Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El número de comissari per la Defensa del Reich es va incrementar de 13 a 42 membres i les regions que cobririen a partir de llavors coincidirien exactament amb la divisió regional del NSDAP. 

A Rússia:

A la nit, Wolfran von Richtofen va trucar a Kurt Zeitzler a Rastenburg per dir-li que tant el comandament com les tropes alemanyes a Stalingrad eren apàtiques i que per aquell camí no s’anava enlloc. El cap de la Luftwaffe li va comunicar enutjat que si no podien fer-se amb la situació ara, quan el Volga estava bloquejat i amb els soviètics patint, mai serien capaços de guanyar la batalla. Fent referència al canvi de les condicions meteorològiques, li va dir que els dies cada cop eren més curts i el temps empitjorava constantment. Zeitzler va estar totalment d’acord amb Von Richtofen.

A Holanda:

Bene, representant de Joachim von Ribbentrop a La Haia, va enviar un informe general al seu govern en que anunciava que la deportació de jueus del dia 1 d’agost s’havia dut a terme sense dificultats ni incidents, ja que la població holandesa estava acostumada a la deportació dels jueus. Bene afirmava que els jueus es dirigien voluntàriament als punts de trobada senyalats. 

A la Gran Bretanya:

En una reunió del Gabinet de Guerra, Winston Churchill va declarar que Dwight D. Eisenhower els hi havia dit que els francesos continuaven tenint quatre divisions a Marroc, tres a Argèlia i una a Tunísia. A continuació, el primer ministre va descriure a François Darlan i a Henri Giraud com uns individus menyspreables. Llavors va senyalar que Eisenhower no era el seu comandant en cap, però va afirmar que no es podien permetre alterar-lo ja que era el seu amic. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que quan arribessin a Tunísia s’havien de desfer de Daran.

A Palestina:

Un grup de jueus polonesos, que tenien passaports del mandat britànic, varen ser intercanviats per ciutadans alemanys que vivien a Palestina. Aquests jueus varen portar informació de primera mà sobre el destí dels jueus polonesos i les deportacions d’Europa occidental als camps d’extermini del Govern General. 

A Líbia:

Philippe Leclerc va anunciar que atacaria amb la seva columna quan els britànics passessin de Cirenaica a Tripolitània.

A Tunísia:

Tropes aerotransportades britàniques varen capturar l’aeròdrom de Souk El Arbaa, al nord-oest de Tunis. Paracaigudistes nord-americans també varen ser enviats al front i, juntament amb els britànics, varen ocupar l’aeròdrom de Youks-les-Bains, a la frontera amb Algèria.  

A Nova Guinea:

A Kokoda, al nord de l’illa, en una audaç maniobra, Douglas MacArthur va transportar per aire a 15.000 nord-americans fins un punt a 11 quilòmetres al sud de Buna, i entre les forces australianes i nord-americanes varen assaltar les posicions japoneses de la costa.

A Japó:

Els diaris japonesos varen anunciar que la tripulació de qualsevol avió que assaltés Japó seria castigada amb la mort.