Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler feia dies que viva en un ambient malenconiós. Albert Speer i Joseph Goebbels es varen quedar durant unes hores amb ell reflexionant davant de la xemeneia de la sala discutint com havien de solucionar els fronts que tenia obert el Reich. El desastre de la Batalla de Stalingrad era ja una realitat com també en el nord de l’Àfrica. L’últim aeroport que ocupaven de la ciutat de Stalingrad, l’aeròdrom de Gumrak, que era un desert nevat ple d’avions i vehicles, va caure en mans soviètiques, i la ciutat de Trípoli, a Líbia, va caure en mans britàniques. Les notícies eren frustrants pels interessos alemanys i italians. Hitler els va explicar que 200.000 soldats alemanys estaven rodejats a Stalingrad i que no podien fer res per alliberar-los dels soviètics i, a sobre, la Luftwaffe prenia mesures insuficients per contrarestar els atacs soviètics. A Stalingrad molts dels soldats del 6º Exèrcit morien de gana i no tenien municions per defensar-se. Goebbels va quedar tant impactat per la situació que va decidir canviar la seva estratègia dins del seu Ministeri de Propaganda per preparar a la població pel pitjor i volia explicar la realitat del que passava en el front oriental. Pel ministre era el moment de la victòria o de caure en mans dels bolxevics i, per tant, no es podien permetre un altre desastre com el de Stalingrad, ja que sinó considerava que seria el final d’Alemanya. Hitler havia ordenat a Friedrich Paulus que la rendició quedava prohibida i que el 6º Exèrcit mantindria les seves posicions fins l’últim home. 

---

A Auschwitz va arribar-hi el transport dels 230.

A Alemanya:

Per intentar motivar a la població, el cap de premsa del Reich, Otto Dietrich, va donar instruccions a la premsa perquè expliquessin el gran i commovedor sacrifici que feien les tropes alemanyes envoltades a Stalingrad per la nació.

---

A Munic, el ministre de Francisco Franco, José Luis de Arrese, va marxar de la capital bavaresa i va donar per finalitzat el seu viatge a Alemanya que havia d’apropar les relacions dels dos països. Arrese va ser l’últim diplomàtic important espanyol que es va reunir amb representants del règim nazi a Alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El 6º Exèrcit es va començar a descompondre. Es va dividir en dos quan es varen trobar les tropes soviètiques que havien penetrat des del sud i des de l’oest.

A Romania:

Davant la posposició romanesa de continuar deportant jueus del 11 d’octubre de 1942, Luther, sota les ordres de Joachim von Ribbentrop, va ordenar a l’ambaixador Manfred von Killinger que informés als romanesos de que farien entrar en sendera als italians per continuar amb les deportacions des de l’Europa occidental.

A Líbia:

El 8º Exèrcit britànic de Bernard Law Montgomery va conquerir la ciutat de Trípoli, fet que va provocar que Itàlia perdés l’últim territori del seu imperi africà. A partir d’aquesta conquesta, els soldats britànics es varen reagrupar.

A Marroc:

A la conferència de Casablanca, en l’última reunió oficial amb els caps d’Estat Major del Consell mixt, aquests varen presentar el seu informe definitiu sobre la direcció de guerra del 1943 amb les seves futures operacions com la invasió de Sicília, els bombardejos sobre Alemanya i la intensificació en les batalles a l’Atlàntic i al Pacífic. En donar la seva aprovació, Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill varen enviar una carta als seus respectius caps de l’Estat Major comunicant-los que havien aprovat l’informe del Consell mixt i que insistien en seguir-los punt per punt.

A Guadalcanal:

Els nord-americans del general Alexander Patch es varen apoderar del mont Austen i varen obrir pas per la costa.

A Nova Guinea:

Els nord-americans i els australians varen donar per acabada la campanya aniquilant les restes de les forces japoneses a Sananda Point.