Dimarts:
En el Reich:
A Ucraïna:
A la una del migdia, el ministre Joseph Goebbels va arribar des de Berlín a l’aeroport de Vinnitsa i, a dos quarts de dues, va arribar al quarter general de Vinnitsa. Abans d’entrevistar-se amb Adolf Hitler, Goebbels va voler parlar amb el ministre Albert Speer, que des del 5 de març estava al quarter. Speer li va recomanar que no li parlés del ministre Hermann Göering, ja que Hitler estava molt disgustat amb ell per tal i com portava la Luftwaffe i, sobretot, pels atacs massius que rebien per part de l’aviació aliada.
Mentre Goebbels estava amb Speer, Hitler estava en una conferència amb l’Estat Major i estava molt preocupat perquè tenia por que aquells atacs aeris que patien no acabessin destruint les ciutats alemanys i la moral de la gent. També estava enfadat amb el coronel general Friedrich Fromm perquè no era capaç de mobilitzar a 800.000 persones tal i com demanava. A les dues del migdia, Hitler va sortir de la seva conferència amb l’Estat Major i es va reunir amb Goebbels, que el va informar de l’últim bombardeig a Berlín. Llavors, Hitler va convidar a Goebbels i a Speer a dinar amb ell, però en canvi no va convidar en el seu secretari Martin Bormann, enemic dels dos ministres. Durant tot el dinar, Hitler va mostrar la seva irritació amb tots els seus col·laboradors i els seus generals i els va criticar enèrgicament. Després de dinar es va reunir amb Goebbels i Speer en privat en un refugi antiaeri per parlar de qüestions militars. En la reunió, que va durar quatre hores, no va parar de criticar a Göering i la seva gestió com a cap de la Luftwaffe. Els va arribar a dir que volia ordenar que la producció per la Luftwaffe es reduís per la ineficàcia de Göering. En aquell moment Goebbels va decidir no parlar-li de les reunions que havia mantingut amb Göering els últims dies per convertir-se en el sector influent de Hitler, i va decidir comentar-li les mesures que havien de prendre per castigar els civils que saquejaven a les ciutats bombardejades. Continuant cabrejat, Hitler va mostrar la seva irritació cap als italians perquè considerava que no feien absolutament res, però, al cap d’una estona, es va anar calmant fins al punt que en to de broma va explicar algunes històries divertides sobre Erich Raeder per la seva fascinació cap al cristianisme. Al final la conversa va ser cordial i amable, i Hitler va acabar dient que l’única preocupació que tenia era la seva salut. Després es va retirar a descansar durant una hora perquè la nit anterior havia anat a dormir molt tard. Mentre el dictador descansava, Goebbels i Speer es van posar a xerrar dels resultats de l’entrevista i van acordar no parlar més de Göering. Speer li va explicar que també desconfiava dels caps militars i li va parlar de la producció de nous tancs.
A la nit, Hitler, Goebbels i Speer van anar sopar junts. Els tres van encendrar la llar de foc i Hitler va demanar que portessin vi per als dos ministres i per ell la seva beguda preferida, la Fachinger. Tornant a pensar en la guerra, el dictador els va repetir que estava enfadat amb els seus generals i els va dir que desitjava que acabés el conflicte per tornar a vestir el seu uniforme “polític” per no tenir cap tipus de relació amb ells. Seguidament va elogiar a les divisions de les SS i va dir que Josef Dietrich tenia tota la seva confiança, tot el contrari dels militars de l’Exèrcit, de qui va reiterar que ja no hi confiava, com Wilhelm Keitel, però per Hitler aquest de moment no tenia un substitut. Tornant a portar mal humor en parlar dels militars, el dictador va dir que a Friedrich Paulus i als seus subordinats els faria comparèixer davant d’un Consell de Guerra per haver-se rendit a Stalingrad, i va assegurar que estava convençut que els generals l’odiaven per la seva falta d’educació política.
Més tard, mentre parlaven de teatre, cinema i dels fills de Goebbels, van rebre la notícia de que la ciutat de Nuremberg havia sigut bombardejada. Immediatament, Goebbels va trucar a la ciutat, on li van comunicar que no havia sigut molt afectada i que únicament havia cremat Maut Hall. Llavors, Hitler es va tornar a enfadar amb Göering i, disgustat amb la situació, va recordar totes les ordres que havia donat el ministre a la Luftwaffe des del començament de la guerra. Desesperat en recordar-les, Hitler va fer treure del llit el general de la brigada Karl Bodenschatz, l’assistent de Göering, per recriminar-li les poques defenses que tenien i va titllar d’inútil a Göering. Veient que la irritació no li passava, Speer i Goebbels van tornar que tenir que calmar a Hitler i van estar amb ell fins a les tres de la matinada.
A Alemanya:
A més de Nuremberg, les forces aèries britàniques varen atacar la ciutat de Munic en l’atac més devastador fins llavors a la capital bavaresa. 205 persones varen morir, 435 varen quedar ferides i 9.000 es varen quedar sense llar. Entre els edificis més danyats hi havia la Biblioteca Estatal de Baviera, situada al costat de la Vella i la Noca Pinacoteca.
Gottlob Berger, creient que tenia la màxima confiança del seu cap Heinrich Himmler, va escriure que Himmler l’hi havia demostrat plena confiança explicant-li inclús assumptes molt personals.
A França:
Els alemanys varen afusellar a l’hongarès Martunek i els romanesos Copla i Cracium, capturats el 19 d’octubre de 1942, després d’haver-los jutjat en un tribunal militar alemany i i d’haver-los trobats culpables de l’atemptat a París del 5 d’agost de 1942.
A Holanda:
A la nit, les forces aliades varen bombardejar Amsterdam.
A Grècia:
El guerriller Napoleó Zervas, pressionat per Winston Churchill i el Foreign Office, que els preocupava que els comunistes es fessin amb el poder a Grècia després de la guerra, va enviar una declaració de lleialtat al rei Jordi II de Grècia a l’exili a canvi d’un important augment dels enviaments d’armes i de diners des de Londres.
En el front oriental:
A Ucraïna:
El 2º Cos blindat d’Erich von Manstein ja s’apropava a Khàrkiv des de l’oest amb instruccions explícites de no entrar a la ciutat i seguir avançant cap el nord-est, tot i que havien de deixar una força darrere la ciutat.
A Tunísia:
Davant la imminent derrota alemanya, el mariscal de camp Erwin Rommel va abandonar Tunísia i es va dirigir a Alemanya després de la derrota del 6 de març. Rommel havia demanat insistentment al quarter general d’Ucraïna més reforços, però Hitler si havia negat i l’havia donat de baixa per malaltia perquè no volia que la fama del seu mariscal favorit quedés malmesa per una derrota. Mentre Rommel es dirigia a Alemanya va ser substituït al nord de l’Àfrica pel general Hans-Jürgen von Arnim. Rommel no va tornar mai més a l’Àfrica. De retorn a Alemanya, la Guineu del Desert es va aturar a Roma per entrevistar-se amb el dictador Benito Mussolini, a qui no li va amagar la gravetat de la situació. Segons el mariscal, era imminent un atac britànic a Tunísia amb resultats molt perjudicials pels seus interessos. El dictador italià li va respondre que tenien que conservar Tunísia com fos, ja que la considerava la fortalesa d’Europa, però Rommel ja no creia possible conservar aquell país. Quan va sortir de Roma cap a Alemanya va escriure que estava fastiguejat amb l’optimisme del Duce.
El cap de la Força L, Philippe Leclerc, va ser convocat a una reunió amb el comandant Bernard Law Montgomery, que es trobava a l’altre costat del Djebel. El comandant francès estava al corrent de que la 9º Panzerdivision els atacaria el dia següent. Montgomery li va suggerir que retrocedís 80 quilòmetres, però Leclerc li va dir que els seus vehicles estaven molt gastats i que corrien el risc de transformar la retirada en un desastre, i li va demanar tenir el suport de la RAF per resistir els atacs alemanys. Montgomery va acceptar la proposta i, a les cinc de la tarda, Leclerc va tornar en avió cap a on es trobaven les seves tropes, però no les va informar de l’atac alemany pel dia següent perquè volia que conservessin la tranquil·litat.
Diari del Tercer Reich 