tropes de Bernard Law Montgomery. El mal temps d’aquella jornada també va ajornar les missions aèries britàniques. Els alemanys es varen començar a retirar quan varen rebre l’autorització d’Adolf Hitler per replegar-se cap a l’oest, però per moltes unitats la retirada ja era impossible. Aquell mateix dia, el major Hans von Luck i el seu Batalló de Reconeixement de la 21º Divisió Panzer varen rebutjar amb certa facilitat unes patrulles de reconeixement britàniques.

A punt per engegar la segona part de l’ofensiva anglosaxona, l’Operació Torch, Harold Alexander li va enviar un missatge a Winston Churchill en que l’informava que fins llavors havien fet 20.000 presoners i havien capturat 350 tancs, 400 canons i milers de transports militars. També li va explicar que estaven avançant al sud de Marsa Matruth.

A Itàlia:

Els alemanys sabien que diverses embarcacions anglosaxones navegaven pel Mediterrani, però no en sabien el destí. Hermann Göering es va dirigir a Roma per explicar-li a Albert Kesselring que Hitler no creia que els Aliats desembarquessin a les costes africanes. Kesselring li va dir que no s’havia de descartar tal desembarcament i va insistir en destruir els combois a través d’accions continuades de dia i de nit. Els alemanys, com els italians, no estaven preparats per dur a terme tal atac.