Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap de premsa Otto Dietrich va parlar davant de la premsa alemanya de la Batalla de Stalingrad i la va definir com “una batalla èpica”, tot i que el resultat era imminent. Tot i que sabia que la batalla estava perduda, Dietrich volia que els soldats quedessin com uns herois.

A Polònia:

A Auschwitz, un transport d’un hospital psiquiàtric d’Apeldoornse Bosh, amb 921 jueus, va arribar al camp. Hi havia gent malalta, nens i personal mèdic, entre ells. Després de la selecció, només 60 dones i 16 homes varen quedar registrats. Els demés varen ser assassinats a les cambres de gas. També va arribar aquell dia un grup de dones franceses i comunistes, entre elles Marie-Claude Vaillant-Couturier o Danielle Casanova.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

En el camp de Theresienstadt hi varen arribar 2.029 jueus (771 homes i 1.258 dones i nens). Després de la selecció, 147 homes i 80 dones varen ser registrades al camp. La resta va ser també assassinada a les cambres de gas.

A Holanda:

En el campament de Westerbork hi varen arribar 516 homes, dones i nens jueus. 18 homes i dues dones varen ser registrades després de la selecció i 496 persones varen ser assassinades immediatament a les cambres de gas.

A França:

Els alemanys varen destruir el Port Vell de Marsella.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Les tropes alemanyes varen quedar separades en dues parts i només es comunicaven per ràdio. Aquell dia va sortir l’últim avió alemany de Stalingrad amb dinou ferits i set bosses plenes de cartes dels soldats per les seves respectives famílies. Aquestes cartes mai varen arribar al seu destí perquè el Ministeri de Propaganda les va requisar, ja que en elles els soldats criticaven l’estratègia militar i el règim nazi. Al cap de poques hores de sortir l’últim avió, els alemanys varen perdre l’aeròdrom i va desaparèixer tota esperança de salvació pel 6º Exèrcit. Els soldats alemanys estaven en una situació desesperada i es varen submergir en els gelats subterranis de Stalingrad.

A primeres hores del matí, sabent que tots moririen, el general Von Hartmann, el comandant de la 71º Divisió, va conduir a un petit grup d’homes cap als terraplens de ferrocarril i quan va veure als soviètics a l’altra banda dels camps nevats va ordenar disparar sense contemplacions. En veure aquella acció suïcida, el coronel Günther von Below va córrer des del subterrani de Friedrich Paulus amb l’ordre d’aturar aquella bestiesa. Però Von Hartmann no va fer cas a l’ordre del coronel i va seguir disparant fins que una bala soviètica li va tocar directament al cap. Poc temps després, un altre general alemany, Stempel, va fer una acció similar en saber que el seu fill, un tinent, havia mort quan intentava conduir a alguns homes fora de la ciutat, i va treure la seva pistola per atacar als soviètics. L’última bala la va guardar per disparar-se al cap. Al cap d’unes hores, el comandant de la 297º Divisió, el general Drebber, es trobava en un carrer i, juntament amb els seus ajudants, es varen dirigir a les línies soviètiques per ser capturats.

A les nou del matí, Paulus va rebre una carta del comandant Drebber. Mentre obria la carta va esclatar una bomba a fora la finestra del subterrani i ell i el seu ajudant, el coronel Wilhelm Adam, varen quedar coberts de trossos de vidres i de pedres. Commocionats, varen rebre assistència mèdica pels cops i, en aquells moments, Paulus va aprofitar que li curaven els talls per llegir la carta. En ella, Drebber li declarava que ell i els seus homes havien sigut ben rebuts pels soldats soviètics i que havien sigut víctimes de la falsa propaganda de Joseph Goebbels. Drebber li insistia en rendir-se i deixar de banda la resistència. Deixant la carta a una banda, Paulus va demanar consell a Adam, però abans que aquest pogués dir una síl·laba va entrar a la sala Arthur Schmidt. Quan li va explicar el contingut de la carta, Schmidt va declarar que Drebber no podia haver escrit aquella carta i va dir que si ho havia fet havia sigut sota amenaça. Confós, Paulus va tornar a telegrafiar a Adolf Hitler per demanar-li deixar-lo rendir, però el dictador li va prohibir en un missatge radiofònic i li va ordenar lluitar fins l’últim home per salvar Occident. Davant de la negativa de Hitler, molts caps i oficials alemanys es varen suïcidar. Els soldats alemanys es varen veure condemnats a morir de gana i de fred, i molts varen desertar i es varen entregar amb les seves armes i els seus equips als soviètics. No obstant, els soviètics ara no tenien pressa i es desplaçaven en precaució.

A Marroc:

Aquell dia va acabar la Conferència de Casablanca que havia començat 14 de gener entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt amb la idea de planifica la rendició incondicional d’Alemanya i dels seus aliats. Llavors, el President i el primer ministre es varen dirigir a una conferència de premsa i varen fer assentar amb ells a Charles de Gaulle i a Henri Giraud, que no mantenien una bona relació, i els varen obligar a encaixar-se les mans en públic davant dels periodistes i fotògrafs. Després els varen fer reunir a Dakar. Tot i que les mirades havien de ser posades amb De Gaulle i Giraud, els periodistes varen quedar molt sorpresos en veure a Roosevelt i a Churchill perquè no sabien que estaven a Casablanca. En la conferència, Roosevelt va declarar que estaven convençuts de que el món només podia aconseguir la pau si s’eliminava la potència militar d’Alemanya i de Japó, i va dir que els seus objectius era la rendició incondicional d’Alemanya, Japó i Itàlia. Després de la conferència, quan tot estava a punt perquè tothom tornés als seus respectius països, Churchill va convidar a Roosevelt a visitar Marrakech durant un parell de dies. El President va acceptar de bona gana la invitació. Els dos caps d’Estat, escortats per soldats nord-americans, varen fer en el mateix cotxe els 230 quilòmetres de desert i varen arribar al famós oasi del Sahara. Al vespre varen arribar a Marrakech, on hi passarien la nit.

A Líbia:

A la frontera amb Algèria, la columna de Philippe Leclerc va ocupar la ciutat de Rhat.

A Tunísia:

Després de ser contrarestats pels britànics, Jürgen von Arnim va suspendre l’atac alemany i va ordenar en els seus homes que s’atrinxeressin en les seves noves posicions.