Dissabte:

L’Operació Torxa:

Una armada aliada de 500 vaixells i 350 embarcacions de tropes es va apropar a les costes del nord de l’Àfrica francesa i, a la nit, varen desembarcar a Orà, Alger i Casablanca les primeres tropes britàniques i nord-americanes en l’Operació Torxa. 

A les 5:35 de la matinada, en el quarter general Aliat a Gibraltar es va rebre la notícia de que torpedes havien enfonsat una de les embarcacions, el USS Thomas Stone, amb 1.400 persones a bord. Més tard es va rebre un altre missatge que desmentia la notícia i s’informava que tal embarcació només patia un retard. Dwight D. Eisenhower, nerviós, va convocar una reunió per parlar què haurien de fer si Henri Giraud es tirava enrere i no els ajudava. Andrew Cunningham el va intentar tranquil·litzar i li va assegurar que el general francès no els fallaria. Giraud va arribar aquella mateixa tarda, a les quatre, a Gibraltar a bord d’un hidroavió Catalina. Més tard, Ultra va desxifrar que els alemanys havien localitzat les embarcacions i s’havien detectat avions de reconeixement de la Luftwaffe a prop del comboi. Però aquesta nova informació no va espantar a Eisenhower, que a les 17:20 va donar llum verda a l’Operació.  

Aquella tarda tarda, Adolf Hitler va viatjar a Munic per celebrar el putsch de 1923 amb el seu tren especial, que disposava de ràdio i centraleta telefònica, acompanyat pel ministre Albert Speer i alguns oficials de l’Estat Major, entre ells Alfred Jodl. L’ambient al tren era molt tens per la lentitud amb la qual viatjaven per les muntanyes de Turíngia perquè en cada parada que feien en les estacions importants s’havia de connectar el cable telefònic a la xarxa dels ferrocarrils per obtenir les últimes notícies sobre l’arribada d’un comboi Aliat al Mediterrani. Des de primera hora del matí havien sigut informats de que un impressionant comboi estava escortat per una gran formació naval que havia entrat pel mar Mediterrani, per l’estret de Gibraltar. Hitler en aquells moments no tenia ni idea dels plans dels Aliats i no sabia a on desembarcaria aquella flota. Però quan es varen aturar en una petita estació en el bosc de Turíngia, el dictador va ser informat pel Ministeri d’Afers Exteriors de que el comboi finalment havia travessat l’estret de Gibraltar i es va creure que era molt probable que desembarquessin per Itàlia, on no trobarien gaire resistència, o bé a l’Àfrica del nord per eliminar les tropes d’Erwin Rommel per l’esquena després de desembarcar a Trípoli o a Bengasi. L’almirall Theodor Krancke considerava que aquest comboi només transportava dues divisions com a màxim. Tot i l’afirmació del seu almirall, Hitler va ordenar defensar Tunísia i reforçar immediatament la Luftwaffe en el Mediterrani, sobretot a Creta. Tot i que cap dels que estava al tren no sabia a on desembarcaria el comboi, tots tenien molt clar que els Aliats pensaven obrir un segon front i que a partir d’aquell dia tindrien el problema no tant sols dels soviètics sinó també dels nord-americans i dels britànics. Quan varen arribar a Bamberg es varen aturar un moment perquè allí hi havia el tren de Joachim von Ribbentrop aturat. El dictador va pujar al tren del seu ministre, que li va demanar que li permetés efectuar sondejos de pau amb Iosif Stalin a través de l’Ambaixada soviètica a Estocolm, amb una oferta de concessions a Orient. Hitler va rebutjar bruscament la proposta i va continuar amb el seu trajecte cap a Munic.

A la nit es varen aturar a una estació i es varen dirigir en el vagó restaurant per sopar. En seguit, el dictador va parlar de les notícies més importants del dia amb els seus ajudants i es va asseure a taula per sopar. En aquella estació també si trobava parat un tren hospital que portava soldats que havien lluitat al front oriental. Aquests homes estaven derrotats, ferits i desnodrits, i empesos per la curiositat quan varen veure el tren de Hitler es varen dirigir al vagó on menjaven i els varen fitar per la finestra menjant en una taula rodona. Quan servien el sopar en plats de porcellana xinesa, Hitler va veure que l’estaven espiant i es va enfurismar i va ordenar que baixessin les cortines. Després de sopar, el tren es va tornar a posar en marxa. Mentre travessaven els camps de Baviera, Hitler pensava que si els Aliats desembarcaven a Itàlia ocuparia Roma immediatament. Com sempre, el dictador es va posar al llit a la matinada.

Tornant a Gibraltar aquella tarda, Eisenhower i Mark Clark es varen reunir amb Giraud per explicar-li els plans de l’Operació. Ike li va dir que s’havia preparat un missatge per tots els francesos del nord de l’Àfrica i volien que ell el firmés, en el que es demanava que col·laboressin en la invasió. Amb un to rígid, Giraud els va comunicar que quan desembarquessin en terres africanes ell es convertiria en el comandant suprem Aliat en el nord de l’Àfrica. Els dos comandants varen quedar estupefactes davant d’aquella afirmació que no esperaven. Després d’un silenci, Mark li va explicar que ell no seria nomenat comandant suprem. Giraud va veure aquell no nomenament com un atac al seu prestigi militar i familiar. Clark va dir-li que ell podria comandar les forces franceses al nord de l’Àfrica, però que en cap cas seria comandant suprem. Desafiador, Giraud els va replicar que en aquest cas volia tornar a França, però Clark li va contestar que el submarí que l’havia tret d’Algèria només tenia bitllet d’anada i, per tant, no podia tornar al seu país. Les converses varen continuar, ja que Giraud no sortia del seu plantejament de ser nomenat comandant suprem. A les onze, Clark va perdre les formes i va atacar verbalment al comandant francès.

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic tothom es preparava per l’arribada de Hitler i a la Löwenbraukeller els obrers varen penjar enormes banderes amb esvàstiques en els arcs del vestíbul principal. Massisses àguiles daurades penjaven per sobre de la tribuna dels oradors en un escenari ple de flors.

A la Unió Soviètica:

El país celebrava el 25è aniversari de la Revolució bolxevic i Stalin va parlar al seu poble per dir-los que vuit milions d’alemanys havien mort en la que va definir com “gran guerra patriòtica” i va predir que aviat hi hauria una gran festa pels seus carrers.

A Líbia:

A Marsa Matruk, Rommel va aconseguir resistir els atacs britànics i va rebre els esperats reforços. Gràcies a les fortes pluges, l’Afrikakorps es va salvar de ser aniquilada per les tropes del 8º Exèrcit de Bernard Law Montgomery. A més, la 4º Divisió índia va ser retirada de les operacions ofensives, ordre que irritaria al general Francis Tuker.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va ser informat pels missatges desxifrats d’Enigma que Hitler havia ordenat de que en cas de que no pogués ocupar Bakú ordenaria bombardejar la zona per privar a la Unió Soviètica del seu propi petroli. El primer ministre va enviar aquesta informació a Stalin, que aquest li va assegurar que havien pres les mesures necessàries.

A Suïssa:

Després de passar-li alguna informació els últims dies sobre el genocidi jueu, finalment Carl Buckhardt es va reunir amb el cònsol nord-americà a Ginebra, Paul Squire, i li va confessar que Hitler havia firmat a principis de 1941 una ordre que estipulava que Alemanya hauria d’estar lliure de jueus a finals de 1942. Buckhardt li va prometre que aquesta informació la tenia de dos informadors alemanys molt ben informats i en els que tenia plena confiança, tot i que mai va dir els seus noms.