Divendres:

En el front oriental:

A Stalingrad:

En l’Operació Urà, a primera hora, un grup de soldats soviètics dirigits pel general Andrei Yeremenko, tal hi com havien fet un altre grup de soldats soviètics el dia anterior que s’havien dirigit al nord-est de les afores de Stalingrad, es varen dirigien al sud-est per envoltar els alemanys a la ciutat amb el moviment en pinça. Abans de ser enviats al front, els soldats soviètics varen netejar de nou les seves armes i varen escriure les últimes cartes en els seus familiars.

En el quarter general de Yeremenko, el general, que no havia dormit per culpa dels nervis, estava convençut de que l’atac del front sud s’havia d’enrederir fins que totes les reserves alemanyes s’haguessin dirigit al nord per contenir la primera fase de l’ofensiva soviètics al llarg del Don. 

A trenc d’alba, amb un temps semblant al del dia anterior amb boira espesa, neu i vent, els soldats soviètics varen tenir problemes per formar els grups d’assalt. Els carros marxaven un darrere l’altre per seguir un camí i els avions situats a l’est, a l’altra banda del Volga, es varen quedar impotents a la pista. Quan tots estaven a punt per atacar, Yeremenko va retardar l’hora de l’ofensiva. En seguit, des de Moscou, la Stavka li va preguntar el motiu i Yeremenko es va asseure en el seu escriptori i va explicar que ho havia fet pel mal temps. La Stavka no va compartir la seva opinió, però Yeremenko es va mantenir ferm. Durant més de dues hores, fins passades les nou del matí, va demanar esperar a que millorés el temps, sobretot esperava que marxés la boira. Quan la Stavka li demanava a través de la línia BODO de que ataqués, els meteoròlegs li varen prometre que la boira es diluiria en uns minuts.

A les deu del matí, l’artilleria de Yeremenko del 51º i 57º Exèrcits de Fusellers, amb el suport de les unitats blindades, varen atacar amb duresa al 4º Exèrcit romanès i al 4º Blindat alemany, que varen fugir espantats en totes direccions, per poder avançar cap a l’oest. Ràpidament els alemanys varen llançar al combat el 48º Cos Blindat, però no varen tenir els resultats esperats i els soviètics varen obrir un forat de pràcticament 30 quilòmetres d’amplada i varen poder enviar en massa els cossos 4º de Cavalleria i el 4º Mecanitzat cap a Kalach, on es tancaria el cercle. Al cap de poques hores, Yeremenko va trucar excitat a la Stavka per dir-los que havien fet a 10.000 presoners. Incrèduls, la Stavka li va demanar que ho tornés a comptar, però les xifres eren exactes.

A uns 200 quilòmetres al nord-oest de la penetració realitzada pels soldats de Yeremenko, els alemanys encara intentaven contenir les forces soviètiques que avançaven des de Serafimóvich i Klàtskaia. En el poble de Peshani, a 50 quilòmetres al sud de Serafimóvich, el 48º Cos Panzer del general Ferdinand Heim ja s’havia trobat amb els soviètics. La seva 22º Divisió Panzer es va llançar a una lluita inútil contra els T-34. Els canons anti-tanc varen destruir amb els seus dispars a 26 carros soviètics, però no va ser suficient. Els blindats soviètics varen aconseguir avançar i els alemanys varen retrocedir. A la tarda, els panzers estaven rodejats per noves formacions soviètiques i ara lluitaven per sobreviure.

A uns quants quilòmetres de distància, el Grup d’Exèrcits B de Maximilian von Weichs va ser empès a retrocedir cap a l’oest perquè no poguessin ajudar al 6º Exèrcit alemany tancat a dins la ciutat. El cercle que varen dibuixar els soviètics, una àrea d’uns quaranta quilòmetres d’amplada i vint de profunditat, es va tancar dies més tard al poble de Kalach. En total a dins la bossa soviètica hi varen quedar vint divisions alemanyes i dues de romaneses, que aquestes varen ser les primeres en caure. A més, hi havien tropes del quarter general d’Adolf Hitler, enginyers, artillers i exploradors, els Estats Majors de cinc cossos i el quarter general del 6º Exèrcit. En total 250.000 homes que varen tenir que viure amb molt pocs recursos amb els avions que entraven i sortien dels quatre aeròdroms i la ràdio com a únics mitjans de comunicació a l’exterior.

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler, després de reunir-se amb Walter Schellenberg, li va passar a Heinrich Müller un memoràndum escrit per Stephen Wise dos mesos enrere i una carta que mai ha sigut trobada. Himmler indicava en la carta que el president del Consell Jueu Mundial havia utilitzat informació enviada pel representant de l’Associació de Rabins Ortodox a Suïssa, Isaac Sternbuch, al Agudath Israel a Nova York, Jacob Rosenheim, on es parlava que els cadàvers de les víctimes jueves dels camps d’extermini eren utilitzats per elaborar sabó i fertilitzants artificials. Himmler li va assegurar que tot era una calúmnia i li va demanar que garantís que a tot arreu els cadàvers o bé fossin cremats o enterrats i que a ningú li passés pel cap fer res amb els cossos.

A Noruega:

A Oslo varen començar les deportacions dels jueus noruecs. Des de la capital noruega varen ser deportats en vaixell fins a Stettin i de la ciutat polonesa varen ser enviats en tren a Auschwitz. 

---

A la nit, un planador britànic es va estavellar a Egersund juntament amb un avió de remolc i un bombarder Wellington provocant la mort de diversos membres de la tripulació. Els 14 que varen sobreviure, tots ells ferits de certa gravetat, varen ser fets presoners i, per ordre de l’oficial al comandament de la 28º Divisió d’Infanteria, varen ser afusellats d’acord amb l’Ordre de Comandos del 18 d’octubre. 

A Líbia:

Les tropes britàniques varen recuperar Benghazi després de que els alemanys abandonessin la ciutat. Abans de retirar-se, els alemanys varen desmantellar el port de la ciutat perquè no pogués ser utilitzat pels Aliats. Les tropes d’Erwin Rommel varen retrocedir fins a Al’Uqaylah, a més de 800 quilòmetres de la frontera amb Egipte.

En el Mediterrani:

En l’Operació Edat de Pedra, un comboi d’embarcacions mercantils va arribar a Malta procedent d’Egipte sota la protecció dels avions britànics. Quan les naus varen entrar a La Valeta, els maltesos els varen rebre amb crits d’eufòria.