Dimecres:
En el Reich:
En el quarter general d’Ucraïna, a les tres de matinada encara continuava la reunió entre l’Adolf Hitler, l’Albert Speer i Joseph Goebbels de la nit anterior, i quan estaven a punt d’anar-se’n al llit van ser informats de que la ciutat de Viena havia sigut bombardejada. Unes hores abans havien sigut informats de que Nuremberg també havia sigut bombardejada, cosa que va indignar un cop més a Hitler. Munic també va ser atacada en un dels atacs més potents a la ciutat bavaresa.
De dia, Hitler es va reunir amb l’Erwin Rommel, que acabava de retirar-se del nord de l’Àfrica i després de que el dia anterior es reunís amb Benito Mussolini, per parlar del nord de l’Àfrica. El mariscal va explicar-li que la culpa del col·lapse al nord de l’Àfrica era per la influència del ministre Hermann Göering en els quarters generals i a la seva ambició de substituir l’Exèrcit. Hitler no podia estar més irritat amb el seu mariscal de l’Aire i el culpava de tots els errors.
A Berlín, al migdia, durant una hora va sonar l’alarma aèria perquè dos avions Mosquits britànics estaven volant a prop de la capital del Reich. Aquella alarma va fer retardar l’arribada del ministre Joseph Goebbels a l’aeroport de Tempelhof, que provenia del quarter general de Hitler d’Ucraïna.
A la matinada, la ciutat de Munic continuava sent atacada pels britànics i poc després de mitjanit varen esclatar les primeres bombes incendiàries en els dipòsits del sud-oest i del cos central de l’edifici, provocant petits incendis. Mentre els bombers intentaven apagar els incendis, una bomba de fòsfor viu va esclatar en l’edifici central. En pocs segons, la Biblioteca Estatal de Baviera, situada al costat de la Vella i la Nova Pinacoteca, estava en flames. El sostre de vidre va sortir pels aires, i una enorme flamarada es va alçar. Els vents violents varen fer que el fos s’expandís ràpidament cap al sector oriental. 400.000 llibres es varen perdre, tot i la intervenció d’un 1.000 voluntaris que varen treballar fins a trenc d’alba.
En el Kommandostelle Bergswald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i varen continuar parlant del futur de França després de la guerra. Kersten li va preguntar si Espanya es quedaria certes parts de França, però aquesta vegada Himmler no va voler entrar en aquest debat i va preferir parlar del dictador Francisco Franco. El líder de les SS li va assegurar que Hitler estava molt decebut amb el dictador espanyol. Kersten va intentar justificar la decisió d’en Franco de no entrar a la guerra, però no va convèncer a en Himmler.
A Estrasburg, a la seu del tribunal militar del Reich va pronunciar sentencia de mort a 12 personalitats franceses, entre elles el Dr. Bareiss, cap del primer moviment de resistència constituït a Alsàcia, Wenninger, cap instructor a Colmar, Henner, comissari de policia a Mulhouse, i Heitz, sots-director d’Assegurances Socials a Estrasburg. Tots els acusats varen reconèixer haver lluitat contra la dominació alemanya. Però, gràcies a en Pierre Laval ,les sentències de mort varen ser commutades a penes de reclusió.
Walter Schellenberg va tornar de Suïssa després d’haver aconseguit el 6 de març que el general Henri Guisan hagués firmat i certificat la neutralitat suïssa.
Al nord de l’Àfrica:
A Tunísia, a Ksar Rhilane, tal i com havia previst el dia anterior, el general Philippe Leclerc va veure a les sis del matí com els primers vehicles alemanys s’apropaven a les seves posicions. Les avançades de les forces L varen retrocedir uns metres davant l’atac alemany. Llavors, en els seus llocs de resistència i ben camuflats, els francesos varen rebre l’ordre de no deixar-se veure fins que els alemanys arribessin a la distància convenient. Un cop varen arribar a aquella distància, la maquinària de guerra alemanya, que s’havia lliurat de les bombes de la RAF, varen ser tirotejats a poca distància sense que es poguessin retirar per informar la rereguarda. Els alemanys varen perdre a molts homes i molt material. A les sis de la tarda, Bernard Law Montgomery va rebre per ràdio un informe que deia que els alemanys es retiraven cap el nord perdent 60 vehicles, 10 canons i sense haver pogut penetrar en cap moment les posicions de les forces L.
En els Estats Units:
El cap del OSS a Berna Allen Dulles va informar a Washington de que fins aquella data els alemanys havien arrestat a 15.000 alemanys d’origen jueu.