Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el castell d’Aigen, a prop de Berchtesgaden, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten, que aquest feia poc que havia tornat d’Itàlia. El cap de les SS li va declarar que tots els italians eren uns traïdors a la causa alemanya excepte Benito Mussolini. Indignat, li va assegurar que algun dia les SS ocuparien Roma i detindrien al Papa, a qui pensava penjar. Himmler li va admetre que de moment tenien que esperar i dissimular les seves verdaderes intencions, però li va insistir de que un cop haguessin guanyar la guerra, ajustarien comptes amb Itàlia i amb l’Església.

---

El director delegat de l’Oficina Central del NSDAP per la Salut Popular, el professor doctor Blome, va escriure que tal i com s’havia fet en els manicomis, una operació d’eutanàsia, ara s’hauria de fer el mateix amb les persones que patissin malalties hereditàries d’un país ocupat i proposava aïllar totalment a les persones que tinguessin una tuberculosis infecciosa sense possibilitat de poder-se curar per tal de deixar-los morir ràpidament.

A França:

Philippe Pétain va traspassar, sota amenaces, els seus poders com a cap d’Estat a Pierre Laval per la confiança que li tenien els alemanys en aquest. A més, es va nomenar a Jean-Marie Charles Abrial secretari d’Estat del departament de Marina en el govern de Vichy.

A Polònia:

La Gestapo va assassinar a 200 polonesos a la presó de Kazmierz Dolny. En l’actualitat, un monument indica el lloc dels assassinats. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

A les quatre de la tarda el Sol es va pondre i es va aixecar un vent fred que va empènyer als soldats alemanys en el seu refugi. Aprofitant la foscor de la nit, els enginyers soviètics van netejar els camps de mines alemanys per començar l’endemà l’Operació Urà. Els observadors romanesos ja havien començat a trucar als alemanys informant de que es sentien centenars de motors de carros soviètics i del moviment de milers de peces d’artilleria al llarg de les carreteres que duien als caps de pont de Serafimovich i Klatskaia. Els observadors varen afegir que les columnes de les tropes de l’exèrcit soviètic es reunien amb ordre darrere dels vehicles blindats i de l’artilleria. En el quarter general dels exèrcits romanesos, el conserge Gerhard Stöck va transmetre els amenaçadors indicis al quarter general del 6º Exèrcit alemany a Golubinka. Stöck va parlar amb el capità Winrich Behr, l’oficial d’operacions d‘Arthur Schmidt, per explicar-li tot el què sabia sobre el moviment de les tropes soviètiques. Darrere de cada observació, Behr es dirigia al mapa i registrava cada moviment dels soviètics. En veure el què els venia a sobre, va trucar a Schmidt i a Friedrich Paulus, que estaven molt tranquils en aquells moments, i només varen ordenar posar en estat d’alerta al 48º Cos Panzer per una missió immediata i varen expressar la seva confiança en la capacitat dels panzers per qualsevol ofensiva. Però els alarmats membres del servei d’informació no cessaven de trucar per telèfon per explicar que veien com els soviètics s’estaven començant a moure.

Poc abans de mitjanit, Vasili Chuikov es trobava assentat en el seu búnquer i intentava interpretar un missatge procedent del quarter general, en el qual es demanava que estiguessin preparats per rebre un important comunicat. Chuikov no en tenia ni idea del que es produiria en breu, l’Operació Urà, fins que Kuzma Gurov, el cap del seu comissari polític en el 62º Exèrcit, se li va escapar de que era la gran contraofensiva. Quan l’ordre va arribar a mitjanit, Chuikov es va posar molt content en saber que ara ells serien els qui atacarien. La gran majoria dels soldats no sabien res d’aquella operació que canviaria el destí del conflicte. Per exemple, cap dels homes que comandava Boris Yeriomin sabia què estava passant. Quan varen sentir les ordres de que per fi atacarien, tots varen començar a cridar d’eufòria. Els sergents de les forces de terra varen proporcionar immediatament roba interior neta als seus homes. La contraofensiva soviètica va expulsar els alemanys de Txetxènia.

A la Unió Soviètica:

Una emissora moscovita va comunicar que Alfred Rosenberg estava furiós perquè l’hi havien disparat uns partisans durant el seu viatge a l’Est. L’emissora va assegurar que el ministre alemany estava atrinxerat a la seva casa, amb persianes dobles de ferro, parets reforçades, artilleria i armes camuflades en totes les finestres. També varen dir que només es desplaçava acompanyat de dotzenes d’agents de seguretat, que portava una armilla antibales sota de la jaqueta. 

A Tunísia:

Paracaigudistes britànics varen destruir una força de reconeixement blindada alemanya a prop de Sidi Nsir.

A la Gran Bretanya:

Henri Frenay i Emmanuel d’Astier varen abandonar Londres per dirigir-se a Algèria per encapçalar una delegació francesa sota el control de Charles de Gaulle.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar que l’edat d’allistament militar es rebaixés als 18 anys.