Divendres:
En el Reich:
A Ucraïna:
En el Wehrwolf, el quarter general de Vinnitsa, al migdia es va celebrar una altra conferència on va destacar una referència del diplomàtic Walther Hewel. El diplomàtic va explicar que l’ex ministre Constantin von Neurath li havia dit que quan havia tornat el dia anterior de Tunísia havien fet presoners a bastants soldats nord-americans que havien vingut a la guerra només per diners i per veure món, i que no tenien un objectiu polític. Per Hewel aquest fet era una prova de que els nord-americans no sobreviurien una crisi. Seguidament, Adolf Hitler va criticar el paper de la Luftwaffe en la Batalla d’Anglaterra i per no haver fet res davant dels bombardejos Aliats a Alemanya. Volia que la Luftwaffe tornés atacar la Gran Bretanya.
A la nit, el ministre d’Armament, Albert Speer, va arribar al quarter general de Hitler. Speer volia tractar amb el dictador algunes qüestions d’armament, però el seu objectiu principal era preparar el camí per una aliança entre ell, Hermann Göering i Joseph Goebbels per tal de que Hitler deixés de banda la Comissió Tripartit. Abans de marxar a Ucraïna, Speer s’havia vist en privat amb Goebbels, que li va donar instruccions concretes perquè informés a Hitler sobre la situació interna i en especial sobre la xerrada que havia mantingut amb Göering feia uns dies. Finalment, Speer va aconseguir que Hitler volgués rebre a Goebbels en el seu quarter general per parlar de diverses qüestions.
A Kiev, Erich Koch va expressar clarament en un discurs la seva teoria racial dient que ells pertanyien a una raça superior i que governarien amb fermesa i justícia. També va afirmar que ell explotaria aquell país, Ucraïna, fins al límit. Koch va explicar sense pèls a la llengua, que volia que la població treballés perquè no ho hagués de fer la població alemanya ja que, segons ell, tant en el pla racial com en el biològic la vida d’un alemany tenia mil vegades més valor que qualsevol ucraïnès.
A Alemanya:
A Berlín es varen detenir a 1.128 jueus. 389 homes i 96 dones varen ser destinats en campaments de treball, i 151 homes i 492 dones i nens varen ser eliminats. A Breslau es varen detenir un total de 1.405 jueus. 406 homes i 190 dones varen ser destinades als camps de treball, i 125 homes i 684 dones i nens varen ser eliminats. Precisament aquell dia es varen establir compensacions econòmiques per als treballadors forçats destinats a les empreses alemanyes.
Però les deportacions de jueus cap a l’Est varen dur cert malestar entre part del poble. Goebbels va canalitzar aquesta afecció, ja que, tal i com ell mateix va reconèixer, la detenció de jueus a Berlín havia donat lloc a algunes escenes “desagradables” i es va preguntar si era necessària en aquells moments l’operació quan la ciutat i el poble berlinès estaven afectats pels bombardejos. Finalment va decidir donar en el SD l’ordre de no continuar deportant jueus durant unes setmanes.
A la tarda es va celebrar el 25è aniversari de la UFA (Universal Film Aktiengesellschaft), la principal productora cinematogràfica alemanya. El director gerent, el doctor Ludwig Klitzsch, va pronunciar un llarg discurs sobre la història de l’empresa i va explicar la lluita que havien mantingut amb la indústria cinematogràfica nord-americana. Després, Goebbels va anunciar la concessió per part de Hitler d’unes distincions. Entre els guardonats hi havia Alfred Hugenberg, que va rebre l’Escut del Àguila.
Els britànics varen començar una ofensiva de quatre mesos contra l’àrea industrial del Ruhr. Una força de 367 bombarders va colpejar de nit les fàbriques Krupp d’Essen en el primer atac. Per culpa de la boira, els bombarders varen tirar les bombes a cegues. Les bombes varen destruir 65 hectàrees, 35 edificis del complex de Krupp, 3.018 caces i altres 2.166 varen patir danys. A més, varen morir unes 500 persones, entre ells quatre flakhelfers, nois joves que ajudaven a l’artilleria antiaèria. Els britànics, per la seva part, varen perdre 14 avions.
A Tunísia:
Per ordres d’Harold Alexander, la 51º Divisió Highland i la 7º Divisió Blindada varen arribar a Médenine, a uns 40 quilòmetres al sud de la Línia Mareth, on s’hi dirigien els alemanys.