Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg va arribar un telegrama de la Wehrmacht firmat per 78 homes d’alta jerarquia del Reich, entre ells el general Heinz Guderian, en el que notificaven les atrocitats que es cometien a Polònia i a Ucraïna contra els civils per part de les SS, sobretot dels Einsatzgruppen. Molts homes de la Wehrmacht volien deslligar-se a través d’aquest telegrama de les brutals atrocitats que es cometien en el front oriental.

Durant aquell dia, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Walter Warlimont, Walther Buhle, Walter Scherff, Rudolf Schmundt, Kurt Zeitzler i Otto Günsche. Davant d’una taula on hi havia els mapes del front, Zeitzler va explicar la desastrosa situació mentre Hitler l’escoltava esgotat. Finalment va interrompre al seu general i va exclamar de que no podien continuar per aquell camí, ja que el carbó del Donets era vital per la indústria, i va demanar resistir. Senyalant amb el dit al sud de Khàrkiv, Hitler va dir que no entenia com els soviètics havien pogut avançar tan ràpid i, irritat, va criticar als generals de covards i va demanar cremar-ho tot quan es retiressin. Zeitzler el va intentar tranquil·litzar dient-li que s’estava aplicar les seves ordres de destruir-ho tot en el curs de la retirada, però Hitler ja no es va calmar i va quedar-se la resta de la reunió amb la mirada clavada en aquell mapa. Al final de la reunió va declarar que era necessari que ell en persona anés a veure el comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Sud, el mariscal Maximilian von Weichs. Aquella mateixa nit, Hitler va ordenar-li a Hans Baur que preparés un avió per traslladar-se a Zaporozhie, on hi havia l’Estat Major de Von Weichs.

---

Heinrich Himmler, després de la revolta del 18 de gener i seguint els desitjos de Hitler, va ordenar-li a Friedrich Krüger la destrucció del gueto de Varsòvia i la instal·lació d’un camp de concentració per, segons va escriure, la pacificació de Varsòvia. Pel cap de les SS no es podia continuar mantenint el gueto i va ordenar la desaparició de les vivendes destinades al mig milió d’habitants. En quan a la ciutat de Varsòvia, Himmler va ordenar assignar-li un espai més reduït per les continues revoltes.

---

Aquell mateix dia, Himmler va escriure-li una nota en el Brigadeführer SS Eggert Reeder, cap militar administratiu en l’Estat Major del governador militar a Bèlgica i França septentrional, per comunicar-li que ell havia d’aguantar múltiples coses que no solia veure entre els caps de les SS. Himmler es queixava de que a Bèlgica no es duia a terme la política que ell volia que s’apliqués.

A Alemanya:

Els alemanys varen decapitar a la nord-americana Mildred Harnack, l’esposa del difunt Arvid Harnack, després de ser acusada d’espia com el seu marit. Harnack va passar les seves últimes hores amb el pastor Harald Pölchau, el capellà de la presó que va donar consol a centenars de víctimes polítiques. Les últimes paraules de la víctima abans de ser guillotinada a les 18:57 varen ser:

I jo, que tan he estimat a Alemanya.

A França:

Els alemanys varen introduir el Service du Travail Obligatoire per tal de reclutar obrers nascuts entre els anys 1920 i 1922 després de que fos introduït per llei pel règim de Vichy. La nova llei va ser firmada per Pierre Laval. Els francesos varen ser obligats a través de Fritz Sauckel a firmar aquesta llei per respondre a la segona demanda de 250.000 obrers. La primera demanda havia sigut el 4 de setembre de 1942.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soldats soviètics varen reconquerir la ciutat de Khàrkiv quan els T-34 varen entrar-hi.

A Noruega:

Novament amb l’objectiu de destruir la central d’aigua pesada de Norsk Hydro, un bombarder Halifax va traslladar a sis oficials noruecs que varen saltar en paracaigudes sobre l’altiplà de Hardangervidda. L’operació, anomenada Gunnerside (un poble d’Anglaterra) va ser un fracàs, ja que la planta va reprendre la seva activitat molt abans del previst.

A Tunísia:

Després de la derrota nord-americana del dia anterior, des del sud l’avanç alemany direcció a Sbeïta va crear un gran caos entre els nord-americans però, tot i això, el general Ward va aconseguir resistir l’ofensiva alemanya gràcies als defensors de Ksaira, que s’havien sumat al gruix de les seves tropes. Finalment, Sbeïta va caure en mans alemanyes, però aquest cop les tropes del general Ward varen poder retirar-se en bon ordre. Al mateix temps, Erwin Rommel va avançar direcció Gafsa amb la idea d’unir-se a les forces de Jürgen von Arnim a Sbeïta.