Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir un altre cop amb el comte Galeazzo Ciano, Hermann Göering, Pierre Laval, Paul Schmidt i Joachim von Ribbentrop. Es varen asseure tots davant d’una taula rodona per parlar de la guerra, i Ciano va proposar una retirada del nord de l’Àfrica. Hitler no la va acceptar.
A Alemanya:
El ministre d’Armament, Albert Speer, estava molt preocupat pels atacs aeris dels seus enemics i va decidir publicar un decret dirigit a tota la indústria armamentista. Speer els comunicava que degut els atacs aeris intensius dels Aliats es veien obligats a adoptar ràpidament mesures per traslladar les indústries d’armament més importants en zones més segures. Però les mesures de Speer no van acabar d’agradar. Per exemple, els caps regionals no volien instal·lar noves fàbriques als seus territoris per por a possibles atacs en la seva zona i els responsables de la producció no es volien traslladar a una nova zona, ja que esperaven possibles dificultats polítiques dels nous caps regionals.
El doctor Felix Kersten va anar com feia sempre a tractar a Heinrich Himmler, però quan el va veure va observar que el líder de les SS estava molt alterat. En preguntar-li què li passava, Himmler li va contestar si podia tractar a una persona que patia forts dolors de cap, marejos i insomni. Després de dir-li que sí, Himmler li va ordenar discreció i va recollir una carpeta negra de la seva caixa forta i en va treure d’ella uns papers. Kersten va quedar parat en llegir que era l’informe mèdic de Hitler que arribava fins els temps en els que es va quedar cec en l’hospital de Pasewalk. S’afirmava que Hitler, quan era un jove soldat, havia contret sífilis, i que aquesta era la causa de la seva ceguera temporal. El 1937 es constatava que la sífilis havia empitjorat i que durant el 1942 s’havien presentat símptomes cada cop més clars de sífilis progressiva. L’informe estava firmat pels doctors Karl Brandt i Theodor Morell. Quan li va tornar l’informe, Kersten li va comunicar que no podia fer-hi res com a metge dedicat a la teràpia natural. En parlar d’aquell tema amb Rudolf Brandt, aquest va quedar sorprès de que Kersten sabés tal secret i el va avisar de que com a estranger corria un greu perill ara que sabia un dels secrets més ben guardats.
Durant aquell dia es va condemnar a mort a una persona que pensava atemptar contra la vida del ministre Joseph Goebbels col·locant una mina sota el pont que duia a Schwanenwerder, que era per on preveia que hi passaria Goebbels.
A Àustria:
El jurista alemany Ludwig Haydn va informar sobre un rumor que circulava per Viena que deia que els jueus deportats s’havien de despullar i pujar a vagons en els que se’ls introduïa el gas per una canonada.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Els tancs de la 6º Divisió blindada del mariscal de camp Erich von Manstein es trobaven a 30 milles al sud de Stalingrad per intentar salvar el 6º Exèrcit. Llavors, Von Manstein va ordenar a Friedrich Paulus que trenqués la bossa soviètica cap al sud-oest i es dirigís a on eren ells. A Novocherkassk, Von Manstein continuava preparant amb molta dedicació com podia salvar el 6º Exèrcit i, a les 14:25, va transmetre les seves idees a Hitler en un teletip altament secret. En ell, Von Manstein li deia que no es podia esperar auxiliar al 6º Exèrcit en breu degut a l’escassetat d’avions, al mal temps i a les poques previsions que rebia el 6º Exèrcit. Després de dir-li que ell no els podria socórrer com li havia ordenat, li va explicar que l’única possibilitat residia en que el 6º Exèrcit es dirigís cap al sud-oest per establir contacte amb el 57º Cos Blindat del 4º Exèrcit Panzer en el riu Mishkova. Per fer-li veure que havien de córrer en dur a terme aquella operació, li va explicar que les provisions de la bossa arribarien fins al 22 de desembre. Però Hitler continuava rebutjant totes les peticions de considerar una sortida del cercle perquè tenia informacions de que el 6º Exèrcit només seria capaç d’avançar un màxim de 30 quilòmetres cap al sud-oest i no arribarien a les tropes de Hermann Hoth. Tot i saber que Hitler no ho acceptava, Von Manstein es va posar en contacte amb Paulus per explicar-li el seu pla per fer-lo sortir del Kessel, ja que pensava que el dictador canviaria d’opinió.
Pensant amb el pla de Von Manstein, a uns 70 quilòmetres al sud del Kessel, la 71º Divisió Panzer es va afanyar a col·locar-se en posició en el flanc esquerre de la 6º Divisió blindada, intentant obrir bretxa cap a Paulus. Però sabent que Paulus no es dirigiria cap a ells, a primeres hores de la tarda els carros alemanys varen tornar a Vejne-Kumski, on centenars de soviètics els varen assaltar per sorpresa i els varen aturar. Mentre eren portats com a presoners dels soviètics en la rereguarda, la 6º Divisió blindada va rebre noves ordres de dirigir-se ràpidament cap al pont de Vailevska, a 25 quilòmetres al nord-est del riu Mishkova.
Sabent que havien desaprofitat una oportunitat, Von Manstein i Paulus varen tornar a parlar després de que el mariscal rebés permís de Rastenburg per atorgar al 6º Exèrcit una autorització parcial per obrir pas. Paulus el va informar de que aquell dia havia rebut per primer cop els subministrament aeris necessaris, unes 220 tones, i va esperar a rebre noves ordres per poder obrir la bretxa que els havia de salvar. L’ordre va arribar en un teletip, la número 60.328, a les sis de la tarda, en que s’explicava que el 57º Cos Blindat de les 6º i 17º Divisions Panzers del 4º Exèrcit Blindat havien derrotat als soviètics a la zona de Verjne-Kumski i, a més, es deia que havien arribat a la secció de Mishkova i que s’havien iniciat els atacs contra poderoses forces soviètiques a l’àrea de Kamenka i al nord-d’aquella zona. Per tant, s’ordenava al 6º Exèrcit que es concentrés tant ràpid com pogués per l‘Operació Wintergewitter per establir contacte amb el 57º Cos Blindat perquè poguessin arribar abundants subministraments. També es demanava conservar l’aeroport de Pitomnik. Aquest canvi de plans va deixar atònits a Paulus i a Arthur Schmidt perquè sabien que ara haurien de portar tot el pes de l’Operació ells sols. Molt preocupat per saber com ho haurien de fer, Schmidt va parlar amb el general Schulz en una conversació en teletip. Després d’una breu discussió sobre les necessitats més importants per proveir al 6º Exèrcit, Schulz, que sabia que no podria complir les exigències, va tallar la conversació dient-li que ja no tenia res més a dir-i i que desitjava que tot anés bé.
Mentrestant, la 6º Divisió Panzer va començar a obrir-se pas cap al Kessel sota la llum de la Lluna. Poc després de les deu de la nit, els tancs es varen aturar per fer un breu descans i varen veure a l’altra banda de la carretera una sèrie de trampes antitancs i trinxeres. Uns minuts després, els soldats soviètics varen sortir d’aquelles trinxeres i varen córrer a envoltar-los. De cop, des dels turons de davant, es va sentir un tret que va ser seguit per una llarga ràfega de foc de metralladora contra els soviètics, que aquests es varen refugiar a les seves trinxeres cobertes de neu. D’aquesta manera els panzers alemanys varen poder seguir endavant.
A uns 200 quilòmetres al nord-oest, al llarg dels últims trams del riu Don, on es desenvolupava la segona ofensiva soviètica contra les forces italianes, l’exèrcit soviètic va renovar els seus atacs en el riu Chir, però aquest cop concentrant-se en atacar només al 8º Exèrcit italià. Els malalts d’un hospital de campanya corrien a través dels pavellons cridant que els soviètics ja havien aconseguit penetrar les defenses italianes i que estaven a només 200 metres d’ells. Després de carregar els pacients en camions es varen posar en marxa en una carretera carregada de neu i només varen poder avançar a una velocitat de 5 quilòmetres per hora. De seguida els soviètics els varen atrapar i els varen disparar amb els seus morters.
Diari del Tercer Reich 