Dimecres:
En el front oriental:
En el sector sud:
Adolf Hitler es va dirigir al Front de Zaporozhe per està tres dies amb Erich von Manstein i examinar junts la situació en el front oriental. Hitler va córrer un gran perill perquè el camp d’aviació era tant a prop d’on estaven els soldats soviètics, que els tancs T-32 haguessin pogut abatre l’avió de Hitler amb els seus canons. A les dues de la matinada, el dictador va pujar a un Cóndor pilotat per Hans Baur a l’aeròdrom de Rastenburg, a Wilhermrsdorf, juntament amb Theodor Morell, Heinz Linge, Alfred Jodl, Walter Buhle, alguns seus ajudants, la secretària Christa Schroeder i dues taquígrafes encarregades de redactar les actes de la reunió. Durant el trajecte anaven escortats per una esquadrilla de caces. A les sis del matí varen aterrar i Hitler es va instal·lar amb el seu Estat Major en una antiga residència per aviadors russos, on hi havia l’Estat Major de Maximilian von Weichs. Quan es varen reunir, Von Manstein li va explicar que les seves forces estaven preparades per llançar un gran contraatac.
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, l’ajudant del general Henning von Tresckow es va reunir amb les altes esferes militars per parlar de la possibilitat d’efectuar un cop d’Estat contra Hitler. L’ajudant els va dir que s’ocupessin d’eliminar a Hitler i que ells s’ocuparien de neutralitzar les SS a Munic, Colònia, Düsseldorf, Leipzig, Hamburg, Berlín i París.
Joseph Goebbels, que estava ansiós pel seu discurs de l’endemà sobre la guerra total i del qual hi estava treballant des del 14 de febrer, va suavitzar-ne alguns dels fragments del seu discurs perquè eren massa durs i va deixar que el Ministeri d’Afers Exteriors repassés els fragments relacionats amb la política exterior. Durant aquella jornada, el ministre va saber de que estava prevista una gegantesca operació de deportació dels jueus de Berlín en els següents dies. Estava convençut que alliberarien la capital de mans dels jueus abans de finals de març.
Sigmund Rascher, que en aquella època estava fent experiments per determinar quina era la temperatura mínima que un home podia aguantar i com se’l podia llavors reanimar, va informar a Heinrich Himmler que ja havia “refredat” a una trentena de presoners i li va demanar el seu trasllat a Auschwitz o a qualsevol camp de l’Est perquè allí hi feia més fred i hi havia més amplitud d’espais oberts dins del camp, fet que li permetria que els experiments fossin menys cridaners, ja que les víctimes d’aquests experiments cridaven quan es congelaven.
Un memoràndum del Ministeri de Justícia afirmava que “nous estudis havien demostrat que entre els gitanos hi havia elements racialment valuosos”.
A França:
A Vichy es va crear el Servei de Treball Obligatori, el STO.
A Noruega:
Els britànics varen iniciar l’Operació Gunnerside i, dos minuts després de mitjanit, varen llençar sis homes i onze contenidors de l’aire cap a la gran extensió de Hardangervidda, al sud de Noruega. Després de recollir gran part de l’equip, es va posar a nevar i es va aixecar un fort vent. Els britànics es varen veure obligats a refugiar-se en una cabanya durant els següents dies.
A Tunísia:
A primera hora, les unitats avançades d‘Erwin Rommel varen aconseguir ocupar Feriana i es dirigien a Kassarine per contactar amb les unitats de Hans Jürgen von Arnim, que venien d’ocupar el dia anterior Sbeïtla.
A Algèria:
El general Harold Alexander va arribar a Alger per agafar el comandament del 18º Grup d’Exèrcits.