Diumenge:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al sud de Stalingrad, els soviètics varen envoltar el quarter general del comandant Friedrich Paulus en el magatzem Univermag de la Plaça dels Herois de la Revolució i a les sis del matí varen bombardejar la zona encara defensada pel 6º Exèrcit. Abans de sortir el Sol, un oficial alemany, l’intèrpret de Paulus, Boris von Neidhardt, va sortir del subterrani on es trobava amagat i es va dirigir a la Plaça Roja amb una bandera blanca. Mig ajupit, va anar de dret cap a un carro soviètic que apuntava als magatzems. Un jove tinent rus, Fiodor Yelchenko, estava davant de la torreta del tanc i li va fer un senyal per dir-li que no l’atacaria. Apropant-se a ell, l’intèrpret li va dir que el seu cap tenia que parlar amb ells. Preveient que podria ser atacat, Yelchenko va demanar reforços i varen aparèixer 14 soldats soviètics amb les armes a punt. Després d’un intercanvi de quatre paraules per acordar que serien tres els representants soviètics que es reunirien amb el comandant del 6º Exèrcit, es va permetre entrar a l’edifici al tinent Yelchenko. Mirant a tots els soldats, Yelchenko no veia per enlloc al mariscal Paulus. Després de que el general Roske li expliqués que ell i Arthur Schmidt havien sigut autoritzats pel comandament per negociar una rendició, Schmidt li va demanar com a favor especial que tractessin a Paulus com una persona particular i l’escortessin en automòbil per protegir-lo de les venjances dels soldats soviètics. Rient alegrament, Yelchenko va estar-hi d’acord.

Llavors el varen conduir pel passadís fins a un cubicle amb cortines i es va trobar a Paulus estirat en un llit de ferro. El mariscal estava malalt, anava sense afaitar, havia envellit molt i tenia un tic facial de la tensió. Yelchenko els va dir que era el final, i el mariscal li va donar la raó amb tristesa. A les 7:35 del matí, la Batalla de Stalingrad es va acabar quan Paulus, juntament amb setze generals alemanys i les seves tropes de la part sud, es varen rendir als soviètics. Konstantin Rokossovski, acompanyat per un fotògraf i un intèrpret, agents de la policia secreta i oficials de l’Exèrcit, així com el mariscal Nikolai Voronov, de l’Estat Major, varen acceptar la rendició formal. Abans de rendir-se, Paulus va telegrafiar un missatge per als alts comandaments alemanys per acomiadar-se. La decisió de Paulus va ser polèmica perquè en teoria els mariscals no s’havien de rendir si eren capturats, sinó que s’havien de suïcidar. Adolf Hitler es va enfurismar molt quan va tenir la notícia de la rendició de Paulus, ja que creia que quedava malmesa la imatge d’herois que tenien els soldats alemanys.

Poc després de conversar amb més oficials soviètics, Paulus i Schmidt varen sortir dels magatzems i es varen introduir en un cotxe de l’Estat Major soviètic. Varen ser conduïts cap al sud, a través del barranc Tsaritsa i varen passar per davant de les ruïnes de Dar Gova fins al suburbi de Beketovka, on en una casa de camp de fusta varen ser duts a davant del general Mijail Shumilov, el comandant del 64º Exèrcit soviètic. Rodejat de càmeres, Shumilov va saludar-los correctament i els va demanar la seva identificació. Quan Paulus li va entregar, el general soviètic va fingir que sabia llegir alemany. Els soviètics els hi varen oferir menjar, però Paulus ho va rebutjar insistint de que primer havia de rebre garanties de que els seus homes tindrien racions apropiades i cures mèdiques.

Encara que l’hi havien promès que tractarien bé als seus homes, la realitat va ser una altra ben diferent. Aquell mateix dia centenars de soldats alemanys ferits varen ser assassinats. Un subterrani en el nord de la Plaça Roja, on hi havien molts soldats alemanys, els soviètics el varen cremar amb els alemanys a dins.

Al vespre, Paulus va dirigir al gran quarter general el seu últim radiograma en que va dir:

Fidel al seu jurament i plenament conscient de la grandesa de la seva missió, el 6º Exèrcit ha mantingut les seves posicions fins l’últim home i l’últim cartutx. Pel Führer i per la pàtria (…) fins el final.

A tres quarts de vuit del vespre, l’operador de ràdio del quarter general del 6º Exèrcit va emetre els seus propi missatge en que assegurava que els soviètics estaven ja a la porta del refugi i acabava l’emissió amb les lletres C. L. del codi internacional, que signifiquen: L’estació no transmetrà més.

Tot i que les tropes del sud de la ciutat es varen rendir, en la bossa nord, al voltant de la fàbrica de tractors Dzerzhinski, el 11º Cos va seguir lluitant durant dos dies.

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Hitler va parlar abatut per telèfon amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, i li va assegurar que al final de la guerra només hi haurien supervivents i morts. A la nit, Hitler, enfonsat i trist, tenia la imatge d’un home vell, ja que se li notava que estava molt cansat per la guerra.