Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Joseph Goebbels es va reunir amb Leni Riefensthal per parlar de la seva nova pel·lícula que s’anomenaria Tiefland, que ja havia costat més de 5 milions de Reichsmarks i que encara quedava més d’un any per acabar-la. Goebbels va veure que Leni estava cansada de tants esforços en la pel·lícula i li va aconsellar que s’agafés uns dies de vacances abans de tornar a la feina.
Heinrich Müller va informar de que, en relació amb un augment de la demanda de treball forçat en els camps de concentració, per al 30 de gener de 1943 la Gestapo detindria a 45.000 jueus, inclosos invàlids, vells i nens, en una operació que duraria només un dia.
A Polònia:
Adolf Hitler va donar instruccions a la seva Bandenbekämpfungsbefehls (l’ordre sobre la lluita contra les bandes) per endurir-la i perquè les seves tropes estiguessin preparades i autoritzades per fer qualsevol acte i va recordar un cop més que el soldat estava obligat a lluitar per la seva existència. Segons aquesta ordre, el soldat tenia el dret i el deure d’utilitzar qualsevol mètode amb dones i nens sempre hi quan portés a l’èxit per superar el domini de les bandes, les quals va definir com a pesta. Segons Hitler, els miraments, fossin quins fossin, eren un atemptat contra el poble alemany i va deixar clar que els soldats d’avantguarda no podien tenir cap compassió amb qualsevol banda ni cap compassió amb cap dels seus membres perquè, en les seves paraules, era més que mai una qüestió de vida o mort pel poble alemany..
Fent cas a les instruccions de Hitler, es va ordenar que en els Balcans qualsevol consideració amb els partisans era un crim contra el poble alemany. Wilhelm Keitel va escriure que era necessari utilitzar totes les forces per atacar a les dones i els nens dels pobles de l’Est perquè qualsevol consideració seria un crim contra el poble alemany. A més, Heinrich Himmler va donar noves directrius de guerra contra els partisans i va donar permís per matar a dones i nens. També va ordenar desmantellar els camps de confinament i deportar amb combois Z els 13.000 gitanos alemanys, els siniti i els romanesos, a Auschwitz, i els membres de clans gitanos d’origen balcànic que no fossin de “sang alemanya ” provinents d’Alemanya, Àustria i el Protectorat de Bohèmia i Moràvia en el recinte anomenat camp del gitanos, per aplicar la Solució Final. Les úniques excepcions serien els gitanos que acceptessin ser esterilitzats i els “gitanos purs” que prèviament portessin una vida nòmada. Aquest grup de gitanos, uns 23.000, varen ser tancats en un camp especial d’Auschwitz perquè es considerava que era un grup més criminal i antisocial que el dels gitanos purs. 21.000 d’ells varen ser registrats al camp i 20.000 d’ells varen ser assassinats a les cambres de gas o varen morir per altres causes. En aquell mateix dia a Auschwitz, els alemanys varen realitzar 90 experiments molt dolorosos de castració en presoners del camp polonès. Quan l’experiment es va acabar els varen enviar a les cambres de gas.
Himmler en aquella jornada va enviar una carta a Werner Lorenz per dir-li que el seu subaltern en la Lliga de l’Est Alemany i la Lliga Ètnica per la Germandat a l’Estranger, dues institucions que dirigien junts, Hermann Behrends el feia patir per les seves excessives ambicions. Himmler creia que Behrends volia ocupar el càrrec de cap de la Policia del sector Danubi-Viena..
Hans Aumeier, el sots-comandant d’Auschwitz, li va dir a l’oficial de les SS encarregat de les deportacions de Zamosc, que únicament s’havien d’enviar a Auschwitz als polonesos en bon estat físic amb l’objectiu d’evitar que es convertissin en una càrrega inservible. Aumeier li va demanar que les persones amb problemes mentals i els malalts fossin eliminats com més aviat millor per alleugerir la pressió sobre el camp. Tot i això, Aumeier li va admetre que trobava complicat complir les ordres de l’Oficina Central de Seguretat del Reich de fer morir per causes naturals als polonesos enlloc de matar-los com els jueus.
En el front oriental:
En el sector central:
Les restes del Grup d’Exèrcits B varen ser atacades per les forces soviètiques.
A Stalingrad:
Els tancs de Hermann Hoth varen arribar a 32 quilòmetres del perímetre de la bossa de Stalingrad, on hi havia encerclat el 6º Exèrcit alemany, però Gregory Zhukov va dur a terme l’Operació Petit Saturn per rebutjar l’ofensiva de Hoth i atacar al 8º Exèrcit italià i al 3º Exèrcit romanès al costat del Don. Cap dels dos exèrcits tenia suficients recursos per defensar-se i es varen enfonsar.
A Líbia:
Les columnes de Philippe Leclerc varen entrar en el Fezzan pels dos itineraris utilitzats el febrer. Al mateix temps, avions de reconeixement aeri italià varen advertir als seus companys de terra de que una columna britànica els estava perseguint. En conseqüència, els italians varen contraatacar amb l’ajuda de l’Afrikakorps, entre ells la força de reconeixement de Hans von Luck. Amb l’ajuda d’una combinació de Panzer i canons de 88 mil·límetres, els italians varen destruir 20 tancs britànics.
Diari del Tercer Reich 