Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir durant dues hores amb l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima. El dictador li va assegurar que obtindrien la victòria, però li va demanar un cop de mà per eliminar als soviètics.

A Alemanya:

L’ex ministre de Finances del Reich, Hjalmar Schacht, va deixar de ser ministre sense cartera per les seves diferències amb el règim nazi i no va tornar mai més a la cúpula nazi i es va retirar de la política.

---

A la tarda, Joseph Goebbels es va entrevistar amb el ministre del Partit del dictador Francisco Franco, José Luis de Arrese, per parlar de les relacions entre els dos països. Goebbels va sortir de la reunió amb bones impressions, tot i que sabia que els espanyols es limitarien a donar suport verbal a Alemanya però en cap cas pràctic.

A Holanda:

A la nit, la Schutzpolizei sota el comandament d’Aus der Fünten va assaltar la institució mental jueva més gran del país, Het Apeldoornse Bos. Els pacients, molts d’ells dones grans, varen ser colpejats violentament i introduïts en camions per portar-los a l’estació d’Apeldoorn, que estava cordonada. Unes 50 infermeres jueves varen acompanyar al transport. Tots ells varen ser deportats més tard a Auschwitz sota la promesa de Der Fünten de tornar-los d’immediat després del viatge per treballar en una institució mental moderna a l’Est. Pocs se’l varen creure i alguns veure en seu destí final varen saltar per sobre de la barrera, però varen ser assassinats a trets. La resta va ser gasejada només arribar al camp.

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini va qualificar de tendencioses les paraules del dictador Ion Antonescu del 19 de gener i va confirmar el seu desig de lluitar al costat d’Alemanya fins al final. Segons explicava Mussolini, amb només 500 tancs Tiger, 500.000 homes que hi havia en reserva i un nou canó alemany modificarien la situació bèl·lica.

A Líbia:

A la regió Tripolitània, el 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery es va enllaçar amb la columna del comandant francès Philippe Leclerc, que havia ocupat la ciutat de Mizda, a pocs quilòmetres al sud de Trípoli.

A la Gra Bretanya:

Els caps dels Estats Major conjunt varen ordenar a les forces aèries britàniques i nord-americanes dur a terme la destrucció i la dislocació progressives del sistema militar, industrial i econòmic alemany, així com deixar la moral de la població alemanya fins a un punt en que la seva capacitat per la resistència armada s’hagués debilitat fatalment.

A Nova Guinea:

Després de conquerir Sanananda, els nord-americans varen preparar un avanç cap al nord-oest per expulsar els japonesos de Salamua i Lae. El control nord-americà sobre el mar i l’aire al voltant de Papua-Nova Guinea obligava en els japonesos a abandonar finalment l’illa.