Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va veure arribar entre 400 i 600 cartes de presoners alemanys dels camps de concentració soviètics. Quan Joseph Goebbels va estar al corrent de l’arribada d’aquestes cartes va interpretar que els soviètics intentaven establir una relació entre els presoners i les seves llars, i va témer de que intentessin seguir una propaganda dissimulada encontra del règim nazi. Per posar fi a aquests temors, Goebbels va prohibir entregar més cartes dels presoners als familiars.

El ministre, parlant de l’anomenada qüestió jueva, va escriure que ara no s’havien de preocupar del tema després de superar tantes etapes complicades i que, en qualsevol cas, el fet de tenir jueus entre mans procuraria a que el judaisme internacional no els ataqués.

---

Davant de la falta de mà d’obra, Heinrich Muller va enviar una circular ordenant l’enviament de 35.000 presoners dels camps de concentració per treballar abans del 31 de gener de 1943.

---

Heinrich Himmler va celebrar amb la seva esposa Marga i la seva filla Gudrun el Nadal a la casa de Gmund. Segons va deixar constància Gudrun, es varen regalar 14 llibres, una vaixella, coses per la casa de nines, un conjunt de pell i “mil coses”…

A Polònia:

En un camp proper a Kruszyna, 557 jueus varen ser assassinats. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Davant les baixes temperatures, el riu Volga es va congelar definitivament perjudicant als soldats soviètics, que no van poder creuar el riu amb les seves barques i no podien accedir a la ciutat de Stalingrad.

En un altre punt, l’exèrcit soviètic va trencar les línies del 8º Exèrcit italià a Boguchar i, per la nit, ja havien obert un forat de 45 quilòmetres de profunditat.

---

A 225 quilòmetres al sud-oest de Novocherkassk, a la nit, Erich von Manstein va sopar amb el comandant Wolfran von Richtofen per parlar de com salvar el 6º Exèrcit. Von Richtofen estava irritat perquè havia demanat dos dels seus esquadrons de bombarders per ajudar al 6º Exèrcit, però el OKW els havia traslladat, sense previ avis, a un altre sector. Els dos comandants veien com les ordres donades des del quarter general de Rastenburg no s’adequaven a les necessitats del moment. Von Manstein, cansat de que no valoressin les seves opinions, va informar al seu cap del servei secret, el comandant Eismann, sobre la situació i li va ordenar que volés al Kessel per discutir l’estratègia amb els caps del 6º Exèrcit.

En el bàndol Aliat:

Després de que Anthony Eden mostrés el dia 14 en el seu Gabinet un informe oficial sobre el genocidi jueu, els governs britànic, nord-americà, soviètic i el Comitè Nacional Francès varen emetre a la vegada declaracions en cada una de les seves capitals dient que consideraven intolerable l’atac assassí dels alemanys contra els jueus i varen posar èmfasis en la intenció sovint reiterada per Adolf Hitler d’exterminar el poble jueu a Europa perquè tenien molts informes provinents del continent que confirmaven que aquesta intenció s’havia posat en pràctica. En l’informe es va informar que els jueus estaven sent deportats als territoris ocupats de l’Est en condicions horribles i que no es tenien notícies dels deportats. Tampoc sabien si els conduïen lentament a la mort en camps de treball forçat o eren assassinats en execucions massives. Els tres governs varen comprometre’s a castigar als responsables i varen concloure que la millor manera d’aturar el genocidi era centrar-ho tot en guanyar la guerra com més aviat millor. També varen informar d’aquests fets als governs neutrals o associats amb els alemanys i els varen comunicar que, un cop hagués conclòs la guerra, castigarien aquests fets.  

A Líbia:

Les tropes aliades varen arribar a El Nofilia.