Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Adolf Hitler va arribar a Berlín, on va ser rebut triomfalment per molts berlinesos que estaven eufòrics de veure de nou al seu líder. Un cop va acabar la desfilada en el seu honor, Hitler es va entrevistar amb el ministre Joseph Goebbels per posar-se al dia de tot el què passava. El dictador li va assegurar que ara tornaven a derrotar els soviètics i li va dir que estava convençut de que es col·lapsarien per la falta d’homes. Per la seva part, Goebbels el va informar de l’últim bombardeig a la ciutat d’Essen i a la ciutat de Munic, i li va recomanar que quan tornessin a bombardejar la Gran Bretanya ho fessin en els districtes aristòcrates. Després van parlar dels jueus i Hitler va quedar molt satisfet quan Goebbels li va narrar que havien expulsat la majoria dels jueus de Berlín. Un cop van acabar de parlar dels temes militars i polítics, Hitler li va comentar que patia dolors estomacals i que segurament s’hauria d’agafar uns dies de vacances. A mitjanit, Hitler se’n va anar a dormir. Per ordres del seu metge es va agafar tres setmanes de vacances a Obersalzberg. S’havia passat des del 28 de juliol de 1941 pràcticament cada dia vivint en el seu quarter general de Rastenburg, a Prússia Oriental, des d’on dirigia la guerra i el govern del Reich. La vida al quarter li provocava que en moltes ocasions estigués aïllat de la realitat, i molts dels seus col·laboradors o ministres ho van aprofitar per agafar més poder o per donar ordres sense el seu consentiment.

---

El coronel Von Gersdorff després es va reunir amb Walter Model i amb Rudolf Schmundt. Modeli li va preguntar a Schmundt per l’hora exacte per la visita de l’endemà al museu, en la qual hi aniria Hitler, perquè volia visitar a la seva esposa abans de tornar el front. El coronel no li va voler respondre al principi sota el pretext de seguretat. Model, però, hi va insistir i finalment Schmundt va cedir. Després, Schmundt li va dir que havia comprovat la llista de convidats i que Von Gersdorff no figurava en ella. Model va protestar i va demanar que Von Gersdorff l’acompanyés i respongués a totes les preguntes tècniques de Hitler. Schmundt va acceptar i va afegir a Von Gersdorff a la llista de convidats.

A les deu de la nit, Von Gersdorff va anar a veure al coronel Fabian von Schlabrendorff a la seva habitació de l’Hotel Eden, ja que aquest l’hi havia portat dues bombes amb detonadors. Aquests detonadors explotaven deu minuts més tard de posar-los en marxa, però degut a les baixes temperatures d’aquell hivern podien passar quinze o vint minuts abans d’explotar. Von Gersdorff pensava utilitzar-les l’endemà en una cerimònia on estava previst que després d’un discurs de Hitler aquest es quedés en el patí del museu on s’exposaven trofeus de guerra durant mitja hora, temps suficient perquè explotés la bomba que duria el coronel.

---

Bombarders nord-americans van bombardejar la ciutat de Bremen causant grans pèrdues industrials.

A Polònia:

A Auschwitz varen arribar els primers deportats sefardites de Salònica.

A Tunísia:

El 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery va atacar amb forces franceses i neozelandeses la Línia Mareth, desbordant-la per l’oest i obligant als alemanys a una ràpida retirada per trencar frontalment el sector del riu Zigzau. Però els britànics es van quedar atrapats en el camp de mines i no varen poder seguir als alemanys. En una altra ofensiva, els britànics varen intentar el mateix sobre les posicions que ocupava el comandant italià Giovanni Messe, amb l’objectiu de rodejar-lo i aïllar-lo del 5º Exèrcit alemany. En aquesta ofensiva també varen ser rebutjats, però varen patir més baixes.

A Suècia:

Sven Hedin, l’explorador suec, va saber que el Ministeri de Propaganda alemany tenia problemes respecte la publicació del petit devocionari Tägliche Losungen und Lehrtexte i que el volia prohibir. L’explorador va escriure una carta en el ministre Goebbels, on l’informava que aquell petit llibre es publicava anualment des de feia 213 anys a Alemanya i que la seva família el llegia diàriament en l’edició suec Dagens Lösens des de feia 64 anys. Hedin li va confessar a més que quan feia exploracions a l’Àsia llegia sovint aquell petit llibre i va aconsellar-li que no el prohibís.