Dimarts:

En el Reich:

A França:

Philippe Pétain va enviar una carta a Adolf Hitler per demanar-li un nou Exèrcit i més col·laboració.

A Alemanya:

Heinrich Himmler va rebre tractament del seu metge Felix Kersten i li va explicar com havien anat les conversacions el dia anterior amb un grup de prominents musulmans. Himmler va lloar el món islàmic i volia que el llenguatge i els mites musulmans l’entenguessin els soldats perquè creia que els incitaria a lluitar, ja que segons la seva opinió els animava a jugar-se la vida a canvi de recompenses com la d’obtenir dones al més enllà. Himmler considerava la religió islàmica més adient que la catòlica, que la va criticar durament perquè segons el seu parer tenia missatges de pau que no es complien. Kersten el va replicar dient-li que no creia que cap soldat amb mentalitat moderna es creuria que l’esperaven a l’altra vida belles dones, però Himmler li va contestar ràpidament que no ho descartés, ja que la gent es creia les mentides de l’Església. El cap de les SS llavors va lamentar que el guerrer turc Kara Mustafà no hagués conquerit Viena el 1683 i hagués portat la religió islàmica a Europa enlloc de seguir conservant la catòlica.

Aquell mateix dia, Himmler va rebre d’Adolf Eichmann un segon informe sobre el genocidi jueu sota el títol Informe d’operacions i situació de 1942 sobre la Solució Final pel problema jueu europeu.

Precisament, Joseph Goebbels va escriure que el judaisme havia de pagar “pels seus crims” com havia profetitzat Hitler el 30 de gener de 1939 amb l’eliminació dels jueus d’Europa i de tot el món (aquí el ministre va posar un potser).

A Itàlia:

A Roma, Eberhard von Mackensen va visitar el comte Galeazzo Ciano per concretar una reunió urgent entre els dictadors Adolf Hitler i Benito Mussolini. Von Mackensen li va explicar que Hitler no podia abandonar el seu lloc de comandament, i ja que Mussolini no estava en condicions de viatjar, encara arrossegava forts dolors de panxa, fos ell qui visités al líder alemany en el lloc del seu sogre. Llavors, Ciano li va comunicar a Mussolini que es tenien que entrevistar amb Hitler, però novament el dictador italià li va reiterar que no volia abandonar Itàlia perquè la nova cura que estava realitzant li estava donant bons resultats. Al final varen decidir que fos Ciano qui s’entrevistés amb Hitler amb un missatge clar: tenien que arribar a un acord amb Rússia i concentrar el 1943 una defensa a l’Àfrica, als Balcans i l’Europa occidental.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soviètics varen envoltar completament els alemanys dins la ciutat de Stalingrad sense possibilitat d’escapar per terra.

A Líbia:

A la matinada, Bernard Montgomery va despertar als corresponsals britànics i nord-americans per dir-los que Erwin Rommel se li havia escapat per molt poc. Aquell dia, Rommel va abandonar El Aghelia i es retirava cap a Tunísia.

A Japó:

L’ambaixador Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que ara reconeixia de que la guerra contra la Unió Soviètica no estava evolucionant segons el previst.

---

Les autoritats judicials japoneses varen trobar culpable a Richard Sorge d’haver violat la Llei per la Preservació de la Seguretat Pública. Però el cas es va remetre al Tribunal Suprem perquè dictés sentència.