Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Albert Speer, com va acordar el dia anterior amb Joseph Goebbels, es va anar a entrevistar amb Hermann Göering per tal de que aquest acceptés tenir més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Göering es trobava en la seva casa d’estiu d’Obersalzberg, on es trobava de vacances després de que Adolf Hitler l’hi hagués discutit la seva forma de dirigir la Luftwaffe. En la reunió els ministres varen parlar durant unes quantes hores. Speer el va informar de les converses que havia tingut amb Goebbels i de les seves propostes de convertir-se en el nucli influent de Hitler, i li va dir que volien que fos ell qui dirigís el Consell de Ministres. Göering es va posar content de que haguessin pensat amb ell i estava d’acord amb que Martin Bormann era un perill per ells i els seus plans. Speer, en veure que Göering estava d’acord amb el que havien acordat a Berlín, li va demanar que convidés l’endemà a Goebbels per continuar parlant del tema. Göering, que havia tingut alguna baralla amb el ministre de Propaganda perquè l’hi havia tancat el seu restaurant favorit, va acceptar que aquest vingués a visitar-lo.

---

A Berlín, les dones dels jueus que havien sigut deportades el dia anterior en el camp de concentració d’Auschwitz varen protestar per frenar les deportacions.

---

Heinz Guderian va ser nomenat inspector general de les tropes motoritzades i va rebre amplis poders per reforçar les unitats de tancs alemanys.

A Noruega:

Després d’uns dies refugiats a una cabanya per culpa del mal temps, a la tarda un grup de sabotejadors noruecs va actuar en una missió secreta per destruir la fàbrica de Telemark. El seu objectiu era destruir la planta on es produïa aigua pesada, un component imprescindible per construir la bomba atòmica. Els sabotejadors varen aconseguir destruir les cambres de producció i varen aconseguir escapar. L’atemptat va fer retardar el programa nuclear alemany, ja que varen destruir més de mitja tona d’aigua pesada i grans quantitats d’equips especials. Quan fugien per on havien vingut varen començar a sonar les alarmes, però varen aconseguit tornar a Hardangervidda. Després el grup es va dividir; cinc d’ells varen fugir cap a Suècia i els altres quatre es varen quedar a la zona. Els alemanys, sabent de la importància d’aquella planta, varen enviar 3.000 soldats per posar en mara plans de reconstrucció i per reforçar les defenses de la fàbrica.

A Tunísia:

Tot i que la seva última ofensiva havia sigut frenada, Jürgen von Arnim va ordenar a les seves forces atacar de nou en direcció a Béja, a través de l’estació de tren de Sidi Nsir. Aquesta últim atac tampoc va tenir l’èxit esperat.

A Birmània:

Els japonesos varen enviar els treballadors a la frontera amb l’Índia per construir una nova carretera que substituís la Ruta de Birmània, l’anomenada Ruda de Ledo.