Dissabte:

L’atemptat contra Hitler:

Al matí, a Smolensk tot estava a punt per rebre a Adolf Hitler, que havia de fer una visitar al quarter general del Grup d’Exèrcits del Centre. El que no s’imaginava el líder alemany era que els generals Fabian von Schlabrendorff i Henning von Tresckow tenien planejat assassinar-lo en l’Operació Flash col·locant una bomba en el seu avió i que hauria d’explotar quan tornés cap al seu quarter general de Rastenburg, concretament quan estigués sobrevolant Minsk. La bomba la tenien des de l’estiu passat i era de procedència britànica. Estava composta per dues mines adhesives. En un primer moment Von Tresckow havia planejat col·locar la bomba en el cotxe del dictador, però en veure els SS que hi havia al voltant del dictador va pensar que seria millor col·locar la bomba a l’avió. El dictador arribava a Smolensk acompanyat per un gran número de guàrdies de les SS, el seu xofer, el seu cuiner i el metge Theodor Morell.

Quan Hitler va baixar de l’avió va encaixar la mà a tots els presents que el varen rebre i va confirmar que a la primavera engegarien una ofensiva que els portaria a les portes de Moscou. Era l‘Operació Ciudadel·la, que preveia un atac en pinça per part del Grup d’Exèrcit d’Erich von Manstein des del sud i del mariscal Günther von Kluge des del nord per envoltar les tropes soviètiques en el sortint del Kursk. En aquell moment, un membre de la guàrdia personal del dictador va assegurar-li en un dels oficials que participava en el complot, que Hitler sempre portava una armilla antibales per temor a un atemptat.

Durant el dinar amb tots els oficials de l’Estat Major, a Hitler se li va oferir com sempre el seu menjar vegetarià, que Morell va provar davant de tots. El dictador es va portar els seus propis aliments i al seu cuiner per si de cas. També com cada àpat, el dictador els va oferir un dels seus monòlegs. En aquell moment, Von Tresckow va preguntar-li en el coronel Heinz Brandt, l’ajudant de Hitler, si no l’importava endur-se dues botelles de conyac francès que desitjava enviar al seu amic, el general Helmuth Stieff de l’Alt Comandament de l’Exèrcit perquè havia perdut una aposta amb ell. Les dues botelles estaven embolicades en paper de regal i lligades amb un llaç. Però el paquet era quadrat i no cilíndric com són les ampolles i per això el general li va aclarir que es tractava de Cointreau, que tenia envasos de vidre de forma quadrada. Es diu que el general Von Boeselager hauria volgut disparar a Hitler en el moment que sortís de l’àpat, però que el dictador hauria sortit per una altra porta.

A un quart de quatre de la tarda, després del dinar, els soldats alemanys i els generals varen presentar armes davant del dictador, que havia d’agafar l’avió Condor direcció al seu quarter general de Rastenburg. A l’avió ja hi havia la cistella amb dues botelles de Cointreau plenes d’explosius que havia pujat el coronel Brandt sense saber que eren explosius. Von Schlabrendorff en el camp d’aviació havia introduït un dit a través d’una petita obertura en el paquet per posar en marxa el mecanisme de rellotgeria, que havia d’activar el detonador al cap de 30 minuts, per després entregar-li a Brandt el paquet. En aquell precís moment, escortat per Von Kluge, Hitler es va dirigir cap al seu avió, que els seus motors ja feia minuts que estaven en marxa. Abans de pujar, Hitler va encaixar la mà a Von Kluge i va pujar a l’aparell mentre els generals i els coronels el saludaven. Juntament amb Hitler varen pujar-hi el cap del seu Estat Major, el general Rudolf Schmundt, i el coronel Brandt, que portava la bomba. En arribar a la porta d’accés, Hitler es va girar enrere i va saludar somrient al grup.

Quan l’avió es va enlairar escortat per caces, Von Tresckow i Von Schlabrendorff es varen dirigir a les seves oficines esperant que al cap d’unes hores els comuniquessin que l’avió de Hitler havia patit un accident. Von Schlabrendorff va transmetre a l’oposició de Berlín, concretament va trucar al capità Gehre, en el Abwehr per dir la paraula clau: Blitz, que engegava el putsch. El general va trucar a altres membres de l’oposició i, després de parlar de temes “normals” acabava la conversa amb aquesta frase:

No oblidi presentar els meus respectes a la seva senyora.

Aquestes paraules amagaven un missatge en clau que volia dir que podien posar en marxa l’operació.

A Berlín, el general Friedrich Olbricht va ser informat de que l’Operació Flash havia començat amb èxit i va començar a plantejar com seria el nou govern sense Hitler.

Però la bomba no va explotar tal i com com estava previst i Hitler, assegut en un compartiment blindat de l’aparell, es va salvar. Neguitós, Von Schlabrendorff, assegut al costat de Von Tresckow, estava impacient en el seu despatx esperant notícies de que l’avió havia explotat. El general feia veure que llegia un voluminós informe, però no parava de mirar el rellotge. A les quatre i cinc minuts, un ajudant va entrar al despatx de Von Schlabrendorff per comunicar-li que Hitler havia arribat a Rastenburg. Per mostrar-li que era ert li va entregar un missatge de l’aeròdrom de Rastenburg que confirmava que Hitler havia arribat al quarter. De seguida Von Schlabrendorff va transmetre a Berlín, un altre cop al capità Gehre, la paraula en clau que indicava que l’atemptat havia fracassat. Decebuts, però sabent que havien d’actuar, els conjurats van començar a pensar com podien recuperar les dues botelles de conyac abans de que Brandt les entregués al general Stieff, que tampoc sabia que hi havia explosius. Von Schlabrendorff i Von Tresckow varen deliberar durant una bona estona sobre què tenien que fer ara, ja que si els descobrien sabia que serien executats per alta traïció.

A la nit, Von Tresckow va trucar per telèfon al coronel Brandt perquè no entregués el paquet dient-li que s’havia equivocat de botelles, dient-li que eren de conyac francès i no les de Cointreau, i li va demanar, en un to natural, que no les entregués perquè Von Schlabrendorff havia de visitar Rastenburg per certa missió oficial i aprofitaria per entregar-li en persona el conyac que volia regalar-li en el general Stieff. L’endemà, Von Schlabrendorff va recuperar les botelles, però es va trobar que l’hi havien reservat un seient per viatjar a la capital alemany. Molt nerviós perquè la bomba no explotés el general va pujar a un tren nocturn. El comandant es va tancar ràpidament en un compartiment i va obrir el paquet amb una fulla d’afaitar. En poc temps va desmuntar les bombes i va veure que el filferro que aguantava l’agulla del percussor, que era d’origen anglès, estava corroït i havia quedat bloquejada. Molt probablement el pilot de Hitler va enlairar l’avió més del compte per evitar una tempesta, el que va provocar que la temperatura baixés bruscament en el compartiment on hi havia el paquet i hauria gelat l’àcid que formava part del mecanisme. De fet, el jove oficial havia comès un error en prémer el botó que activava la bomba perquè va trencar en aquell moment una petita càpsula en l’interior del mecanisme que hauria alliberat un corrosiu químic que va atacar el fil que subjectava el ressort. Quan aquest fil es va trencar, el ressort va empènyer el percussor, que va colpejar a un detonador que havia de fer esclatar la bombes. Un cop acabada la seva missió a Berlín, Von Schlabrendorff va tornar a Smolensk per reunir-se amb els seus companys.

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va organitzar una petita festa on va convidar als Kreisleiters i Gauamtsleiters per celebrar el 10è aniversari d’Arthur Goerlitzer com a gauleiter de Berlín. En finalitzar la cerimònia, Goebbels va dirigir unes paraules als subdelegats del NSDAP a Berlín, on els va explicar la situació política, militar i el significat de la guerra total.

A la nit, Goebbels es va reunir amb Albert Speer, Walther Funk i Robert Ley per explicar-los la seva última conversació amb Hitler i l’emprenyada del dictador amb Hermann Göering. Funk li va comentar que estava preocupat per l’augment d’impostos que es volia establir perquè estava convençut de que si la gent pagava uns impostos desorbitats ningú s’esforçaria en treballar. Més tard van rebre la notícia de que les forces aliades havien bombardejat novament la ciutat d’Essen i havien destruït part de les fàbriques Krupp. D’immediat, Goebbels va trucar al delegat del gauleiter de la regió d’Essen, Fritz Schlessmann, perquè li expliqués la situació a la ciutat.

Teddy Suhren va ser nomenat Guppenführer i en cap de l’Estat de la 27º Flota de Submarins a Gotenhafen sota les ordres d’Erich Topp.

A Polònia:

A Auschwitz, els alemanys varen fer entrar en servei el forn Crematori número II amb 600 persones que varen ser gasejades. El Crematori va ser completat el 31 de març.

---

Els alemanys, sota les ordres del SS-Sturmbannführer Wilhelm Haase, varen rodejar el gueto de Cracòvia, que estava sota el comandament del SS-Oberführer Julian Scherner, i varen anunciar que tota la població treballadora seria transportada al camp de Plaszow en un termini de dues hores. Vells, malalts i nens tenien que passar al gueto B. Tothom sabia que serien assassinats i per això les dones que anaven a Plaszow procuraven portar-se els seus fills, carregant als més petits en motxilles o dissimulant-los entre els treballadors. L’endemà, els que varen anar al gueto B varen ser assassinats a trets.

A Tunísia:

El 10º Cos britànic va arribar a Tunis.