22 de novembre de 1942

Diumenge:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Adolf Hitler va veure les males notícies que arribaven de Stalingrad i va cedir el comandament del Grup d’Exèrcits (6º Exèrcit, 4º Exèrcit Blindat i 3º i 4º Exèrcits romanesos) a Erich von Manstein, que es trobava en aquells moments lluny del front. Llavors va donar el comandament del Grup A, que lluitava al Caucas, al cap del 1º Exèrcit Blindat, el capità general Paul Ludwig Ewald von Kleist.

Al matí, sabent tots que el cercle soviètic es tancaria aviat a Kalach, la guarnició alemanya d’aquell poble estava en estat d’alerta mentre sentien cada cop més a prop els canons de gran calibre dels soviètics. Al cap d’una estona, el coronel Grigori Filipov va conquerir per casualitat el pont de Kalach i va córrer a demanar auxili per la ràdio perquè esperava que els alemanys l’atacarien. Al cap d’unes hores, el coronel Flipov va rebre per fi els reforços que esperava quan va rebre uns quants carros de la 26º Brigada blindada i es varen unir amb les seves tropes a l’est del poble. Per sort dels soviètics, els alemanys només es defensaven esporàdicament i tota resistència era inútil. De seguida la 26º Brigada va rodejar Kalach pel sud-est i es va dirigir cap al poble de Sovietski, a 45 quilòmetres més a l’est de Kalach. Llavors, molt a prop de Sovietski, els soldats del front del sud d‘Andrei Yeremenko varen avançar per trobar-se amb els seus companys del front del nord. Un cop unit el cercle soviètic, els alemanys es varen trobar completament tancats. Per senyalitzar on es trobarien els dos fronts, poc abans de les quatre de la tarda una sèrie de bengales verdes es varen enlairar cap al nord-oest i els T-34 de Volski varen seguir avançant cap a on havien sortir les bengales. Poc després varen sortir centenars de soldats soviètics vestits de blanc i les dues forces es varen reunir en un ambient festiu sabent la fita que havien aconseguit.


El comandant Arthur Schmidt tenia pensat utilitzar els avions de la Luftwaffe per eliminar als soviètics, però quan el va trucar al comandant de la Luftwaffe Martin Fiebig en el seu despatx, a Chir, el va tornar a advertir de que era una bogeria utilitzar els avions amb aquelles pèssimes condicions meteorològiques. En aquells moments, el capità general Hermann Hoth va arribar des de Businovka, on el flanc sud s’havia eliminat completament, per discutir la greu situació. Schmidt continuava obsessionat en utilitzar els avions, però un cop més li varen repetir que era impossible amb aquell mal temps amb boira, vent i neu. Friedrich Paulus, que esperava que Hitler els donés una ordre per retirar-se, va col·locar el 6º Exèrcit en estat d’alerta per poder desplaçar-se en quan arribés el permís, que mai va arribar, per marxar.

A les dues de la tarda, l’exèrcit soviètic va avançar cap a Stalingrad i Paulus i Schmidt es varen traslladar a l’estació de Gumrak, al nord-est de la ciutat, per defensar-se i resistir els atacs soviètics després de que Hoth marxés cap a l’oest per reunir-se amb les restes del 4º Exèrcit Panzer. En volar per sobre del seu Exèrcit, envoltat entre el Don i el Volga, els comandants alemanys varen veure les males condicions en que es trobaven. Els magatzems plens de queviures i roba es varen encendre per fer un foc per protegir-se del fred. Per intentar defensar-se dels soviètics, Hoth, comandant del destrossat 4º Exèrcit Blindat, va arribar a Nishne Chirskaia per dirigir les seves tropes.

A les set de la tarda, des del seu nou lloc de comandament a l’oest de l’aeroport de Gumrak, Paulus va enviar un telegrama a Hitler per explicar-li que es trobaven rodejats a la ciutat i li va dir que mirarien d’escapar pel sud-oest, ja que no veia possibilitats de resistir. Però aquell missatge va ser interceptat pels soviètics, que en aquells moments estaven preparant un atac. Hitler va respondre el telegrama de Paulus al cap de tres hores dient-li que confiava en ell i que esperava aviat poder-lo ajudar, però el va obligar a resistir i a no abandonar de cap manera la ciutat. Inclús li va ordenar que traslladés el seu quarter general a l’interior de la ciutat i establís una defensa d’eriçó. La Luftwaffe li enviaria provisions per l’aire fins que se’ls pogués rellevat. Després d’enviar el telegrama, Hitler, que no parava de rebre males notícies de la Batalla de Stalingrad, i es va reunir amb Kurt Zeitzler i Hans Jeschonnek, que feia poc que havien arribar al Berghof decidits a dir-li en el dictador de que no ordenés donar suport aeri al 6º Exèrcit. Sabent de les seves intencions, Hermann Göering va trucar a Jeschonnek per dir-li que intentés no posar de mal humor a Hitler.

A la nit, el dictador va decidir marxar aquella nit de la seva casa d’Obersalzberg per dirigir-se al seu quarter general de Rastenburg. Mentre agafava un tren especial que es dirigiria direcció Leipzig, Paulus va rebre l’ordre de Hitler de resistir i el general es va desesperar tant per no poder-se rendir o fugir, que va decidir desobeir les ordres de Hitler. Mentre es dirigia a Rastenburg, el dictador va cometre l’error d’estar incomunicat en el tren i en l’avió, i va deixar el OKH sense instruccions. A més, el viatge va durar més de 20 hores perquè anava fent repetides parades per parlar per telèfon amb Zeitzler.


A Bucarest, Ion Antonescu va rebre informes de la situació a Stalingrad i va enviar un telegrama a Hitler per explicar-li que el 3ª Exèrcit romanès estava en molt mal estat i que no tenia cap reserva.

En el Reich:

A Alemanya:

Curt Prüfer, un diplomàtic destinat a Sud-Amèrica que havia tornat a Alemanya feia uns dies, va deixar constància en el seu Diari que havia sentit dir en més d’una ocasió que els jueus polonesos del Govern General i els jueus deportats des d’Alemanya eren assassinats amb gas. Prüfer havia tret aquesta informació d’un sopar el dia anterior amb uns vells companys de l’Exèrcit de la Primera Guerra Mundial.

A Algèria:

François Darlan va firmar acords amb els Aliats perquè aquests entressin sense problemes a Algèria.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Stafford Cripps va abandonar amb bona voluntat el Gabinet de Guerra i va acceptar el càrrec de ministre de Producció Aeronàutica.

A Guadalcanal:

Els japonesos varen enfonsar el buc de guerra nord-americà Juneau. Més de 600 homes varen morir ofegats. Un centenar es varen refugiar a les restes de la nau, però només 10 es varen salvar de ser devorats pels taurons. 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.