Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler va apuntar després d’una reunió amb Adolf Hitler que havien acordat liquidar entre 600.000 i 700.000 jueus de França. Aquell mateix dia, el cap de les SS va dir en els seus subordinats que Hitler havia donat l’ordre de que els jueus i els demés “enemics” del Reich a França fossin detinguts i deportats del país.
La Kriegsmarine, per ordres d’Erich Raeder, va afusellar a dos membres d’un comando Aliat. És estrany veure aquells actes en el cos de la Kriegsmarine.
A Berlín, el doctor Felix Kersten havia de tractar aquell dia al doctor Robert Ley. Quan va entrar a la casa del doctor se’l va trobar passejant d’una banda a l’altra de l’habitació insultant a la seva esposa, Inge Ley, que volia rebre abans que ell tractament del doctor pels seus problemes de nervis i marejos. Kersten li va demanar a Ley que sortís de l’habitació perquè volia està a soles amb la seva pacient, tal i com feia sempre. Sota quatre ulls, Inge li va confessar en el doctor que moltes dones segurament l’envejaven per la seva posició, però li va assegurar que no ho farien si sabessin la infelicitat en la qual vivia. Va arribar a dir que algun dia el seu marit la mataria. Kersten li va preguntar per què no la deixava, i Inge li va respondre que Ley ja l’havia amenaçat que si ho feia la mataria.
A Dresden hi va morir l’encarregat de Hitler de construir un Museu del Führer a Linz, Hans Posse.
L’escriptor Jochen Klepper, la seva esposa i les seves fillastres es varen suïcidar aquella nit després de que Adolf Eichmann li confirmés a l’escriptor que la seva esposa no tindria cap permís per poder abandonar el país pel fet de ser jueva.
A Polònia:
En el camp de concentració d’Auschwitz hi va arribar un tren amb 2.300 persones. Només es varen elegir 500 homes per treballar al camp, la resta va ser eliminada a les cambres de gas.
En el poble de Wola Przybyslawska, els alemanys varen executar a set polonesos per haver amagat a jueus.
A la Gran Bretanya:
François Darlan va enviar el general Georges Catroux a Gibraltar per negociar amb els Aliats occidentals la seva entrada a Algèria. Dwight D. Eisenhower va acceptar l’entrevista i va donar el seu avió privat al coronel Holmes perquè hi assistís. Per la seva part, el general MacFarlane, governador de Gibraltar, va rebre l’ordre del govern britànic d’assistir a la reunió. Catroux, que es va sentir ignorat pels Aliats, va demanar que no ataquessin a Darlan a Algèria, i va explicar que estava disposat a retirar-se. Els Aliats no varen escoltar-lo amb l’interès que esperaven els francesos.
L’ambaixador polonès a Londres, el comte Edward Raczynski, va enviar al Foreign Office un informe detallat sobre els exterminis en massa a Polònia titulat: L’extermini massiu de jueus a Polònia sota l’ocupació alemanya. Aquest informe va arribar a les mans de Winston Churchill, que va demanar més detalls.
A Canadà:
La Reial Policia Muntada de Canadà (RCMP) va detenir l’únic espia alemany enviat a Canadà des del començament de la guerra. La seva documentació falsa l’acreditava com a Mr. Braunter, un venedor d’articles de ràdio resident a Toronto, però en realitat era un oficial de la Kriegsmarine anomenat Janowskyn, que havia desembarcat la nit anterior d’un submarí a Chaleur Bay. Janowskyn va arribar a la població de New Carlisle i allí va cometre l’error d’intentar canviar moneda canadenca, que ja no estava en circulació, i va ser al cap d’unes hores quan la Reial Policia Muntada de Canadà el va detenir per aquell fet. Janowskyn va confessar un cop detingut la seva missió i va dur els agents a la platja on havia desembarcat i va desenterrar el seu uniforme de capità. Gràcies a la seva col·laboració es va convertir en el primer i únic agent doble operatiu a Canadà.
A Guadalcanal:
Els japonesos varen establir una línia defensiva a uns nou quilòmetres a l’oest de l’aeròdrom Hendeson Field. Els japonesos tenien en aquells moments una força de 20.000 homes mentre que els nord-americans tenien una força de 58.000 homes que a la vegada estaven millor equipats i amb més provisions.
A Guinea:
A Kokoda, al nord de l’illa, els nord-americans i els australians varen assaltar Gona.