Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El comte Galeazzo Ciano va arribar a l’estació de trens de Munic, on l’esperava Joachim von Ribbentrop per portar-lo en una reunió amb Adolf Hitler per parlar del futur de França. A la tarda, Hitler i Ciano varen mantenir una primera reunió, on el dictador li va explicar que ocuparia tot França encara que Pierre Laval, que havia d’arribar al cap d’unes hores, si oposés. Hitler volia desembarcar a Còrsega per establir un cap de pont a Tunísia. El dictador li va confessar que no es feia cap il·lusió sobre la resistència francesa als Aliats.

A la nit va arribar en automòbil Laval, que no desitjava que els alemanys ocupessin tot França, i va ser rebut amb menyspreu per part dels alemanys. Quan es va reunir amb Hitler no el va poder fer canviar d’opinió i el dictador va decidir acabar d’ocupar tot França pel temor que tenia de que el govern de Vichy negociés amb els Aliats occidentals després del desembarcament de les tropes anglosaxones al nord de l’Àfrica el dia anterior. Tothom estava molt preocupat per aquell desembarcament i Hermann Göering va manifestar que estaven davant del primer punt dels Aliats en la guerra.

A Polònia:

4.000 jueus de Lublin varen ser deportats al camp de concentració de Maïdanek. 

A França:

Els regiments de les tropes franceses varen rebre l’ordre d’abandonar les seves guarnicions davant una imminent invasió alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El fred va començar a afectar Stalingrad, que va quedar coberta de neu.

A Tunísia:

A la tarda, un contingent de 2.000 soldats alemanys va desembarcar a Tunísia com a resposta el desembarcament nord-americà i britànic del dia anterior per ajudar a les tropes del mariscal Erwin Rommel, sense que les forces locals franceses sota el comandament del general Barré s’hi oposessin. Però Rommel es va mostrar crític davant d’aquella acció i va escriure una carta criticant a Hitler dient-li que anar encontra de l’eficàcia militar era estúpid, i era irresponsable si un comandant hi insistia. Rommel va culpar al quarter general de subordinar els interessos militars als de la propaganda. Poques hores després, els alemanys varen crear un autèntic pont aeri entre Sicília i els aeròdroms d’El Auina a Tunísia i Sidi Ahme a Bizerta. El seu principal objectiu era que els paracaigudistes del 5º Regiment alemany consolidessin un cap de pont en el termini més breu possible, amb un perímetre defensiu que aturés als britànics per controlar les carreteres d’accés a la capital i impedir la caiguda dels imprescindibles aeròdroms propers. Tot i els intents de Rommel de controlar el front, els Aliats anaven guanyant terreny ràpidament. A Marroc, els soldats Aliats varen conquerir Orà i l’endemà va cessar tot combat.

A Algèria:

Els francesos de seguida varen ser conscients de la superioritat aliada i varen intentar negociar. Al matí, el general Mark Clark, el tinent general Kenneth Anderson i el general Henri Giraud es varen dirigir en avió, un B-17 batejat amb el sobrenom de Red Gremlin, de Gibraltar a Alger per negociar un acord amb les autoritats franceses de Vichy. El viatge es va endarrerir unes hores per culpa del mal temps i varen aterrar en terres algerianes a les cinc de la tarda, quan s’intensificava la batalla. La seva missió tenia com objectiu posar fi a les hostilitats i obtenir l’ajuda dels francesos en les operacions contra els alemanys.

Ràpidament, Clark es va dirigir a Alger i es va allotjar a l’hotel St George, on es va trobar amb el general Doc Ryder i Robert Daniel Murphy. Al mateix temps, François Darlan, que tenia des del dia anterior llibertat per negociar amb els nord-americans, va estudiar les exigències aliades. Clark va saber més tard que ni Darlan, ni Alphonse Juin, ni molts comandants francesos, volien veure a Giraud. 

A Noruega:

El servei d’Operacions Combinades britànic va captar la contrasenya “orenetes”, que volia dir que avions de reconeixement britànic es trobaven en un punt proper a la fàbrica Norsk Hydro, l’única fàbrica al món que fabricava aigua pesada que servia per fusionar àtoms. Les “orenetes” estaven disposades a guiar per ràdio als planadors del grup de sabotatge per atacar la fàbrica que estava sota control alemany.