Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Karl Döentiz va ser nomenat gran almirall i comandant en cap de la Marina de Guerra, la Kriegsmarine, en substitució d‘Erich Raeder, que va ser rebaixat a inspector almirall de la Marina. Adolf Hitler estava molt enfadat amb l’almirall Raeder per les dures derrotes que havia patit la Marina i volia que Döenitz eliminés els obstacles amb que es topava el programa de desenvolupament de submarins.
A Berlín, com per tot Alemanya, les celebracions pel desè aniversari del triomf de Hitler varen ser molt discretes. Es varen prohibir les decoracions amb banderetes i no hi va haver grans actes. Al vespre, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va fer un discurs en el Palau d’Esports que va ser retransmès per ràdio. Goebbels va disculpar a Hitler de no ser present a aquell acte al·legant que estava lluitant per la victòria. Després de lloar la figura del dictador comparant-la amb una divinitat, va tornar a parlar d’una guerra total i va demanar a la gent que lluités per al seu país.
Hermann Göering també va pronunciar un discurs aquella jornada que havia de ser retransmès per totes les emissores de ràdio, però la RAF, en saber de l’acte, va voler-lo espatllar i va enviar tres Mosquits a la capital. Quan el ministre es va posar davant del faristol va pronunciar un discurs on va qualificar la Batalla de Stalingrad com heroica i va comparar els soldats alemanys amb els soldats espartans en la Batalla de les Termòpiles del 480 aC. Textualment, va dir:
D’aquí 1.000 anys, el poble germànic parlarà de la Batalla de Stalingrad amb un respecte estremit i recordarà que, a despit de tot i de tots, va ser allí on es va decidir l’últim triomf del Reich alemany. Al llarg dels anys futurs, evocant l’heroica campanya del Volga, es podrà cridar: Caminant! Ves a Alemanya a dir que ens has vist jaure a Stalingrad per obeir a l’honor i a les ordres dels nostres caps, i per la major glòria del Reich!
El discurs del ministre va ser interromput per una alarma antiaèria i tothom es va tenir que refugiar a un búnquer. Els tres bombarders britànics varen bombardejar la capital. L’acte es va acabar en seguit amb l‘himne nacional i amb l’himne del Horst Wessel.
Ernst Kaltenbrünner va ocupar, gràcies a un decret aprovat per Hitler, la direcció de la RSHA.
El Comitè Tripartit va ordenar el tancament dels negocis no essencials. Aquella mesura va afectar a la classe mitjana, que es va veure obligada a treballar en les fàbriques d’armament.
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Hitler sabia perfectament que el seu 6º Exèrcit no tenia cap possibilitat de sortir de Stalingrad, però no volia que es rendís de cap de les maneres. Per obligar-los a no rendir-se, va ascendir al general Friedrich Paulus a mariscal de camp juntament amb Wolfran von Richtofen, Maximilian von Weichs i Paul Ewald von Kleist. Cap mariscal podia rendir-se si no volia ser condemnat. També va ascendir a 117 oficials a un escaló superior. A més, va redactar una Proclama per al 6º Exèrcit, radiada a la nació, on els va demanar sacrificar-se per la pàtria. Hitler va fer cridar a la jove Traudl Humps, que estava dinant al casino, per mecanografiar l’escrit. Hans Hermann Junge va avisar a la secretària del contingut del discurs de Hitler abans d’entrar al barracó del dictador. En entrar al despatx, Hitler li va preguntar si tenia fred, ja que l’habitació feia fred tal i com li agradava en el dictador. La secretària li va respondre que no, tot i la baixa temperatura, 11 graus. A continuació, Hitler va començar el seu discurs anant amunt i avall del despatx, a passos llargs, amb les mans juntes a l’esquena i el cap cot. El dictat de Hitler va durar una hora i Humps li va entregar els fulls i el va avisar de que no l’havia entès bé. S’havia posat nerviosa. El dictador va somriure de forma afable, li va encaixar la mà i li va dir que ja estava bé. Humps en tornar a fora va preguntar a l’ajudant de cambra per què feia tan fred al despatx de Hitler i aquest li va explicar que Hitler es trobava precisament bé en aquella temperatura.
A continuació, Hitler va tornar a fer cridar en el seu despatx a la novella Traudl Humps. En el despatx amb el dictador hi havia les altres dues secretàries. En entrar per la porta, Hitler li va demanar a Humps, que estava de proves, que es quedés amb ells i va lloar la seva feina. Les dues secretàries també varen creure que era idònia pel càrrec de secretària. Humps va acceptar l’oferiment. Hitler llavors es va apropar a Humps amb un somriure a la boca i amb un to paternalista li va aconsellar que per la seva joventut i pel fet de ser allí, a Rastenburg, on hi havien tants homes, que la majoria anaven molt poc a casa, fos prudent i discreta. Li va dir que si algú la molestava sempre acudís a ell. Humps, que no esperava aquesta consideració, li va dir que no havia de patir, però li va agrair la seva protecció. El dictador va riure.
En un altre punt del dia, Hitler va obsequiar al doctor Theodor Morell amb una dotació de 100.000 Reichsmarks del Reich lliures d’impostos. Morell aquell dia li va injectar una dosis d’estimulant, ja que el dictador no havia dormit la nit anterior. Hitler també es va reunir aquell dia amb Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, amb qui feia dies que no es veia. Keitel va pronunciar un breu discurs, on va recordar que feia deu anys de que Hitler havia ocupat el poder i va rememorar les victòries obtingudes. Un cop acabat el discurs, Hitler va encaixar la mà amb Keitel.
A França:
A Vichy, els alemanys varen aprovar una llei per crear una milícia francesa sota les ordres de Joseph Darnand, un home de confiança de Karl Albrecht Oberg.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Mentre les tropes soviètiques s’apropaven als magatzems Univermag de la plaça dels Herois de la Revolució, Gerhard Hindenlang, un dels caps de batalló alemany, va rebre per ràdio la comunicació del seu ascens així com l’ordre de notificar-li al general Paulus el seu ascens a mariscal i de posar-lo al corrent de l’última notícia que tenien. Segons els serveis d’informació, l’exèrcit soviètic estava a punt d’aixafar per complet la resistència alemanya. Ràpidament, Hindenlang va comparèixer davant Paulus per informar-lo del seu nomenament. En rebre la notícia, Paulus li va afirmar que era el mariscal més jove de l’exèrcit alemany i que en breu es convertiria en presoner de guerra. Llavors, li va preguntar què en pensava del suïcidi i a continuació li va confirmar que com a catòlic es negava a cometre suïcidi tal i com esperava Hitler.
A mitjanit, Paulus estava dempeus al costat de la ràdio esperant sentir la veu de Hitler per commemorar el desè aniversari de la seva pujada al poder. Però en sentir com el locutor deia que el qui parlaria en el seu lloc serien els ministres Goebbels i Göering es va decebre molt. Pels presents en el búnquer, Hitler ja els considerava morts. En sentir l’himne alemany, els soldats varen unir les seves mans per cantar Deutschland, Deutschland, über alles, però quan varen sentir l’himne del Partit els soldats varen colpejar la ràdio amb la culata de les seves armes. Tot i aquest malestar, Paulus continuava públicament lloant a Hitler i el dia anterior l’havia felicitat pel desè aniversari en una carta dient-li que l’esvàstica encara onejava a Stalingrad i que aquella Batalla seria un exemple per l’actual i futures generacions de que mai s’havia de capitular. Era evident que la nota no era seguida pels comandants i soldats del 6º Exèrcit.
Aquella tarda, el general Arthur Schmidt, la mà dreta del mariscal Paulus, es va reunir amb el coronel Ludwig per saber si estava negociant amb els soviètics. En admetre i justificar les seves accions, Ludwig esperava un greu càstig, però Schmidt només el va criticar perquè no havien parlat amb el quarter general d’aquella acció, ja que ells també es volien rendir. Minuts més tard, el comandant de la 71º Divisió, el general Roske, es va reunir amb Paulus per dir-li que la seva Divisió no era capaç de resistir més i que els carros soviètics s’estaven apropant als magatzems. Paulus es va limitar a somriure i li va explicar que Schmidt l’hi havia demanat a Ludwig que comencés a negociar amb els soviètics. Mentre parlaven, un carro soviètic estava a prop d’un carrer lateral amb els canons apuntant-los.
Durant aquell dia, els soviètics varen bombardejar novament les posicions alemanyes a Stalingrad.
A Tunísia:
Erwin Rommel va passar el port de Faid.
A Suïssa:
La línia suïssa d’informació Viking, dirigida des de Lucerna pel comandant Max Waibel, va anunciar a Roger Masson, el cap dels serveis suïssos d’informació, que Hitler s’havia reunit amb el seu Alt Comandament durant el mes d’octubre passat per tractar una possible invasió de Suïssa. El coronel va considerar que s’havia de reunir de nou amb Walter Schellenberg per parlar d’aquell assumpte.
Diari del Tercer Reich 