Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
El comte Galeazzo Ciano i el mariscal Ugo Cavallero varen arribar al quarter general de Rastenburg per entrevistar-se amb Adolf Hitler i Pierre Laval (a qui Ciano odiava) durant tres dies. Els italians estaven nerviosos perquè s’acabava de produir la catastròfica derrota del 8º Exèrcit italià en el curs mitjà del riu Don. El comte italià li va entregar a Hitler una carta de Benito Mussolini en què li recomanava que intentés firmar per separat la pau amb la Unió Soviètica per centrar-se en derrotar als Aliats occidentals al nord de l’Àfrica. Hitler si va negar en rotunditat i li va contestar que si feia això es veuria obligat en poc temps a combatre de nou contra una Unió Soviètica que tornaria amb forces renovades. L’únic que va provocar la carta va ser que la reunió continués de forma freda, ja que hi havia un malestar per tal i com es desenvolupava el conflicte en el front oriental. Quan Hitler els va demanar que ignoressin tota consideració a la població civil a canvi d’enviar subministraments al nord de l’Àfrica, els dos delegats italians li varen respondre amb evasives.
A les deu del matí, Heinrich Himmler va necessitar tractament del seu doctor Felix Kersten. El doctor en veure’l ja va observar que tenia aguts dolors d’estomac i que estava desesperat. Himmler criticava durament al comte Ciano, dient que faria que acabés a la forca per traïdor. Quan anava per acabar el tractament, els dolors del líder de les SS havien desaparegut i Kersten ho va aprofitar per preguntar-li si eren certs els rumors que deien que la guerra anava malament. Himmler li va contestar que havien tingut alguns problemes a Stalingrad, però li va prometre que aviat es resoldrien. Quan el doctor li va voler fer veure que Hitler estava actuant de manera inhumana amb els diferents pobles que conqueria, Himmler es va exaltar i li va exclamar que el dictador desitjava eradicar als jueus i els gitanos perquè era una necessitat d’Estat. El doctor no es va donar per vençut i va insistir de que s’estava fent de forma inhumana. Himmler li va contestar que per ells només hi havien tres formes de vida: humans, animals i jueus, i li va assegurar que havien d’eradicar als últimes perquè els primers poguessin sobreviure. Abans de marxar, Kersten li va demanar si li podia alliberar una llista de dotze holandesos, deu francesos, quatre noruecs i tres belgues que havien sigut arrestats. Himmler ho va acceptar, va firmar la llista i la va passar a Rudolf Brandt, que va prendre les mesures necessàries per alliberar aquestes persones.
A Alemanya:
A Berlín, Hermann Göering va pronunciar un discurs en el Palau d’Esports davant dels nous oficials alemanys.
A França:
El U-564 del capità de corbeta Teddy Suhren va arribar a Brest després de passar-se els últims mesos a l’Atlàntic. En el moll els esperaven una banda de música de l’Exèrcit i una guàrdia naval d’honor, l’alcalde de la ciutat i una multitud d’oficials, soldats i treballadors del port. En quan Suhren va desembarcar, la banda va començar a tocar i va ser rebut amb un fort entusiasme.
En el front oriental:
A Stalingrad:
A la tarda, Friedrich Paulus va inspeccionar el seu front i va comprovar que la moral combativa i l’estat físic dels seus homes es desintegrava poc a poc. De retorn a Gumrak, el seu quarter general, es va trobar amb el comandant Eismann, que el dia anterior havia rebut ordres d’Erich von Manstein perquè anés al Kessel, i amb Arthur Schmidt. Eismann li va fer veure que la columna de socors de Hermann Hoth només podria continuar el seu camí durant un temps molt limitat i li va explicar que les males notícies del front italià farien que les divisions de Hoth es desviessin de la ruta del Kessel per salvar-lo. Fent caure més els ànims, Eismann li va afegir que inclús amb les condicions més optimistes era dubtós de que els carros de Hoth poguessin avançar 30 quilòmetres més enllà del riu Mishkova fins a Businovka, on Paulus havia esperat dur la unió del seu 6º Exèrcit amb el de Hoth. Després de fer-li veure que era molt complicat salvar el seu 6º Exèrcit, Eismann li va demanar que es dirigís 40 quilòmetres més al sud del que havia previst. Parlant-ne entre ells, Paulus i Schmidt varen reafirmar la seva intenció d’obrir la bretxa el més ràpid possible, però varen argumentar que no ho podrien fer fins que el 6º Exèrcit hagués rebut combustible en abundància per als seus carros. Tot i sabent que tenien molt poques possibilitats, Eismann els va pressionar perquè acceptessin els riscos de dur a terme la unió tot i les desfavorables condicions. Però Paulus i Schmidt varen rebutjar fermament la idea de començar l‘Operació Tempesta d’Hivern sense tenir més subministraments. Amb la situació sense resoldre es va donar per acabada la reunió. Destrossat anímicament, Paulus va tornar al seu quarter, on va escriure una carta per la seva esposa Coca. Per no inquietar-la amb els seus temors, li va preguntar per coses quotidianes sobre el seu benestar i el dels nens.
A Líbia:
Els alemanys van destituir el general Walther Nehring, el comandant de les tropes en el nord de l’Àfrica, pel general Jurgen von Arnim.
Les forces aliades varen arribar a Misurata.
A Algèria:
A Alger, els tres presidents dels consells generals d’Alger, Orà i Constantina es varen reunir amb François Darlan al Palau d’Estiu per intimidar-lo perquè deixés el càrrec d’Alt Comissari.
En el bàndol Aliat:
La Comissió Interaliada pels Crims de Guerra va comunicar que les autoritats nazis estaven duent a terme a Europa l’extermini de la població jueva i es va declarar que els que matessin jueus serien jutjats després de la guerra.
Diari del Tercer Reich 