Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va firmar un document sobre l’Observació a l’avís de malalties d’alts càrrecs on no només eximia a metges, sanitaris i dentistes de l’obligació de mantenir el seu secret professional davant del comissari Karl Brandt, sinó que també els ordenava a informar immediatament a Brandt del diagnòstic positiu de qualsevol malaltia greu o transcendent que portés qualsevol personalitats de l’Estat, el Partit, la Wehrmacht… bàsicament tota persona que ostentés un càrrec dirigent o una alta personalitat.  

A Alemanya:

Tal i com va fer el 23 de setembre de 1940, Heinrich Himmler va ordenar en els odontòlegs de les SS que extraguessin les dents d’or dels presoners morts i l’or dels vius que no fossin aptes per ser reparats.

Ernst Kaltenbrunner, que estava molest en si mateix perquè acusaven, sobretot Himmler, a Hermann Behrends de ser massa ambiciós després de que ell el proposés perquè el substituís com a cap de la Policia del sector Danubi-Viena, va enviar una carta a Himmler per dir-li que havia proposat a Behrends perquè sabia que “era un expert hàbil i que estava suficientment preparat en qüestions racials“.

---

A la presó de Prinz-Albrechtstrasse 8, Heinrich Müller va visitar al rector de la Universitat d’Oslo, Didrik Arup Seip, que feia poc estava tancat al camp de concentració de Sachsenhausen, per demanar-li disculpes de part de Himmler pels maltractaments que havia tingut que patir i li va afegir que els culpables de la resistència noruega havien sigut castigats. L’endemà, el rector va ser enviat a Munic i tres dies més tard va quedar lliure. El seu alliberament va ser gràcies al doctor Felix Kersten.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al sud de Stalingrad, a dos quarts de set del matí, la 6º Divisió Panzer va renovar la seva ofensiva amb l’objectiu d’ampliar el cap de pont a Vasilevska, en el riu Mishova, al sud del Kessel, però varen ser incapaços d’avançar. A les 13:05 va arribar un missatge del OKW des del quarter general de Rastenburg. Erich von Manstein esperava que fos la resposta de la seva petició del dia anterior d’ajudar als italians al nord de Stalingrad. No va ser així. Segons el missatge escrit pel general Kurt Zeitzler, Hitler demanava conservar el nus ferroviari de Morozovskaia i les dues bases aèries de Morozovsk i Tatzinskaia, però estava d’acord en que les unitats del 57º Cos Panzer fossin traslladades a l’altra banda del Don.

Mentrestant, a la ciutat de Stalingrad les condicions eren nefastes per als soldats alemanys del 6º Exèrcit i durant aquella jornada varen morir un total de 686 alemanys. A la tarda, Friedrich Paulus va afirmar que no abandonaria la ciutat sense una ordre de Hitler. Però l’Operació Wintergewitter (Tempesta d’Hivern) de Von Manstein per ajudar al 6º Exèrcit atrapat a Stalingrad va quedar frenada quan es van veure incapaços d’avançar per la forta oposició dels soviètics i per les monstruoses condicions meteorològiques. A més, els blindats del 4º Exèrcit del general Hermann Hoth es van veure obligats a parar-se al riu Mishkova i Von Manstein va tenir que retirar una de les tres divisions panzer del 4º Exèrcit per defensar el deteriorat flanc esquerre del seu Grup d’Exèrcits a la zona del Don. En fer aquesta acció, Hoth va tenir que replegar les seves debilitades tropes. Unes hores més tard, els carros de la 6º Divisió Panzer varen donar la volta i varen creuar de nou el riu Mishkova, però aquest cop en direcció contrària a Stalingrad. A mitjanit, els tancs alemanys es dirigien a ajudar als italians per estabilitzar el seu flanc esquerre. Llavors, Von Manstein i Paulus varen parlar per teletip. El comandant del 6º Exèrcit demanava que li donés la paraula xifrada que posaria el seu Exèrcit en camí de la llibertat o de l’oblit, però Von Manstein li rebutjava la seva petició ja que sabia que no el podia rescatar.

A la Gran Bretanya:

Una comunicació radiada desxifrada pels britànica deixava al descobert algunes xifres de l’Holocaust: 24.733 morts a Maïdanek; 101.370 a Sobibor; 434.508 a Bélzec; 713.355 a Treblinka; en total, entre els quatre camps: 1.273.966 morts.

En els Estats Units:

L’Office of Strategic Services, el OSS, va rebre permís per tal d’organitzar i dirigir una guerra de guerrillers a través d’unes noves unitats anomenades Operational Groups, OG. William J. Donovan va dotar als OG de personal exclusivament militar i va situar com a cap d’operacions el coronel Russell J. Livermore. L’objectiu era que entrenessin grups de guerrillers en territoris ocupats pels alemanys i els italians, i en dirigissin les accions de combat. Per això, aquells homes haurien d’estar preparats per viure en territori enemic durant uns quants mesos.