Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Joseph Goebbels va convidar a casa seva als ministres Albert Speer i Walther Funk i el Reichsleiter Robert Ley. La reunió va tenir lloc en una sala petita del descomunal edifici i es va servir conyac francès i te. Un cop va començar la reunió, Goebbels els va explicar que les coses no podien seguir tal i com anaven, ja que creia que Adolf Hitler no era conscient dels problemes que patia Alemanya perquè estava massa temps fora de Berlín desinformat. Els tres van opinar que el problema es trobava en que la majoria de les qüestions d’Estat passaven per les mans del secretari de Hitler, Martin Bormann. Per Goebbels, el fet que Bormann tingués tan poder dins del Reich era un problema, ja que era ell qui controlava la política interior del país, i va criticar durament a Hitler quan va dir que tenien una crisis de Führer. Speer els va repetir que seria convenient que Hermann Göering, tingués més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich per tal de que pogués aprovar lleis sense el consentiment de Hitler per així debilitar la figura de Bormann. Al final de la reunió es va decidir que fos Speer qui intentés convèncer a Göering perquè fes el pas d’aconseguir més poder. La persona més ideal per parlar amb el ministre de l’Aire era sens dubte Goebbels, però el ministre de Propaganda havia tingut una baralla amb Göering pel tancament del restaurant Horcher el 18 de febrer.

Després, Goebbels, aplicant les ordres de Fritz Sauckel del 26 de novembre de 1942, va ordenar a les SS que deportessin als jueus de Berlín que treballaven com esclaus en les fàbriques de munició al camp de concentració d’Auschwitz. Immediatament, i tal i com estava previst des de feia uns dies, varen començar la deportacions, però la manera en que es va fer l’operació va ser caòtica i no va tenir els resultats del tot esperats. 

---

Odilo Globocznik va enviar un informe en el que explicava detalladament que l’Operació Reinhard estava sent excepcionalment lucrativa, ja que, segons les seves dades, havien sostret 101.047.984,02 Reichsmarks de les víctimes.

A Noruega:

A les vuit del vespre, un comando noruec compost per sis homes es va dirigir a la fàbrica alemanya d’aigua pesada de Norsk Hydro, única al món i que servia per la fusió dels àtoms. Al cap de poc, el comando va ocupar de forma silenciosa el voltant de l’edifici i varen observar els 12 guardians alemanys. Llavors, en només tres minuts, els noruecs varen trobar la galeria de cables que portava directament a la sala de concentració d’aigua pesada i varen col·locar-hi els explosius que portaven al damunt. Després de sortir de la sala varen encendre la metxa i quan es varen allunyar 20 metres de la porta del subterrani varen sentir l’explosió. Quan les sirenes varen començar a sonar, els alemanys, adormits, varen sortir dels seus llocs de guàrdia i varen començar a buscar als sabotejadors, però no varen tenir èxit ja que aquests varen poder escapar.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Khàrkiv, les forces d’Erich von Manstein varen atacar des del sud i es trobaven a la línia des de Lozovaya a Kramatorsk.