Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
A Obersalzberg, a la casa de Hermann Göering, el ministre de l’Aire es va entrevistar amb Albert Speer, que des del dia anterior ja es trobava per la zona (ell també tenia una casa a Obersalzberg) per aquella reunió que havia planejat amb Joseph Goebbels per tal d’allunyar a Martin Bormann de l’esfera d’Adolf Hitler. Göering li va explicar que la campanya soviètica havia produït una seriosa crisi de confiança a la Wehrmacht i que ara els generals culpaven a Hitler dels errors. Després va criticar a Friedrich Paulus i va augurar que el general no tardaria en parlar per la ràdio per criticar les últimes decisions de no deixar-lo rendir a Stalingrad. Canviant de tema, Göering li va confessar que estava preocupat per com havia envellit Hitler des de que havia començat la guerra. Després de canviar diverses impressions sobre Hitler i el seu estat, varen acordar que el primer que tenien que fer ara era construir un Consell de Ministres per la Defensa del Reich, on Göering tindria que ser el president, i Goebbels i Speer en formarien part d’ell. També varen acordar que tenien que fer tots els possibles per substituir al ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, ja que consideraven que no estava capacitat per aquell càrrec. Un dels objectius de Speer i de Göering, i també de Goebbels, era fer veure a Hitler que Bormann era un inútil que només volia acumular poder i que no era de fiar i, en canvi, ells es volien mostrar com els seus aliats lleials sense cap ambició personal. Speer li va dir que tenien que allunyar a Bormann del poder perquè creia que aquest volia ser un dia el successor de Hitler. En acabar la reunió, Göering en va sortir content i convençut de que els seus plans funcionarien. Speer també en va sortir content perquè tenia ganes d’eliminar a Bormann, però estava una mica enfadat per tal i com l’havia informat Göering, ja que creia que només li havia donat informacions parcials. Finalment van acordar veure’s el pròxim dilluns per parlar de la construcció del nou Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Més tard, Speer va trucar a Goebbels per informar-lo de com havia anat la reunió.
Un cop va parlar amb Speer, Goebbels es va dirigir cap a la mansió de Göering per reunir-se amb ell i parlar de tots aquests temes que havien acordat. El mariscal del Reich el va rebre, segons va dir Goebbels, de forma barroca i casi ridícula. Un cop reunits varen repesar la situació de la guerra amb desànim. Goebbels va intentar fer-li veure la necessitat d’aconseguir que Alemanya fes un esforç de guerra total. Junts varen criticar a Alfred Rosenberg, a Von Ribbentrop, a Hans Heinrich Lammers, a Bormann i a Wilhelm Keitel i als demés generals en el quarter general de Hitler, i varen discutir l’estil de vida poc saludable del dictador. Goebbels li va demanar que considerés el seu pla principal, reunir a un grup de líders lleials per concentrar-se en guanyar la guerra i expulsar als homes indesitjables i insuficients que posessin traves a Hitler i l’aconsellessin malament. Göering es va entusiasmar i va exclamar que volia ajudar, i va afirmar que li agradaria convèncer a Heinrich Himmler d’aquesta idea.
A Berlín, a la nit, l’aviació aliada va atacar la capital alemanya amb molta duresa causant greus danys en els suburbis del sud-oest, on varen ser destruïdes nombroses fàbriques. En l’atac varen morir sis flakhelfers, nois joves que ajudaven a l’artilleria antiaèria.
De Berlín va sortir aquell dia el primer tren de treballadors jueus que havien treballat forçosament a les fàbriques d’armament direcció a Auschwitz, tal i com havia ordenat Goebbels el 27 de febrer. El ministre es va mostrar eufòric en saber la notícia i va afirmar que els jueus serien expulsats a l’Est el més aviat possible i es va prometre no descansar mentre la capital no estigués lliure de jueus.
En el front oriental:
En el sector central:
Les tropes de Semion Timoshenko van ocupar la ciutat de Demiansk i alguns punts secundaris.