8 de gener de 1943

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Sala de Sessions del Reich hi va tenir lloc una important reunió sobre la producció d’armament. Els ministres Joseph Goebbels i Walther Funk estaven d’acord amb el ministre d’Armament, Albert Speer, de que s’havia d’aconseguir més treballadors per les empreses d’armament. Una de les propostes de Speer era que les dones alemanyes es posessin a treballar en les fàbriques de producció bèl·lica. Però el ministre de l’Interior, Wilhelm Frick, el cap de la Cancelleria, Hans Heinrich Lammers, i Fritz Sauckel no estaven d’acord amb les propostes de Speer. Sauckel va explicar que ell podia proporcionar tota la mà d’obra que volguessin, així com especialistes estrangers, i, per tant, creia que no era necessari utilitzar les dones. Estava clar en la reunió que tant Sauckel com Speer tenien una molt mala relació fins el punt de contradir-se un de l’altre.


A Berlín, els líders dels dos grans grups opositors al règim nazi, el Cercle Kreisau i el grup de resistència civil i militar, es varen reunir a la casa de Peter Yorck von Wartenburg. Entre ells hi havia Ludwig Beck, Carl Goerdeler, Helmuth James von Moltke i Ulrich von Hassell, però no es varen posar d’acord en planejar plans per combatre al règim. Moltke, del Cercle Kreisau, va considerar a Goerdeler, del grup civil i miliar, un reaccionari, mentre que Hassell, del grup civil i miliar, va pensar que els membres del Cercle estaven lluny de la realitat. 


El Reglament provisional de Servei per al HSSPF deia que tots els militants de les SS estaven subordinats al HSSPF pel que feia al seu comportament ordinari, ordres i instruccions en el terreny professional, però també es deia que només les Direccions generals podien donar ordres tàctiques als seus respectius subalterns. 

En el front oriental:

A Stalingrad: 

El comandant del Front del Don, el general Konstantin Rokossovski, va llançar pamflets a la ciutat de Stalingrad oferint un ultimàtum de rendició al 6º Exèrcit alemany garantint la seva seguretat, ser retornats en acabar la guerra i els va prometre assistència mèdica als soldats ferits. Durant aquell matí, Rokossovski va enviar tres joves oficials de l’exèrcit soviètic, que portaven una bandera blanca, cap a les línies alemanyes del nord i es varen presentar davant de Friedrich Paulus amb un oferiment de rendició que havia d’acceptar abans de 24 hores. El comunicat mecanografiat en cinc fulles de paper de la Stavka i firmat pels generals Rokossovski i Nikolai Voronov deia:

La situació de les seves tropes és desesperada. Pateixen fam, fred i un esgotament total. El cruel hivern de Rússia no està més que començant. El gel, els vents polars, les tempestes de neu s’apropen. Els seus soldats estan desproveïts de roba apropiada i viuen en condicions inhumanes. Seguir resistint no té cap sentit.

Per totes aquestes raons, i amb l’objectiu d’evitar inútils vessaments de sang, li proposem les següents condicions de capitulació.    

Si es rendien els prometien retenir els seus uniformes militars, les seves medalles i insígnies dels seus rangs, els seus objectes personals i de valor, i, en el cas dels oficials superiors, les seves espases. Al final de la guerra, tots podrien tornar a Alemanya o el país que volguessin.

Tot i que sabia que aquell comunicat estaven en el cert, Paulus va rebutjar capitular davant l’ordre d’Adolf Hitler de no rendir-se i perquè desconfiaven dels soviètics. En tenir la resposta negativa, els soviètics varen estrènyer encara més el perímetre de la ciutat i varen capturar l’únic aeròdrom que els servia en els alemanys de connexió amb el món exterior, el de Pitomnik. Els alemanys varen tenir que reconstruir el de Gumrak, greument danyat per ells mateixos, per continuar seguint rebent ajuda.


A Novocherkassk, a la tarda, Erich von Manstein va rebre a uns quants generals, entre ells Hans Hube, que acabava de tornar de Rastenburg, i Nicolàs von Below, que havia sigut evacuat de Stalingrad el setembre per una icterícia. A la nit, durant el sopar, Hube els va parlar sobre la promesa de l’arribada de panzers, però cada cop que demanava l’opinió de Von Manstein, aquest canviava ràpidament de tema perquè sabia que no arribarien aquests esperats panzers. Després de sopar varen prendre unes quantes copes amb els oficials de l’Estat Major del Grup d’Exèrcits del Don i, en aquell moment, Von Below va entendre per què Von Manstein no volia parlar d’aquell tema quan va saber que el pont aeri a Stalingrad transportava menys de 100 tones diàries. Per oblidar la situació en que es trobaven, el coronel es va passar la resta de la nit bevent grans dosis d’alcohol.

A Líbia:

Un destacament de la columna del comandant Philippe Leclerc va ocupar la ciutat de Murzuk.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.