Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Kurt Huber va escriure la sisena Fulla de la Rosa Blanca. La Fulla començava amb una referència al desastre de Stalingrad:
El nostre poble es troba commocionat per l’enfonsament dels homes a Stalingrad. Tres cents trenta mil homes alemanys han sigut abocats a la mort, sense sentit i irresponsablement, pel genial estratega del caporal de la Guerra Mundial. Führer moltes gràcies!
(…) Els gauleiter ataquen amb burles lascives l’honor de les estudiants. Els estudiants de la Universitat de Munic han donat a la profanació d’un honra una resposta digna; estudiants alemanys han defensat a les seves companyes i han sabut resistir… Aquest és el principi de la nostra lliure autodeterminació, sense el qual no es poden crear valors espirituals (…) Per nosaltres només hi ha un lema: La lluita contra el partit! (…) Llibertat i honor! Durant deu llargs anys, Hitler i els seus companys han exprimit fins l’avorriment aquestes dues magnífiques paraules alemanyes, les han rebregat i tergiversat com només ho poder fer diletants que fan als ports els més grans valors d’una nació. El que per ells significa la llibertat i l’honor ho han demostrat suficientment en deu anys de destrucció de tota la llibertat material i espiritual, de tota la substància moral del poble.
(…) El nom alemany estarà sempre tacat si la joventut alemanya no s’alça per venjar i expiar, al mateix temps; per aniquilar als seus opressors i construir una nova Europa espiritual. Estudiants: ens mira el poble alemany! De nosaltres s’espera, com el 1813, quan es va abraonar de sí el terror napoleònic, que de la mateixa manera ens abraonarem el terror nacionalsocialista de 1943.
En una presó d’Hamburg es va decapitar amb una destral a France Bloch-Serazin.
En el front oriental:
A Khàrkiv, columnes soviètiques varen aconseguir arribar a la rereguarda dels contingents alemanys del 2º Cos blindat de les SS del comandant Paul Hausser, que, de seguida que va veure els soviètics, va demanar a l’Agrupació d’Exèrcit Lanz, posada sota les seves ordres, que evacués Khàrkiv per permetre una retirada ordenada. L’Estat Major de Lanz si va negar perquè sabien que Adolf Hitler no volia retirades.
A Líbia:
Les últimes tropes alemanyes varen ser expulsades pels britànics de Tripolitània.