Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va crear una comissió tripartit formada per Martin Bormann, Hans Lammers i Wilhelm Keitel per prendre les mesures necessàries per mobilitzar obligatòriament a la població alemanya per la guerra. Joseph Goebbels, que era l’instigador d’aquella mobilització, va quedar molt decebut per aquella decisió, ja que només se li va concedir una funció consultiva quan ell pensava presidir la comissió.
En el gueto de Varsòvia, com era costum les SS varen rodejar el gueto per seleccionar a un grup de jueus per portar-los als camps d’extermini per ser assassinats després d’una breu visita de Heinrich Himmler. Les forces de vigilància de la Gestapo i les SS varen rebre reforços per dur a terme l’ordre de liquidar el gueto. Els alemanys varen ordenar a tots els habitants del gueto que es presentessin davant d’ells, però ningú els va fer cas. Aquesta vegada els jueus es varen rebel·lar, el Consell Jueu es va amagar i uns quants, entre ells Mordeçai Anielewicz, el comandant de la ZOB, varen treure les seves armes que havien obtingut amb el contraban, i varen disparar contra uns homes de les SS que escortaven a una columna de deportats. Aquests varen aprofitar el caos per escapar. L’alt cap de les SS i de la policia, Ferdinand von Sammern-Frankenegg, va organitzar una batuda en seguit i va ordenar disparar peces d’artilleria pesada contra unes quantes cases, però no van aconseguir detenir als organitzadors de la rebel·lió. Durant tot el dia la població jueva es va dedicar a cavar trinxeres per resistir els atacs alemanys. De 5.000 a 6.000 jueus varen ser capturats finalment en l’operació de gener.
A Alemanya:
Heinrich Himmler, gens content amb les estadístiques que li enviaven del genocidi jueu, es va queixar a Heinrich Müller afirmant que l’Oficina Principal de Seguretat del Reich s’havia de veure alliberada de les seves responsabilitats estadístiques, ja que els materials estadístics enviats fins aquella data no tenien uns nivells adequats de precisió professional. El cap de les SS va posar a càrrec de l’informe al cap estadístic de les SS, Richard Korhher.
En el front oriental:
En el sector nord:
L’exèrcit soviètic va trencar un segon intent de bloqueig de l’exèrcit alemany a la ciutat de Leningrad i varen establir una via terrestre d’accés a la ciutat. Més de 15.000 soldats alemanys varen morir en aquell atac. Fins llavors la ciutat havia quedat aïllada i bloquejada per l’exèrcit alemany, que l’havia rodejada el setembre de 1941 per tal de deixar morir de gana la població tal i com volia Hitler.
En el sector sud:
Els soviètics varen avançar direcció Dönets.
A Stalingrad:
L’aeroport de Pitomnik, controlat pels soviètics, en aquells moments estava ple de ferits procedents de tot el Kessel. Els metges treballaven en torns de 18 hores atenent als seus pacients que estaven estirats en el gèlid terra. Quan la temperatura va baixar a 20 graus sota zero, els ferits varen cridar de dolor sol·licitant ajuda.
A Marroc:
A Casablanca, davant la negativa de Charles de Gaulle de participar en la Conferència de Casablanca, Winston Churchill li va enviar un missatge en què li deia que la seva negativa comportaria conseqüències negatives tant per ell com pel seu moviment, la França Lliure, i que l’opinió pública condemnaria la seva decisió. Churchill també li va explicar que si no venia a Marroc seria més difícil que el seu moviment fos acceptat pels nord-americans i el va avisar de que seguirien amb el guió planejat sense ell. Finalment De Gaulle es va dirigir a Casablanca el 22 de gener de 1943.
A Tunísia:
La 10º Divisió Panzer va dur a terme un atac en el nord, a prop de Bou Arada. Però els britànics, amb l’ajuda del fang i les mines, varen aconseguir que els alemanys no avancessin suficient. Més al sud, la infanteria de l’Eix i diversos Tigers varen penetrar la vall de Useltia, defensada pel 19º Cos francès, i ràpidament varen fer 3.500 presoners. La 36º Brigada britànica i el Comandament de Combat B va tenir que anar a la zona per aturar als alemanys.
A Guadalcanal:
El 14º Cos d’exèrcit del general Alexander Patch va començar una sagnant ofensiva en el mont Austen.