Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Dos transports varen arribar al camp d’Auschwitz. El primer, amb 826 jueus, provenia del camp de Westerbork. Després de la selecció, 77 homes varen ser registrats. Les 749 persones restants varen ser assassinades a les cambres de gas. El segon, amb 1.000 jueus, provenia del gueto de Grodno. Després de la selecció, 178 homes i 60 dones varen ser registrades. Les 762 persones restants varen ser assassinades també a les cambres de gas.

Precisament, les institucions jueves de diferents països varen organitzar una jornada de dol i de resar en 30 països, entre ells Estats Units, per denunciar els assassinats massius dels jueus europeus. A la vegada, a partir d’aquell dia les ràdios britàniques varen difondre que els jueus “desapareixien en massa” i que hi havia rumors que parlaven d’afusellaments massius, fam, tortura i gasificació.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El comandant Wolfran von Richtofen no va poder disposar fins aquell dia de 200 avions de transport per ajudar a les tropes del 6º Exèrcit alemany atrapat a dins la ciutat de Stalingrad. Mentrestant, els soviètics varen fer un intent per atacar en el perímetre sud del Kessel, la bossa de Stalingrad.

A Itàlia:

La ciutat de Roma va ser bombardejada per les forces aliades. El Papa Pius XII es va queixar furiós a l’ambaixador britànic al Vaticà, Arcy Osborne, de que no podria quedar impassible davant la destrucció de la Ciutat Eterna. Osborne li va contestar que Roma, a més de ser la ciutat dels catòlics, era la seu del Comandament Suprem italià.

---

Benito Mussolini va pronunciar un discurs on va fer un repàs de la història de Roma amb la intenció d’exaltar la figura italiana i els italians poguessin veure que estaven destinats a un “nou horitzó”. El dictador va explicar que Roma s’havia proclamat invicta després de la batalla de Sama, però que només havia sigut gran després de la batalla de Cannes. Llavors, va prosseguir dient que estava segur de que eren el poble on en les seves venes corria més sang de l’Antiga Roma, però que per desgràcia a partir de l’Edat Mitjana s’havia estès per tot el món el clixé d’una Itàlia arcàdica, en la que tot eren balls i cançons, i a on els italians només es dedicaven exclusivament al pinzell, el cisell i els instruments musicals. Volent deixar clar els seus pensaments, el dictador va exclamar que preferia menys estàtues a Itàlia, menys quadres de museus i més banderes arrabassades als seus enemics. Exaltant-se en referir-se que volia victòries, Mussolini va assegurar que un gran poble com l’italià no podia està indecís en aquell temps, ja que tenien l’orgull de participar en una lluita de ciclops que estava destinada a modificar la configuració geogràfica, política i espiritual del món. Per acabar, va deixar clar que mai la humanitat havia viscut un drama semblant, drama en el que va assegurar que els italians representaven un dels principals papers.

En els Estats Units:

A Chicago, a la tarda, en un frontó situat sota la tribuna del camp de futbol de la Universitat de Chicago, el Stagg Field, un grup d’investigadors i científics del Met Lab de la Universitat, dirigits per l’italià Enrico Fermi, varen experimentar amb un dispositiu rudimentari la reacció nuclear en cadena de certa duració amb l’objectiu de construir la primera bomba atòmica. En aquesta reacció, els neutrons de la divisió dels àtoms d’urani es varen desprendre en altres àtoms d’urani alliberant ràpidament una enorme energia en forma d’explosió massiva. En acabar l’experiment, Leo Szilard i Fermi es varen encaixar les mans davant els reactors mentre, en vasos de plàstic amb Chianti, tots varen brindar a la salut de l’expatriat italià. Però Szilard no era feliç en aquell moment perquè era conscient de la potència destructiva d’aquella arma i li va dir a Fermi que aquell 2 de desembre passaria a la història com “el dia més negre de la història de la humanitat”.