20 de gener de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

El major Coelestin von Zizewitz va volar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler per ordres d‘Erich von Manstein. Havia de convèncer al dictador d’abandonar la Batalla de Stalingrad. El major va ser rebut a la sala de mapes. Els mapes de les operacions militars estaven desdoblats sobre una llarga taula que ocupava gran part de l’habitació. Quan Hitler va entrar a la sala va convidar al seu invitat a seure en un tamboret de davant la taula. Amb Von Zizewitz assegut, Hitler li va dir que tenia la idea de socórrer Stalingrad amb una columna nova de tancs Panther que portarien subministraments i reforçarien la potència defensiva del 6º Exèrcit. El major va quedar estupefacte pel què sentia. Aprofitant una pausa del dictador, Von Sizewitz va començar el seu informe que havia redactat i li va parlar de la falta d’aliments, municions i medicines, fet que portava a abandonar els ferits. Després de descriure-li els horrors que havien de patir per culpa del fred, el major li va explicar la xifra de morts i de ferits abans d’implorar-li que abandonés la Batalla. Incrèdul davant del que oïa, Hitler es va limitar a dir-li que l’home es recuperava molt ràpid abans de donar-li l’esquena i va donar per acabada l’entrevista.

A Alemanya:

A Berlín es va tornar a celebrar una altra reunió de ministres, però hi va haver molt mal ambient perquè el ministre Joseph Goebbels no havia sigut elegit per dirigir una comissió per la mobilització de la població per la guerra. Amb el suport dels arguments dels ministres Walther Funk i Albert Speer, Goebbels va defensar les seves idees radicals, mentre Hans Heinrich Lammers, que presidia la reunió, i Wilhelm Frick s’hi oposaven. Durant quatre hores, Goebbels va lluitar per les seves mesures que no va poder imposar finalment. L’afirmació de Fritz Sauckel de que podia aportar la quantitat exigida de mà d’obra, inclús qualificada, de l’estranger va anul·lar part de les mesures de mobilització laboral proposada per Goebbels, però no li va fer perdre la seva determinació.


El ministre espanyols José Luis de Arrese va visitar una fàbrica d’avions de Berlín, l’Estadi Olímpic i va entrevistar-se amb Robert Ley.


Heinrich Himmler va enviar un nou requeriment al secretari d’Estat del Ministeri de Transports, el doctor Theodor Ganzenmüller, per explicar-li que per la seguretat interna de l’Est i l’Oest era essencial la deportació accelerada dels jueus i li demanava rebre més trens per completar la “seva missió”.

Himmler també va ordenar-li a Richard Glücks que enviés una circular als comandants dels camps de concentració per demanar-los que reduïssin la taxa de mortalitat i, en aquest sentit, els feia responsables “d’esgotar totes les possibilitats de mantenir la força física dels presoners“. L’orde anava inclosa d’una còpia de la carta de Glücks i Oswald Pohl del 31 de desembre de 1942 sobre les noves categories de presoners que havien de ser enviats als camps.

A França:

Per reprimir les activitats de la Resistència, els alemanys varen aprovar una nova llei en que s’instituïa els Consells de Guerra i es va establir que els noms dels tres jutges, no magistrats, dels tribunals es mantinguessin en secret, que es poguessin reunir a porta tancada a l’interior de les presons, i que les seves sentències fossin executades d’immediat. A les presons no hi havia ni procuradors ni advocats.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va exposar a l’Alt Comandament que degut el fred, la gana i les epidèmies era humanament impossible continuar amb la lluita. Aquell dia només havien rebut per part de la Luftwaffe 55 quilograms de provisions. Però l’Alt Comandament es va limitar a respondre-li que la capitulació era impossible. Mentrestant, els soviètics varen avançar per tot el front, de Voronezh al Caucas.

A Hongria:

El comandant en cap del Oberkommando de la Wehrmacht va exigir que s’expulsessin als jueus de tots els cossos armats d’Hongria.

A Croàcia:

Croàcia va firmar la Convenció de Ginebra, per tant va ser reconeguda com un país bel·ligerant.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.